Microrelats des de Calais
Juanjo Peris. Eren els dies previs a la Pasqua. Des de feia mesos tenia comprat el meu bitllet d’avió per a celebrar-la amb els meus amics a Huelva. Estava de pas per Calais. M’acollien en una casa amb diversos migrants. Desconeixia que els cristians d’origen etíop tenen per costum no donar-se la mà ni abraçar-se durant la Setmana Santa. Cap contacte físic fins el diumenge de Resurrecció, referit, segons em van dir, al petó de Judes.
Ja a la nit, després de sopar, van trucar a la porta. Sento veus d’alegria. És algú que vivia amb ells i ha tornat. Quan arriba a la sala on sóc em diu:
– Ei! ¿No et recordes de mi? (more…)
Bendecir uniones homosexuales
Jesús Martínez Gordo. [El Diario Vasco] Si se bendijeran las uniones homosexuales, se estaría cooperando con «un acto moralmente prohibido, sin importar cuán sinceras sean las personas que buscan la bendición». Como consecuencia de ello, «se minaría gravemente» el testimonio de la Iglesia «sobre la naturaleza del matrimonio y la familia», además de confundir y desorientar a los fieles. Por eso, los sacerdotes y diáconos tienen prohibido tomar parte, atestiguar u oficiar «cualquier tipo de unión civil de personas del mismo sexo» o «cualquier ceremonia religiosa» que busque bendecir tales uniones. Quien se manifiesta así de contundente es Charles Joseph Chaput, arzobispo de Filadelfia (EE UU). Con esta medida, concluye, no se rechaza a las personas, sino, simplemente, se sostiene «con claridad lo que sabemos que es cierto sobre la naturaleza del matrimonio, la familia y la dignidad de la sexualidad humana».
La singularidad de estas declaraciones no reside solo en la negativa y en la crítica argumentación que aportan, sino en sus interlocutores: los obispos alemanes. Éstos, como ya es sabido, defendieron en su Informe para el Sínodo de Obispos de 2015 que «la orientación sexual» era «una disposición inmutable y no una elección particular» y que, por eso, a la gran mayoría de los católicos alemanes les irritaba el discurso que entendía la condición, el comportamiento y la unión homosexual como intrínsecamente desordenados. (more…)
Espera
M. Carmen de la Fuente. Una parella amiga espera l’arribada d’una filla. Aquests dies pensar en la nova família em remetia contínuament a una altra espera, menys nova i més coneguda, l’espera d’aquest temps d’Advent on ens hi trobem ara.
L’Advent és un temps que desitgem viure conscients, en comunitat i recordant-nos que estem fent camí per arribar fins a un pessebre. Allà trobarem a Jesús, Maria, Josep, un bou, una mula i tot de gent pobre (i de no gaire bona reputació). Nosaltres, que ja ens sabem la història, reconeixerem aquest nen com el Fill de Déu, enviat a casa nostra de la forma més humana, aquella que ens uneix i ens ajuda a imaginar-nos germans i germanes de la família humana: nascut de dona. (more…)
La mirada de la infancia
Mercedes Pagonabarraga. El pasado 6 de febrero, en el marco del Ciclo los “Dilluns dels Drets Humans”, organizado por Cristianisme i Justícia, Justicia i Pau y Mans Unides, se abordó el problema de las repercusiones que la pobreza provoca en la infancia bajo la rúbrica “Frenar el aumento de la pobreza infantil: ¿cómo protegemos a los más vulnerables?”, y comparto del todo las reflexiones que expusieron tanto Salvador Busquets como Sor Lucía Caram.
Me congratulo ya al inicio de la conferencia al afirmar Busquets que “pobreza sólo hay una, que se manifiesta en todos los ámbitos del ser humano y que se debe, por tanto, hablar de la vertiente infantil de la pobreza”. Esta primera aproximación me parece de vital importancia no sólo por cuanto enfoca realmente el problema de la pobreza estructural que vive nuestra sociedad y, por ende, permite un abordaje del problema de manera más sistémica y eficaz, sino por cuanto se dignifica la infancia al tratarla como sujeto de derechos y no como mero objeto de protección. (more…)
Dheepan: “Mira’m, sóc jo!”
Alícia Guidonet. Dheepan és una pel·lícula que plasma, d’una manera poètica i punyent alhora, el procés de construcció identitari d’unes persones anònimes. El film narra aquest recorregut oferint-nos la possibilitat d’anar-nos aproximant als rostres dels personatges, que podrien ser qualsevol de les persones amb les què diàriament ens creuem pels carrers de les nostres ciutats. I és que un dels encerts de la pel·lícula de Jacques Audiard és la capacitat que el director mostra per a fer-nos entrar en la història de vida d’aquestes persones: en aquest sentit, el film ens ajuda a sondejar un misteri, a penetrar en uns espais sagrats que ens fan sentir-nos admirats per la seva bella fragilitat.
Dheepan és un home que, en realitat, no és “Dheepan”. El conflicte bèl·lic a Sri Lanka dels anys 90 és el marc en el que s’inicia aquesta narració: moltes persones han de fugir de la guerra i per assolir el seu objectiu prenen la identitat d’algú altre. (more…)
Els pares a l’escola
Tere Iribarren. El procés educatiu, que comença a la família i continua a l’escola, necessita d’ambdues parts per aconseguir un ple desenvolupament.
L’escola ha de tenir clara la importància de la participació i la col·laboració dels pares en l’educació dels seus fills i la necessitat d’una relació clara i oberta per realitzar la seva funció d’una manera completa.
De vegades es pot confondre el rol dels pares amb el dels professors, i es constata que no tots els pares i professors tenen els mateixos objectius educatius, perquè la mirada està acolorida amb tons diferents. (more…)
«Déu meu, però què t’hem fet?»: una pel•lícula que ens fa preguntes
Alícia Guidonet. Philippe de Chauveron és el director i coguionista, amb Guy Laurent, d’aquesta pel·lícula. El film es va convertir, al poc temps de la seva estrena (2014), en un èxit de taquilla a tota Europa. L’interrogant de partida anirà desvetllant la incongruència que suposa viure la diferència com quelcom essencial, la superficialitat a la que ens porta actuar incoherentment amb els nostres valors, i les dificultats per aprehendre espais de realitat, per assolir camps de visió cada cop més amplis.
Chauveron inspira la seva creació en l’experiència. L’experiència de viure en un país en el que un de cada quatre matrimonis és mixt. La seva història també sorgeix de la vivència personal: el director explica que en un moment de la seva vida la coincidència fa que tant ell com el seu germà tinguin parelles d’orígens diversos. Així doncs, el context en el que Chauveron es caracteritza per la diferència. Un espai, d’altra banda, que suscita en l’artista interrogants tan vitals com el que titula aquesta pel·lícula. Aquesta diversitat amb la què conviu i que, en ocasions, traspassa la frontera de la trobada formal, és a dir, de l’encontre que es caracteritza per la tolerància, per l’educació, per la politesse… Aquelles relacions en les què mai passa res perquè les interaccions es mouen sota uns marcs ben definits. Tot sota control. (more…)
Comentaris recents