Pobreza y exclusión social
Manfred Nolte. El pasado miércoles 17 de octubre se celebró en todo el mundo el Día Internacional para la erradicación de la pobreza. En una resolución de marzo de 1993, la Asamblea General de Naciones Unidas oficializó una conmemoración que se remonta a octubre de 1987 cuando una multitud se congregó en la plaza del Trocadero, en París, donde en 1948 había tenido lugar la firma de la Declaración Universal de Derechos Humanos, para recordar públicamente a las víctimas de la pobreza extrema. Los asistentes manifestaron que la pobreza era una transgresión de los derechos humanos y convinieron en la necesidad de unirse en defensa de tal derecho.
Aunque la efeméride haya pasado desapercibida para una gran mayoría de ciudadanos, pocos temas merecen más atención del analista económico que el de acabar con la trampa de la pobreza. (more…)
Podem somiar en un món sense presons?
Xavier Badia i Cardús. Pertanyo a un grup de persones voluntàries de Justícia i Pau que anem als centres penitenciaris, i fem tasques d’acompanyament personal. I amb la nostra activitat ens sumem a la de molts voluntaris d’altres entitats que també fan aquest tipus de labor.
L’objectiu de tota la xarxa de voluntaris que anem als centres penitenciaris, fem l’activitat que fem, és el de situar-nos a prop de persones que, per diferents motius, estan en una situació d’una gran fragilitat i que tenen dret a refer la seva vida, sigui quin sigui el motiu pel qual són allà.
No hem d’oblidar una qüestió que és essencial: malgrat que a Catalunya parlem ara més que mai de presons per la reclusió de líders independentistes, i malgrat que estan augmentant a tot Espanya les condemnes de presó per delictes relacionats amb la corrupció, la realitat de les presons ha existit sempre, i en general la societat no n’ha volgut saber mai gran cosa. És més, ha estat sempre un tema incòmode i molest que ha estat silenciat i ocult. (more…)
¿Otra ETA?
J. I. González Faus. Temo que las negras siglas ETA no van a desaparecer; sólo cambian de lugar y significado. Ahora ya no buscarán la independencia de Euskadi sino la plena libertad de la corrupción ética. Significan “Esclerosis Total Amiotrófica”: una enfermedad del sistema neuronal de esta sociedad, que provoca una incapacidad motora no sólo “lateral” (como en la ELA), sino global: atrofia toda la conciencia y genera una parálisis ética total.
El 2 de marzo, publicó El País esta noticia: “subir salarios hoy es bueno para la economía” (p. 39). ¡Buen ejemplo de esclerosis ética! Porque un salario justo y suficiente no es algo vinculado a los intereses de la economía sino previo a ellos: es un deber humano elemental. No hay “mercado de trabajo” sino de trabajadores, es decir de personas. Salarios injustos, despido libre, horas extras no pagadas, son “operaciones” análogas a las que generaron el crecimiento económico de los Bárcenas, Correa, Costas, González, o la madre superiora pujolera… (more…)
La mirada de la infancia
Mercedes Pagonabarraga. El pasado 6 de febrero, en el marco del Ciclo los “Dilluns dels Drets Humans”, organizado por Cristianisme i Justícia, Justicia i Pau y Mans Unides, se abordó el problema de las repercusiones que la pobreza provoca en la infancia bajo la rúbrica “Frenar el aumento de la pobreza infantil: ¿cómo protegemos a los más vulnerables?”, y comparto del todo las reflexiones que expusieron tanto Salvador Busquets como Sor Lucía Caram.
Me congratulo ya al inicio de la conferencia al afirmar Busquets que “pobreza sólo hay una, que se manifiesta en todos los ámbitos del ser humano y que se debe, por tanto, hablar de la vertiente infantil de la pobreza”. Esta primera aproximación me parece de vital importancia no sólo por cuanto enfoca realmente el problema de la pobreza estructural que vive nuestra sociedad y, por ende, permite un abordaje del problema de manera más sistémica y eficaz, sino por cuanto se dignifica la infancia al tratarla como sujeto de derechos y no como mero objeto de protección. (more…)
No qualsevol treball, sinó un treball decent
VV.AA.* Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent, les organitzacions i persones sotasignades, volem manifestar el nostre compromís perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. Això ho fem en comunió amb la iniciativa Iglesia por el trabajo decente, amb l’Organització Internacional del Treball (OIT), amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i amb altres organitzacions socials.
A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social. A casa nostra, la realitat laboral ens situa en un atur crònic de gairebé un 20%, amb un impacte especial en els joves (35% d’atur) i en els majors de 45 anys (30% d’atur). Aquesta situació fa que moltes persones visquin una gran precarietat, provocant un creixement de les desigualtats que amenaça la cohesió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona. (more…)
Un canvi necessari en el mercat de treball
Dessirée Garcia Roig. Els darrers anys, la crisi i les successives reformes laborals han precaritzat -encara més- les condicions de treball i ha aflorat una nova realitat on la tinença d’una feina ja no garanteix sortir de la pobresa. Malgrat aquesta constatació, la feina continua essent el mitjà que, si bé no exclou ni preveu de la pobresa, permet la tornada de les persones a la societat i segueix sent una eina per preveure l’exclusió social.
Davant aquesta nova realitat, Càritas Diocesana de Barcelona impulsà al llarg del 2014 un nou itinerari laboral que pretenia adaptar-se a les persones, a les seves necessitats i ritmes, alhora que intentava assolir les exigències competencials que el mercat de treball exigia. (more…)
El treball: present i futur
Teresa Crespo. El quadern 198, “El treball: present i futur”, és fruit de la participació d’alguns dels assistents al seminari intern de Cristianisme i Justícia que es va celebrar durant el curs 2014-15. El seu contingut ens ha ajudat a prendre consciencia de la realitat actual, que més enllà de la crisi que durant anys venim patint, ens planteja que s’ha produït un canvi radical de la realitat en què vivim; alguns ens parlen d’un canvi d’època, això significa que les coses no tornaran mai més a ser com abans i, en conseqüència, el treball perd tots aquells trets que durant segles l’havien definit. La ciutadania pateix inseguretat, unes condicions laborals cada vegada més injustes, amb una forta precarització que porta a treballar per un salari que no supera el llindar de la pobresa i, per tant, hi ha persones que tot i tenir una ocupació, son treballadors pobres.
Avui es parla d’una nova classe social que és el precariat, que porta alguns autors a definir una nova estructuració de les classes socials, distribuint-la des de la classe privilegiada, cada cop més rica i més minoritària, fins a l’altre extrem de l’escala social (more…)
El capitalismo neoliberal ha creado a los expulsados del sistema
Voces. Rosa Brines. [Saüc] Vicent Martínez Guzmán vive retirado de la docencia aunque su condición de jubilado no le impide seguir dando charlas y conferencias, pero, sobre todo, le ha servido para profundizar en el estudio de la economía como una nueva herramienta para “hacer las paces”. El que fuera fundador, hace más de 20 años, del Màster per la Pau de la UJI de Castelló, analiza con una visión renovada el grado de sutileza que ha alcanzado la violencia intrínseca del sistema neoliberal imperante que, según él, también llegará a su fin. Para este Doctor en Filosofía, la perversión del lenguaje ha hecho del concepto austeridad una forma de aniquilación aceptada del bienestar de los ciudadanos a través de lo que viene en llamar “la colonización de las mentes”.
¿De qué han servido 20 años de trabajo para la paz?
Hay gente en la universidad que nos pregunta, ¿cuántas guerras habéis solucionado o cuánta hambre habéis aliviado? Sin embargo, yo creo que es un trabajo de la sociedad civil porque la universidad es sociedad civil. (more…)
«A la presó, cada persona és un dolor i necessita ser escoltada»
Lucía Montobbio. [Catalunya Cristiana] Josep Maria Carod i Lidia Tudela comparteixen professió. Tots dos es dediquen a l’àmbit penitenciari des de la religió. Josep Maria Carod és religiós mercedari i responsable del Secretariat diocesà de Pastoral Penitenciària de Barcelona, i Lidia Tudela és responsable del ministeri evangèlic de presons del Consell Evangèlic a Catalunya.
Tant l’un com l’altre fa temps que es dediquen a aquest ofici per vocació. La Lidia explica que va tenir un punt d’inflexió a la seva vida que li va fer plantejar quina era la missió que Déu li volia encomanar, i així és com va arribar fins aquí. Per al Josep Maria també ha estat una qüestió d’obedi- ència divina: «És la meva realització, el meu somni com a mercedari, la meva vocació, estic agraït a Déu per confiar en mi; mai no acabes d’estar preparat del tot per respondre a les situacions que et trobes a la presó, però estic encantat de la vida.»
Les tasques que té un professional que s’encarrega de l’acompanyament espiritual o religiós dintre la presó van des de presidir o coordinar les celebracions litúrgiques o fer catequesi, fins a hores d’assistència personal. Però sobretot en Josep Maria i la Lidia destaquen que el més important és estar en disposició d’escoltar, «és el millor servei que nosaltres podem oferir». (more…)
