Preguntes que molta gent es fa
Jesús Renau. 1.- La persona condemnada en judici per robatori, estafa o corrupció no ha de retornar els diners a les persones o entitats estafades o en el seu cas a la mateixa societat?
Aquell diner que ha adquirit no és seu, per molt que el tingui ingressat i custodiat en lloc segur. Pertany a persones concretes, a entitats o a la societat. La Justícia i la policia han de vetllar per que es torni als seus propietaris.
2.- La persona o entitat que ha mentit o calumniat, si es demostra l’engany, no ha de rectificar clarament i reconèixer i reparar el mal fet?
El mal fet a l’honor i a la bona fama de tercers reclama una rectificació en el mateix ordre de mitjans i publicitat en que va ser calumniada. No n’hi ha prou en una pena segons les lleis sinó que la rectificació és una part essencial de la mateixa pena. (more…)
¿Mercado o engaño?
J. I. González Faus. Estas líneas quieren ser una defensa de la llamada economía de mercado, o mejor, “con mercado” porque no todo es mercadeable: el lenguaje religioso conoce la palabra simonía para denunciar el comercio de lo que no es mercadeable; el lenguaje laico necesitaría otra palabra similar para condenar ese mismo comercio inhumano: pues el trabajo humano o el sexo son tan poco comercializables como las indulgencias…
Para no engañarnos, necesitamos una clara definición de los términos. Al mercado le es intrínseco el diálogo. Lo más opuesto al mercado es la anonimidad: ésta falsea la economía de mercado en economía de engaño. Dos anécdotas personales aclararán esto, aunque son un poco simplistas.
Hará unos 30 años, en Egipto, quise comprar algún regalo. No recuerdo ya qué compré, pero sí que, cuando el vendedor me dijo un precio y eché mano a la cartera para pagar, me gritó sorprendido: “Señor, ¿no dialogamos?”. No soy buen regateador, pero al final pagué casi un 20% menos. (more…)
“El després de la crisi”: alternatives de futur o desesperança?
Sonia Herrera. Són moltes les preguntes que ha suscitat la crisi i molts els interrogants que queden per resoldre i per plantejar. Cap a on anem? El sistema s’està ensorrant? Quins són els actors que controlen aquest sistema? L’Estat és una font de solidaritat que ajuda als ciutadans o existeix només per sustentar el sistema capitalista mundial? Viuran pitjor els nostres fills/es que nosaltres? Què podem fer ara per ara? La resposta a totes aquestes qüestions és múltiple i complexa, però no són poques les persones que s’han aventurat a reflexionar sobre el tema.
“El després de la crisi”, documental amb el que s’ha clausurat el III Cicle de Cinema sobre Pobresa i Exclusió Social, n’és un exemple. Aquest documental dirigit per Bregtje van der Haak recull algunes de les idees sorgides arran de la creació l’any 2008 d’un seminari de pensadors/es i intel·lectuals internacionals (“The Aftermath Network”) que coordinats pel sociòleg Manuel Castells van començar a parlar i discutir sobre el futur, a analitzar a fons la crisi i a vaticinar quin món tindrem després de la crisi. (more…)
