Enseñanza religiosa en los centros públicos: ¿diálogo o monólogo?
Ignacio Sepúlveda del Río. Hace un par de semanas, tomando un café con un amigo, surgió el tema de la enseñanza religiosa en los colegios públicos. Con posturas distintas, pero con deseos de diálogo, fuimos capaces de acoger y comprender la postura del otro. Esta semana, de la mano de Pedro Sánchez, el tema ha vuelto a surgir. ¿Coincidencia? No. En España hay que acostumbrarse a que el tema religioso salga a la palestra con cierta periodicidad. Lo lamentable es que cada vez que surge este asunto no se da un diálogo, sino un monólogo de trincheras sordas. El diálogo se hace urgente al menos por dos razones: la primera tiene que ver con la importancia de dar razones que lleven a un diálogo constructivo; un encuentro que nos hable de lo que es razonable plantear y vivir en nuestra sociedad. La segunda –ligada a la primera- es que la mayoría de los españoles y españolas no se ubica en los extremos radicales, que son los que suelen visibilizarse más: ni son acérrimos laicistas, ni religiosos tradicionalistas, lo que, de entrada, favorecería las posibilidades de entendimiento. (more…)
Les assignatures de religió
Jordi López Camps. [Vita Moleskine] La publicació en el BOE de la resolució de la Direcció General d’Evaluació i Cooperació Territorial (Govern de l’Estat) on es regula el currículum de l’ensenyament de la Religió Catòlica de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària Obligatòria ha generat un gran enrenou mediàtic i d’algunes entitats civils. Molt de soroll, molta sorna i burleta, però poques anàlisis de fons i molts errors d’apreciació. Tot és molt epidèrmic i visceral. Si m’ho permeten, molt anticlerical. És un anticlericalisme antic que dóna la impressió que sempre té algun compte pendent amb l’Església catòlica. Tot aquest enrenou contrasta amb el silenci que les mateixes veus dispensaren a una resolució similar del 26 de novembre de 2014 en relació al currículum de la religió Islàmica. Muts i a la gàbia. Ningú aixecà la veu d’una resolució que, en forma i fons, és similar a la referent a la resolució que afecta a l’ensenyament de la religió catòlica en el marc educatiu.
El debat hauria de ser més seriós del que ha estat fins ara. Una primera qüestió a resoldre de forma entenedora i equilibrada és com els pares exerceixen el seu dret de garantir l’educació dels seus fills en el marc de l’escola pública. (more…)
Infància: un futur hipotecat?
Eulàlia Pagés i Xavier Loza. L’any 2012 el Síndic de Greuges ja alertava sobre la situació de pobresa en la qual es troba immers un de cada cinc infants a Catalunya. Des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, més i més menors s’han vist afectats per un cúmul de circumstàncies que els han portat a una situació d’enorme vulnerabilitat, i que han posat en qüestió la igualtat en el seu accés a drets i oportunitats.
Més enllà de les implicacions que aquesta situació de pobresa pugui tenir ara i aquí, cal pensar també en les conseqüències a més llarg termini. La desigualtat en l’exercici de drets bàsics com l’habitatge, la salut o l’educació repercutirà en el desenvolupament dels nens i nenes i els dificultarà sortir de la pobresa, que es convertirà en un fenomen hereditari, en un cercle viciós molt difícil de trencar. Ens preocupa la vulnerabilitat a la qual es veuen abocades les famílies, perquè això accentua la situació de fragilitat dels infants. (more…)
Enseñar en tiempos de desesperanza
Voces. Agustín Moreno. [Cuarto Poder] En la vida y en la política hay que saber distinguir entre hacerse ilusiones y tener ilusiones, lo que implica partir del principio de realidad y de una actitud activa de pelear por cambiarla. Cuando acaba el curso escolar en el que se ha aprobado la LOMCE, en un año más de dura crisis, es necesario reflexionar. Porque si no lo hacemos sobre nuestra práctica y sobre la situación en general, difícilmente lograremos entender lo que pasa y, menos aún, buscar soluciones para mejorar.
Un reto de la escuela siempre ha sido conseguir la motivación del alumnado hacia el aprendizaje. Ésta no es otra cosa que encender un pequeño fuego en la curiosidad de los niños y las niñas, e ir alimentándolo con hojas secas y ramitas para que no se apague. A veces se consigue conectando con sus intereses, otras con el amor al conocimiento en sí mismo, con el sapere aude, atrévete a saber. En educación secundaria se utilizan estímulos más “prácticos” como la expectativa de conseguir un mejor futuro laboral, la retribución o el reconocimiento profesional. Es el reclamo del llamado ascensor social. (more…)
