Reflexions en veu alta a propòsit de la pau (I)
Dolors Oller. Fa pocs dies que hem començat un Nou Any. D’ençà 1967 es celebra el 1 de gener la Jornada Mundial per la Pau. Enguany ha coincidit amb la 50ª edició des que fou instituïda per Pau VI a fi de ser una ocasió propicia per pregar i reflexionar cóm construir la pau. El Papa Francesc, seguint la tradició dels seus predecessors, ha publicat un missatge que porta per títol “La no violència: un estil de política per a la pau” i té l’ interès d’assumir com a pròpiament cristiana la tradició de la no violència a la vegada que l’afirma no sols com a repte personal sinó també com a veritable repte col·lectiu.
El Papa constata la violència present arreu: conflictes a totes les parts d’un món desigual, fragmentat i dividit (Síria, Iraq, Iemen, Palestina, Somàlia, República Centreafricana, Colòmbia, Ucraïna…), que es multipliquen i s’interconnecten, circumstància que ha disparat el fenomen de l’anomenat terrorisme global; augment de la criminalitat a molts llocs; abús contra migrants i víctimes de tràfic de persones, i podríem continuar. (more…)
«Pobresa» s’escriu en femení
Sonia Herrera. Hem sentit dir més d’una vegada que «la pobresa té rostre de dona», però a què es deu? Com influeix el gènere en el risc de patir de pobresa? Realment visualitzem aquesta realitat? A què ens referim quan parlem de feminització de la pobresa? Què suposa aquest fenomen per a les dones?Acostem-nos a les respostes.
En la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per les Nacions Unides a Beijing el 1995, es va consensuar un document que ha servit de marc per a les polítiques d’igualtat durant dues dècades, però que en la pràctica ha estat ignorat sistemàticament: la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing. La declaració assenyala la necessitat d’afrontar des de diferents àmbits (educació, medi ambient, economia, comunicació, etc.) la relació entre les dones i la pobresa. Al seu torn, exigeix el compromís dels estats participants per «superar la pobresa persistent i creixent que afecta les dones», «afavorir la igualtat en l’accés a l’educació en tots els nivells», «promoure l’accés a l’ocupació digna i als àmbits de decisió sobre la seva activitat econòmica» o «eradicar la desigualtat de dones i homes en la gestió dels recursos naturals i la protecció del medi ambient», entre altres àrees d’acció crítiques que tenen una relació directa amb l’empobriment diferencial de les dones. (more…)
Héctor Epalza: “Pedimos que nos respeten, no por lo que tenemos, sino por lo que somos”
Sonia Herrera. Hace ya casi un año tuve la oportunidad de charlar con Héctor Epalza, obispo de Buenaventura y activista por los derechos humanos. Charlamos sobre la situación en Colombia y en su diócesis, sobre la violencia inclemente del modelo socioeconómico y sobre la pobreza que sufre la población. Fue una entrevista dura y, por ello, necesité digerirla y dejarla reposar en una especie de barbecho antes de poder enfrentarme de nuevo a este firme y desolador testimonio fruto del compromiso social con los últimos, desde los márgenes. Hoy, por fin, lo comparto.
– Para situarnos en el contexto… ¿Qué es lo que está sucediendo en Buenaventura y cuál es la situación social y de derechos humanos que se está viviendo allí?
La ciudad de Buenaventura está situada en el mar Pacífico colombiano. Es una ciudad fundada en 1540, pero ha sido sistemáticamente marginada del desarrollo y ahora diríamos de la inclusión social. Buenaventura es una ciudad que tiene 400.000 habitantes más o menos. Es un municipio de 6.663 km2, con unas cuencas hidrográficas muy grandes -como siete- y con un potencial de 45 millones de metros cúbicos de agua dulce. Ahora parece que “Aguas de Barcelona” quiere ir por allá, a quitarnos el agua. (more…)
No podran aturar la primavera (II): Estiu econòmic #2014aExamen
entreParéntesis/Cristianisme i Justícia. Després de més d’un lustre d’una crisi econòmica molt intensa i extensa, tan prolongada que ha passat a ser estructural, podem dir que seguim «socarrats, cremats o recremats». Alguns indicadors macroeconòmics semblen assenyalar un cert repunt de recuperació, però encara són tènues i fràgils i, sobretot, encara no afecten aquelles persones que més pateixen l’empobriment o l’exclusió social.
A més, aquesta crisi prolongada ha vingut acompanyada d’una política centrada en l’austeritat i les retallades socials, que ha generat una intensa i creixent des igualtat que amenaça seriosament la cohesió social. Diversos informes publicats la tardor del 2014, i molt especialment el VII Informe FOESSA sobre Pobresa i Desenvolupament Social, promogut per Càritas Espanyola, subratllen aquesta tendència. Mentre que en el cicle llarg de les últimes dècades es pot constatar una certa millora relativa de la situació de les classes populars, és evident que aquesta crisi no ha estat neutral, sinó que ha colpejat molt especialment les rendes més baixes i els sectors més amenaçats per l’exclusió. (more…)
Recés a la ciutat (II): «I caigué per tercera vegada… El gra de blat». Divendres sant
Jaume Flaquer. Jesús encarna en la seva passió l’ensenyament de les seves paráboles. «Si el gra de blat no mor i cau a terra…», ens diu Jesús. Ara, ell mateix cau a terra una, dues, i tres vegades per acabar morint en creu, en un procés de descens que serà a la vegada un camí d’ascens i de Vida, per a ell i per a tota la humanitat. Les tres caigudes no són més que el capítol final de tota una vida d’abaixament expressat en infinitud d’imatges: prendre l’últim lloc, fer-se com infants, ser com el gra de blat, rentar els peus… Resulta difícil trobar una temàtica més omnipresent en tot l’Evangeli. I si Jesús és camí, veritat i vida és perquè ell ens obre la porta perquè puguem seguir aquest camí de descens que paradoxalment serà a la vegada d’ascens vers el Pare. (more…)
Barcelona, quan la desigualtat es fa insuportable
Oscar Mateos. [Social.cat] Entre el barri de Pedralbes i el de Ciutat Meridiana disten poc més de 13 kilòmetres de distància que, segons el google maps, podríem fer en 15 minuts i escaig de temps si anéssim en cotxe. No obstant això, entre aquests dos barris, ubicats en la mateixa ciutat, existeix un abisme social que s’està fent, any rere any, insuportable. Segons les dades de 2013 del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, un habitant de Pedralbes té una renda 6,5 vegades superior a la d’un de Ciutat Meridiana, o bé 6 vegades superior a la d’un de Trinitat Nova o de la Zona Franca, per posar altres dos exemples. Existeixen moltes altres dades que indiquen la preocupant consolidació d’aquesta Barcelona dual. Fa alguns mesos, per exemple, investigadors del projecte europeu Sophie advertien de que la diferència d’esperança de vida entre els residents del barri de Sant Gervasi i el del Raval és actualment de 8 anys: mentre que al primer els seus habitants viuen de mitja uns 81 anys (una xifra una mica per sobre de la mitja europea), al Raval aquesta xifra es situava en els 73 anys (dada equiparable a països com Nicaragua, República Dominicana o l’Iran). (more…)
Combatre la pobresa: anem riu amunt?
Francesc Mateu i Hosta (@frmat) [La creu del sud/Diari Ara] Fa molts anys, a una comunitat que vivia vora un riu, van veure una persona que s’ofegava i van anar a auxiliar-la. Mentre la reanimaven van veure una segona persona que s’ofegava, i de sobte moltes més. El riu no deixava de portar gent que s’ofegava i es varen organitzar per fer torns, i es van especialitzar per equips: uns els treien de l’aigua, uns altres els reanimaven, uns altres els assecaven etc. Però cada dia s’ofegava més gent i no donaven a l’abast. Fins que un dia un dels equips es va preguntar… però per què cau al riu tanta gent? Hi ha gent en perill i que és el moment de fer-se preguntes! -els varen dir-. Però l’equip es revoltà, deixà la feina entre acusacions d’insolidaritat, i va marxar riu amunt a buscar un per què. I van descobrir que s’havia trencat l’únic pont de la zona I abans de trobar solucions, és preguntaren: per què? qui era el responsable? qui i com l’havia d’arreglar? (more…)
Comentaris recents