¿Quién teme la condicionalidad?
Manfred Nolte. No hace falta reflexionar mucho para constatar que nuestro sistema económico se mueve mayoritariamente por las leyes del mercado, esto es por la oferta y la demanda. Tanto en el mercado de bienes y servicios como en el del trabajo o el dinero, la transacción es bilateral y a cada una de ellas queda atribuida una cantidad y un precio. Ese acuerdo por partida doble responde a la vieja locución latina ‘do ut des’ (doy para que me des), un eslogan explicativo de que la esperanza de la reciprocidad es el móvil interesado de la acción. Según parece el dicho proviene de un ancestral uso religioso de las ofrendas a los dioses, siempre para pedir algo a cambio. Se ha matizado, que el negocio recíproco u oneroso no constituye la fórmula exclusiva sino ‘mayoritaria’: en general, los sacrificios que realizan las partes están compensados o tienen su equivalente en el beneficio que van a obtener. (more…)
Coherència de vida i comunitat enfront de l’atomisme social
[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al sisè capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]
Jesús Sanz. Els últims decennis hem assistit a l’auge del neoliberalisme, que ha arribat a convertir-se en la forma de pensament dominant, amb un programa que es pot resumir en molt poques paraules: individualisme, llibertat de mercat i Estat mí- nim. Més enllà d’allò econòmic, el relat neoliberal s’ha convertit també en hegemònic en l’àmbit cultural9 . L’existència de relats alternatius diversos que permetin pensar en altres mons possibles i en altres formes de govern es veu qüestionada per un marc d’interpretació basat en pilars com una política subordinada a l’economia, l’economicisme, l’individualisme, l’exaltació de l’hiperconsum, etc. Al mateix temps, hem assistit a un procés d’afebliment de les respostes col·lectives organitzades, com les d’alguns moviments socials o altres formes d’organització que intenten fer front a aquesta lògica social. (more…)
No qualsevol treball, sinó un treball decent
VV.AA.* Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent, les organitzacions i persones sotasignades, volem manifestar el nostre compromís perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. Això ho fem en comunió amb la iniciativa Iglesia por el trabajo decente, amb l’Organització Internacional del Treball (OIT), amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i amb altres organitzacions socials.
A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social. A casa nostra, la realitat laboral ens situa en un atur crònic de gairebé un 20%, amb un impacte especial en els joves (35% d’atur) i en els majors de 45 anys (30% d’atur). Aquesta situació fa que moltes persones visquin una gran precarietat, provocant un creixement de les desigualtats que amenaça la cohesió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona. (more…)
El discurso de Francisco al recibir el Premio Carlomagno
Cristianisme i Justícia. Las palabras del obispo de Roma, al recibir el premio Carlomagno son una verdadera perla que todo cristiano debería conocer y meditar. Para ayudar a ello presentamos aquí un breve resumen del texto papal. Hemos añadido sólo la sistematización y los cuatro títulos en letras mayúsculas. Los subrayados son también nuestros.
- ¿Qué le pasa a Europa?
La creatividad, el ingenio, la capacidad de levantarse y salir de los propios límites pertenece al alma de Europa. En el siglo pasado dio testimonio a la humanidad de que un nuevo comienzo era posible: después de años de trágicos enfrentamientos que culminaron en la guerra más temible que se recuerda, surgió con la gracia de Dios una novedad sin precedentes en la historia… (more…)
No podran aturar la primavera (II): Estiu econòmic #2014aExamen
entreParéntesis/Cristianisme i Justícia. Després de més d’un lustre d’una crisi econòmica molt intensa i extensa, tan prolongada que ha passat a ser estructural, podem dir que seguim «socarrats, cremats o recremats». Alguns indicadors macroeconòmics semblen assenyalar un cert repunt de recuperació, però encara són tènues i fràgils i, sobretot, encara no afecten aquelles persones que més pateixen l’empobriment o l’exclusió social.
A més, aquesta crisi prolongada ha vingut acompanyada d’una política centrada en l’austeritat i les retallades socials, que ha generat una intensa i creixent des igualtat que amenaça seriosament la cohesió social. Diversos informes publicats la tardor del 2014, i molt especialment el VII Informe FOESSA sobre Pobresa i Desenvolupament Social, promogut per Càritas Espanyola, subratllen aquesta tendència. Mentre que en el cicle llarg de les últimes dècades es pot constatar una certa millora relativa de la situació de les classes populars, és evident que aquesta crisi no ha estat neutral, sinó que ha colpejat molt especialment les rendes més baixes i els sectors més amenaçats per l’exclusió. (more…)
“Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quién limpia el váter en casa”
Voces. Ana Requena Aguilar. [eldiario.es] Amaia Pérez Orozco es una de las referentes de la economía feminista, o de “las miradas feministas sobre la economía”, como ella prefiere llamarla. Pérez Orozco es economista, participa activamente en movimientos sociales y acaba de publicar “Subversión feminista de la economía”, editado por Traficantes de Sueños. En el libro, hace una crítica profunda del sistema e insiste sobre el concepto “sostenibilidad de la vida”. “Mucha gente dice que eso de poner la vida en el centro no es feminista, que es de sentido común. Sería maravilloso que todo el mudo lo hiciera, pero no es así. Además, es feminista en sentido genealógico porque se vincula con debates históricos del feminismo, entre ellos el de lo personal es político, porque intenta poner en relación las macroestructuras con la vida”, defiende. (more…)
Esquerdes al mur XXXI: SaóPrat, una empresa d’inserció on els joves recuperen el protagonisme
Pilar Ángel/SaóPrat. Una quarentena de joves passen cada any per l’empresa SaóPrat. Tenen entre 16 i 22 anys i estan en risc d’exclusió social. Encara no han trobat un lloc ni en el sistema educatiu ni el productiu i els han fet creure que no poden aportar res a la societat. A SaóPrat primer reben formació i, un cop han adquirit els coneixements necessaris per treballar, se’ls fa un contracte remunerat a temps parcial. L’aprenentatge és doble: no només guanyen unes capacitats, sinó que a més tenen l’oportunitat de descobrir com és el món del treball, d’entrar en contacte amb un àmbit que els és desconegut, que té unes regles pròpies i que d’una altra manera potser mai no arribarien a conèixer. Però la descoberta més gran són ells mateixos. L’experiència els fa adonar-se que són capaços d’aportar valor, que tenen dret a tenir somnis propis i que poden aspirar a fer-los realitat. (more…)
Esquerdes al mur XXV: Banca Ètica a la Universitat
La Banca Ètica és una realitat àmpliament coneguda per totes aquelles persones que es plantegen què poden canviar de la seva vida quotidiana per donar suport a la transició cap a un sistema econòmic i financer més just i solidari.
Des de l’inici de la crisi, la Banca Ètica ha crescut a passos de gegant. L’estalvi gestionat per les entitats de finances ètiques s’ha multiplicat per set, creixent l’últim any (2012) en un 60% i arribant als gairebé 1.000 milions d’euros. (Baròmetre de les Finança Ètiques i Solidàries)
Tot i que la Banca Ètica compta ja amb més de 100.000 usuaris a Espanya, encara té un llarg recorregut per esdevenir alternativa que, pel seu volum i base social, pugui mirar de tu a tu a la banca comercial. Una veritable lluita del David de les bones intencions contra el Goliat d’interessos econòmics amplis amb molta capacitat de maniobra i intrusisme polític i amb altes dosis de corrupció, amiguisme i falsa transparència.
Per continuar ampliant aquesta base de gent convençuda i transformadora, neix la campanya “Demana Banca Ètica” (“Demana Banca Ètica”). (more…)
La reacción social
Veus. [El País] Ignacio Sotelo. Como pensaba Marx, la revolución es mundial, o no es, y nada indica que pueda explotar una revolución en un mundo en el que el capitalismo está férreamente asentado y las viejas y las nuevas potencias luchan por la hegemonía mundial dentro de este modo de producción. Estamos muy lejos, si es que llega algún día, de uno tan integrado en el que simultáneamente puedan producirse movimientos sociopolíticos que alcancen a todo el planeta.
Cierto que el capitalismo, como todo, es perecedero y algún día acabará, pero desde el horizonte previsible no se detecta un orden socioeconómico alternativo que pueda funcionar, ni mucho menos una vía para llegar a él. (more…)
