Dones creients i feministes alcen la veu
Neus Forcano. ALCEM LA VEU és una Coordinadora de dones creients i feministes que, el diumenge 1 de març del 2020, davant de la Catedral de Barcelona a les 11h del matí, ha organitzat un acte per denunciar la discriminació de les dones en les esglésies. Tothom pot adherir-se al Manifest que s’ha escrit (www.alcemlaveu.org) i que ja han signat més de 700 persones i unes 35 entitats, associacions i comunitats. Tothom és convidat a l’acte del dia 1; s’hi pot participar més activament o bé s’hi pot assistir solidàriament-, però tots els qui us hi apropeu, hi veureu un acte de sororitat. (more…)
Memoria a la hora de la merienda
Sonia Herrera. [Público] Escribo este artículo tres semanas después del nacimiento de mi primer hijo: Ézaro; apenas unas semanas después de la exhumación de Franco y tras unos comicios (10-N) en los que pareciera que en gran parte del Estado se ha impuesto la desmemoria. En este preciso momento, reflexiono no solamente sobre cómo se me transmitió la Memoria Histórica de la Guerra Civil, de la dictadura franquista y de sus horribles consecuencias, sino sobre mi deber, desde esta maternidad incipiente e intencionalmente subversiva, de transmitírsela a mi hijo. Me rebelo ante la idea de que él tenga que crecer –le tomo prestadas sus palabras a Eduardo Galeano– en “tiempos de amnesia obligatoria” y, por ello, este artículo cobra para mí un sentido profundo de legado. (more…)
Els carrers seran sempre nostres?
Sonia Herrera. [El Quinze] «¡Els carrers seran sempre nostres!» (picada de mans). Quantes vegades haurem cridat aquesta frase pels carrers de Barcelona i altres ciutats i pobles de Catalunya durant els darrers anys…? També als dos últims i massius 8 de març cridàvem amb més força que mai fins a esgargamellar-nos que la nit i el carrer eren nostres. Però els carrers són realment per les dones?
Ara per ara, això és un desig, una proposta, una aspiració, una lluita, si es vol, però no una realitat. No, els carrers no són nostres, les ciutats no són nostres. Les dones vivim en espais que ens són aliens, que no han estat pensats per dones ni per les dones; espais plens d’edificis fàl·lics i imponents, carrers atapeïts de vehicles a motor, parcs cada cop més asèptics i menys verds, cels amb índexs de contaminació alarmants, passos subterranis i descampats pels que mai no passarem. (more…)
Dones, igualtat, societat i Església
Amparo Navarro. M’agradaria començar amb un relat de l’evangeli, una dona, un vincle amb Jesús de Natzaret i una història alliberadora.
“El seguia una gran gentada que l’empenyia per totes bandes. Una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys, que havia sofert molt en mans de diferents metges gastant tot el que tenia sense obtenir cap millora, al contrari, s’havia posat pitjor, en sentir parlar de Jesús, es va barrejar amb la gentada i per darrere li va tocar el mantell. Perquè pensava: Amb només tocar-li el mantell, quedaré sana. A l’instant va desaparèixer l’hemorràgia i va sentir en el seu cos que havia quedat sana. Jesús, conscient que una força havia sortit d’ell, es va girar cap a la gent i va preguntar: -Qui m’ha tocat el mantell? (more…)
Quin és el meu do?
Pere Borràs. [Foc Nou] Vivim en una cultura que valora com mai el present i tanmateix tenim una gran necessitat de construir un futur millor i més fratern. Tenim unes xarxes de comunicació d’un abast que mai havíem somiat però si mirem el nostre interior experimentem una profunda soledat. Amb la crisi econòmica ha augmentat l’exclusió de tantes persones dels circuits de la supervivència. Vivim en un món global i alhora necessitem expressar les nostres identitats personals i col·lectives. Els avenços científics han avançat com mai , tanmateix se’n beneficien molt pocs… I així podríem seguir parlant de la corrupció, de la manca de diàleg en la política…
I en aquest camí moltes persones experimenten desenganys i ferides. Malgrat els crits “indignats” de tanta gent, sovint es viu una sensació d’impotència davant el sistema. No hi ha solucions fàcils, ni màgiques… Tanmateix cal que ens preguntem un cop més que puc fer jo, que podem fer nosaltres davant les ferides pròpies i dels germans i germanes que ens envolten. Com superar la temptació de fugir d’estudi perquè “tot és molt complicat”. (more…)
