
Entre la por i l’esperança, a propòsit de l’auge del totalitarisme (1)
Francisco José Pérez. L’auge dels totalitarismes s’ha convertit en un signe dels temps actuals, d’un present que apunta ja algunes tendències del futur en marxa. Un totalitarisme que ens costa d’entendre i analitzar, també a les organitzacions que es defineixen progressistes, i potser per això abunden explicacions simplistes, com que l’auge de personatges com Trump, Putin, Orban, Salvini, Bolsonaro… és fruit de la bogeria d’uns quants individus que arriben al poder a través d’astúcies i enganys, o que el seu auge obeeix a la falta de maduresa política o democràtica del poble.
Rarament es fa un esforç per indagar les raons que porten milions de votants a posar la seva confiança en aquests governants, i es recorre al simplisme: deteriorament de les seves condicions laborals i socioeconòmiques, increment de la seva inseguretat… Una lectura insuficient del que està passant, que pot estar relacionada amb aquesta consciència d’irresponsabilitat que sorgeix davant els fets complexos, i que porta al fet que ni les persones ni les organitzacions vulguin reconèixer la seva implicació, per petita que sigui, que suposaria autocrítica i canvis en les pròpies pràctiques. (more…)