Las paradojas de las muertes en cuarentena
Juan Pablo Espinosa Arce. “Sería igualmente erróneo decir que hemos redescubierto la trágica muerte, la finitud, etc. La tendencia desde hace más de medio siglo, bien descrita por Philippe Ariès, ha sido ocultar la muerte tanto como sea posible; bueno, la muerte nunca ha sido tan discreta como en las últimas semanas. Las personas mueren solas en el hospital o en las habitaciones de los hogares de ancianos, son enterradas de inmediato (¿o incineradas? La cremación está más en el espíritu de los tiempos), sin invitar a nadie, en secreto. Muertas sin ninguna evidencia, las víctimas se reducen a una unidad en las estadísticas de muertes diarias, y la ansiedad que se extiende entre la población a medida que aumenta el total tiene algo extrañamente abstracto” (Es un poco peor, Michel Houellebecq, 04 de Mayo 2020). (more…)
La plaça on no podrem arribar. Contra una ajuda despersonalitzada
Ignasi Escudero [Fundació La Vinya]. A la font de la plaça avui s’omplien d’aigua les garrafes d’un grup de romanesos. Van aparèixer a Bellvitge en grup a finals de juny, més o menys. Des que han arribat el barri no està més degradat, però la policia s’encaparra en aturar-los sovint. Ells són per a nosaltres una referència de la nostra fragilitat, de tot allò que se’ns escapa. Són aquella part de la plaça on difícilment podrem arribar.
Voldríem arribar a ells o que ells arribessin a la nostra porta. Podem oferir activitats i ajudes concretes –reforç i lleure educatiu per als infants, distribució d’aliments, assessorament jurídic…– que esdevenen un espai de trobada, treball i reforç personal i comunitari. Però què passa quan una persona o col·lectiu no pot accedir a aquestes activitats? Ja sigui perquè la persona no està empadronada, per desconeixença dels recursos, perquè no s’ajusta a una necessitat concreta,… En aquest cas, les activitats poden ser restriccions a la trobada. (more…)
