Mercedes Pagonabarraga. Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò darrerament de l’arribada al nostre país d’un nombre cada vegada més elevat de Menors Estrangers No Acompanyats (a partir d’ara MENA), però el fenomen no és cap novetat. En efecte, el fenomen de la immigració dels MENA va irrompre a l’Estat espanyol a mitjan anys noranta, i va ser el 1998 quan es va disparar amb intensitat i es va començar a registrar un augment considerable de la quantitat d’arribades. Per tant, es tracta d’una realitat amb la qual convivim des de fa dues dècades, en el transcurs de les quals s’ha anat posant en qüestió i modificant el sistema d’acollida i protecció dels MENA al nostre país amb l’objectiu d’anar-se adaptant a les necessitats que aquests menors d’edat presenten. Vegem-ne ara les singularitats principals i específiques i les respostes que es mereixen.

Qui són els MENA?

L’Observació General número 6 elaborada pel Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, l’any 2005, defineix els MENA com «els menors que estan separats d’ambdós pares i altres parents i no rep atencions de cap dels adults als quals, per llei o per costum, correspon aquesta responsabilitat». (more…)