A propòsit de “Vulnerables. La cura com a horitzó polític”
Jaume Flaquer. La pandèmia del Covid ens ha imposat l’experiència de la vulnerabilitat compartida i de la necessitat de cuidar i de ser cuidat per l’altre. Aquesta és una de les intuïcions fonamentals d’aquest escrit tot i haver estat escrit abans del drama generat pel virus. José Laguna és un home casat, amb família, músic i també teòleg. Aquesta combinació li permet fer una teologia allunyada de l’estil academicista i molt propera a l’experiència existencial de l’ésser humà actual. La seva teologia camina sempre de la mà de la vida mateixa de Jesús relatada als evangelis, arrencant molt sovint les seves reflexions a partir de les paràboles de Jesús. Els escrits de José Laguna aconsegueixen que la vida i la paraula de Jesús siguin significatives especialment per als pobres d’avui dia. L’Evangeli és principalment bona notícia per a ells i distopia per als rics (cf. Ai de vosaltres! Distopías evangèliques, CJ, n. 181). El quadern Vulnerables. La cura com a horitzó polític que vam presentar connecta amb alguns punts que ja assenyalava en Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat (CJ, n. 172), amb un títol suggerint una cristologia del que carrega amb la creu del món. El “carregar” la realitat queda aquí expressat com “tenir-ne cura” intentant portar-ho al terreny polític i social. D’aquí el subtítol: “La cura com a horitzó polític”. (more…)
L’ecologia integral i la teologia de l’alliberament
Lluís S. Salinas Roca. El concepte ecologia integral (que engloba el concepte de justícia ambiental) és molt adequat per vincular la fe i la praxis cristianes a la cura de la casa comuna. De la mateixa manera, aquest concepte és una eina molt valuosa per sincronitzar la cura del proïsme i de la creació. Si més no, així ho afirma Daniel P. Castillo a Integral Ecology as a Liberationist Concept, publicat l’any 2016 a Theological Studies.
En aquest article, Castillo mostra com el concepte ecologia integral està íntimament vinculat al concepte d’alliberament integral, que exposa Gustavo Gutiérrez, ja que implica una crida a la conversió radical (metanoia) de la dimensió sociopolítica i cultural del sistema global en el que vivim. (more…)
Pandèmica infernal
Ruth Galve.
Porque en amor también
es importante el tiempo.
Gil de Biedma, “Pandémica y celeste”
La pandèmia de Coronavirus SARS-CoV-2, més que altres crisis, revela les nostres febleses, les dels individus i les de la societat. Les crisis posen de relleu la situació, de per si fràgil, dels més vulnerables. En diem vulnerables, però molts són desvalguts, és a dir, que no es poden valer sense l’ajut dels altres. De totes les problemàtiques de la societat en què vivim, podem destacar-ne tres pel nombre d’afectats i la seva transversalitat: la pobresa infantil, la violència masclista i el desemparament dels més grans. De les tres, plantejo aquí la darrera: en primer lloc perquè habitualment és de la que se’n parla menys. (more…)
Covid-19. I de sobte, les i els “prescindibles” van passar a ser imprescindibles
Eduardo Rojo Torrecilla. [Article escrit el 23 de març].
1. Els confesso que em costa posar-me davant de l’ordinador cada matí, aquests últims dies, per intentar seguir amb la meva rutina laboral habitual, i que trobo a faltar (qui no?) el decidir lliurement si surto al carrer simplement a passejar, fer la compra, anar al gimnàs o desplaçar-me amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, i més concretament a la meva Facultat de Dret. Dubto molt, i crec que els lectors i lectores compartiran el meu punt de vista, que molt poc abans de l’aprovació de l’estat d’alarma pel Consell de Ministres el dia 17 de març, i que l’Organització Mundial de la Salut declarés pandèmia el brot de Covid-19, que fóssim conscient del canvi radical que anava a significar en les nostres vides. (more…)
“La reconciliació és tornar a la vida en comunitat”
Maria Labernia. En escoltar la sessió de Gustavo Duch sobre reconciliar-nos amb la natura van ser moltes les coses que van ressonar en el meu interior. La seva manera d’expressar-se i compartir va ser propera i senzilla. Va posar la seva vida sobre la taula i va compartir amb tots part de la seva història de vida. Em va fer pensar que reconciliar-se amb la natura té a veure amb la senzillesa, el que és petit, amb escoltar i compartir. (more…)
Tractem-nos amb cura
Núria Romay. [Aquest escrit neix com a reflexió al finalitzar la quarta sessió del curs “Fonaments per a una cultura de la reconciliació”, amb la ponència de Kristian Herbolzheimer. Podeu trobar la informació del curs aquí, i la petita entrevista a Kristian Herbolzheimer prèvia a la sessió, aquí]. (more…)
L’essència de la vida inclou el misteri de la mort
Daniel Jover. Els primers llaços es creen entorn dels afectes, els sentiments i la necessitat bàsica de la cura essencial.
Quan sentim les passions també trobem els sofriments. Hem d’aprendre a acceptar les limitacions imposades pel més temporal dels costums, que és viure.
Què fem quan apareix la mort que ningú no ha convidat? (more…)
Transgressions i transformacions: un repte continu davant la idealització del pensament únic
Neus Forcano. En ple context de “canvi d’època” o d'”era” -com venim anomenat les vicissituds i reptes que ens depara el temps en què vivim-, va celebrar-se a Viena, del 23 al 27 d’agost d’aquest any, el XVII Congrés Internacional de l’Associació de Dones per a la Recerca Teològica (ESWTR). El propòsit: compartir estudis i reflexions teològiques, d’una banda, i de l’altra, establir ponts de comunió entre persones i comunitats acadèmiques, culturals i religioses diverses. Ens vam reunir dones europees i companyes de Xile i de Mèxic, que estan desplegant un esplèndid treball de formació i divulgació de la teologia feminista i queer en els seus països. Van assistir-hi musulmanes de Bòsnia i d’Holanda, jueves de d’Iraq, d’Alemanya; ortodoxes, protestants, catòliques… La diversitat va assegurar un bon exercici de diàleg i vam compartir somnis i visions per afrontar els reptes que ens aclaparen com a creients, com a ciutadanes, com a feministes i com a acadèmiques. (more…)
5 verbs per construir hospitalitat
Oriol Prado. Abans d’estiu em van demanar d’escriure alguna cosa referent a l’Hospitalitat i com, des d’un itinerari cristià, es podia ser instrument per construir una societat d’acollida davant l’arribada de migrants a casa nostra. La proposta estava embastada entorn a cinc verbs: obrir, peregrinar, compartir, (re)conèixer i estimar; la vigència d’aquestes actituds plenament evangèliques em segueix semblant vàlida avui.
Aquest estiu la ciutat de Barcelona ha patit directament l’acció del terrorisme d’EI i, des d’alguns altaveus s’ha expressat una relació causa efecte directa entre migracions i acollida de refugiats i l’atemptat. Voldria recordar en primer lloc que aquesta mena d’atemptats s’han vingut repetint en d’altres ciutats del món i cal que tinguem presents totes les víctimes que hi ha hagut aquí i arreu per l’acció que pretén ser desesperançadora (és a dir que té com a objectiu negar tota esperança). En segon lloc voldria proposar una lectura de l’acollida, des dels cinc verbs esmentats més amunt, que ens pugui ajudar a una nova mirada vers les persones migrants. (more…)
