Andreu Domingo. Durant el segle XX, Catalunya demogràficament parlant es va consolidar com un Sistema Complex de Reproducció basat fonamentalment en la immigració, fins el punt que podem considerar la immigració com un factor endogen de la demografia catalana dels segles XX i XXI. El creixement de la població a Catalunya des d’inicis del segle XX, amb només dos milions de habitants fins els set i mig actuals, i una baixa fecunditat històrica, ha estat marcat per les conjuntures econòmiques que han animat la immigració, de forma cada cop més voluminosa i intensa, amb un primer episodi a principis del segle XX fins el crack del 29, precipitant la seva caiguda amb la Guerra Civil espanyola; una segona onada durant els anys seixanta i començaments dels setanta escapçada per la crisi del petroli, amb un període àlgid al quinquenni 1966-70, amb un saldo migratori de 425.831 persones, que representà el 62% del creixement total de la població, ambdues rebudes de la resta de Espanya; i la tercera de caràcter internacional, que arrencant a finals del XX, ha desembocat en el boom migratori del nou mil·lenni, truncat per la crisi econòmica de 2008, amb un màxim per al quinquenni 2000-2004, de 702 mil entrades per damunt de les sortides, que supera el 90% el total del creixement. (more…)