Dolor i esperança a la frontera
Rosa Ros, rjm y Montse Prats, rscj. [Comunitat d’Oujda. Article publicat originalment a RSCJ España]. Arribem a Oujda, ciutat del Marroc just a la frontera amb Algèria. Les deu hores de trajecte en una camioneta van ser tota una odissea, ja que no hi havia manera d’entendre’ns amb el conductor, que només parlava dàrija (àrab marroquí). En arribar a Oujda l’acollida va ser increïble: joves immigrants que viuen a la parròquia van venir a ajudar-nos a baixar les coses de la camioneta i seguidament vam participar en una íntima Eucaristia en acció de gràcies pel viatge i presentant-li al Senyor la nostra nova etapa com a comunitat. (more…)
El uso político de la religión
Ximo García Roca. [Article publicat originalment a Levante-MNV. L’autor ha publicat amb Cristianisme i Justícia els Quaderns CJ “Educació per a la ciutadania” i “La Galàxia dels joves“]. El nuevo Gobierno ha comenzado su andadura rodeado de ruidos y rumores de índole religiosa. Se conjuran, a la vez, el anuncio de catástrofes ante el gobierno de progreso por parte de los poderes económicos e ideológicos, con la invocación a Dios ante la emergencia nacional por parte de algún jerarca eclesiástico, y el prejuicio ilustrado ante el sentimiento religioso por parte de una cierta izquierda. (more…)
“La reconciliació és tornar a la vida en comunitat”
Maria Labernia. En escoltar la sessió de Gustavo Duch sobre reconciliar-nos amb la natura van ser moltes les coses que van ressonar en el meu interior. La seva manera d’expressar-se i compartir va ser propera i senzilla. Va posar la seva vida sobre la taula i va compartir amb tots part de la seva història de vida. Em va fer pensar que reconciliar-se amb la natura té a veure amb la senzillesa, el que és petit, amb escoltar i compartir. (more…)
Joan N. García-Nieto, encara…
Josep M. Rambla Blanch. Sí, han passat 25 anys de la seva mort, el 1994, i la memòria d’aquest home, pensador, líder i lluitador social perdura amb força i eficàcia. Moltes de les seves idees i iniciatives es recorden sovint, com per exemple, la renda mínima, i Joan N. García-Nieto és una referència constant. La Fundació Utopia d’Estudis Socials del Baix Llobregat i Comissions Obreres han organitzat dos actes commemoratius que han estat una mostra fefaent de l’impacte encara actual de Joan N. García-Nieto present en el record i la vida de persones compromeses en les causes dels pobres i exclosos, fins i tot amb capacitat de captivar joves que no el van poder conèixer. (more…)
La sagrada escritura y el pueblo de Dios
Juan Pablo Espinosa Arce. Septiembre es el Mes de la Biblia para el mundo cristiano. La Palabra de Dios escrita y transmitida en la comunidad es el corazón de la misma fe, ya que en ella nos encontramos con la fe de Israel y de la Iglesia. La Sagrada Escritura es pues un espacio vivo donde los creyentes hacemos experiencia de Dios. Los testimonios bíblicos son un trabajo cultural, humano y creyente de interpretación de la historia y de los acontecimientos en los cuales se puede vislumbrar la acción de Dios. Antonio Bentué en La opción creyente declara que en la revelación de Dios, comprendemos que “la Biblia es un libro vivo. En ella se expresa la experiencia de Israel en sus diferentes peripecias históricas de triunfo y de fracaso, de seguridad, de perplejidad, de vida, de enfermedad y de muerte, de fidelidad, etc”[1].
Por las experiencias histórica de vida de Israel, y en conjunto del dinamismo que la fe nos provee para mirar y comprender nuestras vidas, Bentué recuerda que “Israel (y por extensión la Iglesia) fue un pueblo escogido como intérprete de su propia historia profana (cotidiana, cultural, política, social). Desde su fe leía la presencia salvadora de Dios en las diversas circunstancias históricas que vivía, y en esa interpretación de su fe, Israel estaba inspirado”[2]. Y hoy ¿cómo estamos hoy interpretando nuestra historia a partir de la historia que Dios ha ido recorriendo junto a nosotros? ¿Somos lectores y practicantes asiduos de tomar la Sagrada Escritura, meditarla y ponerla en práctica? La fe debería ser capaz de discernir, de ver, juzgar y actuar cómo la acción salvadora de Dios actúa en la historia cotidiana de la misma Iglesia y de nuestra vida particular. (more…)
Godless: només on hi ha comunitat pot haver-hi salvació
Xavier Casanovas. En plena conquesta de l’oest americà, un petit poble sobreviu el seu dia a dia habitat només per dones. On són els homes? Van morir tots en un accident a la mina on treballaven deixant vídues i orfes a mercè de la voluntat de Déu, o de la seva absència. En aquest poble s’hi refugia un jove misteriós que escapa de la banda de bandolers i malfactors entre els qui vivia. El cap de la banda, un híbrid entre predicador, salvador d’ànimes perdudes i dimoni encarnat, el busca per a matar-lo. Aquest és l’argument d’una minisèrie de Netflix que ha passat potser sense pena ni glòria, però que sota capa de western de tota la vida, amaga una lectura autènticament dovstoievskiana mirant de respondre a aquella gran pregunta: si Déu no existeix, tot està permès? I afegiria, si Déu no existeix, a qui o a què fiem la nostra salvació? (more…)
Cultura (i) política a l’escola
Oriol Jiménez i Abadías (Grup de treball sobre educació i justícia de CJ). L’educació ha de ser compassiva. I l’escola ha de donar resposta al que està passant al món. L’escola ha d’estar viva, tot sentint-se viva. Aquest inici de l’escrit està inspirat en les paraules del darrer llibre d’en Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema 2018). Seguint el seu trajecte filosòfic desenvolupa la necessitat de la resistència íntima; la resistència davant la desorientació i l’alienació que s’ha apoderat del nostre entorn degut al consumisme descarat, la violència i el malestar. Aquesta resistència es construeix des de la creativitat i la generositat. A través de l’assaig descobrim que contempla en la política un paper essencial: és la dimensió on la creativitat i la generositat es conjuguen. L’autor vol rescatar la política: «La política és la implicació dels ciutadans en la comunitat i en la seva conducció. La política és imprescindible. La comunitat és generada per la fraternitat. Aspiració a una comunitat que es mogui per “la solidaritat dels commoguts”». Relaciona la política amb l’entendre la nostra vida des de la generositat cap a l’altre, des de atendre a l’altre. La política i el construir-ne amb l’altre una comunitat del nosaltres. Una comunitat que se sent viva. (more…)
Comentaris recents