Estrès posttraumàtic i postconfinament. Efectes psicològics i la vocació d’un treball conjunt
Víctor Hernández Ramírez. Els efectes psicològics del confinament a causa de la pandèmia del Covid-19 han estat assenyalats per les més recents investigacions en el camp de la salut mental[i]: ansietat, depressió, alteracions del son, abús d’alcohol i/o drogues, alteracions perceptuals i dificultats de concentració, sensació d’aïllament i solitud, baixa motivació i negativisme. A més de tots els efectes mateixos de l’estrès causat pel confinament, s’ha registrat un increment en la violència de gènere[ii] i en la percepció negativa pel que fa a l’envelliment i la soledat[iii].
Aquests efectes no s’esfumaran amb la finalització del confinament, sinó que és altament probable que vegem la incidència de tota una gamma de símptomes associats amb l’estrès posttraumàtic: episodis d’ansietat o estats d’angoixa, amb més o menys intensitat; depressions de diversa índole, simptomatologia psicosomàtica, expressions fòbiques que dificultin retornar a la vida “normal” i, en general, dificultats per reconfigurar un horitzó de sentit en el futur. (more…)
Comunitat i celebració eucarística
Javier Vitoria. La pandèmia i l’estat d’alarma han suspès les eucaristies i celebracions litúrgiques públiques de l’Església. Aquesta suspensió insòlita ha coincidit amb els temps litúrgics més importants de l’Església: Quaresma i Pasqua, inclosa la celebració del Tríduum Pasqual. Les noves tecnologies, via internet, ens han donat l’oportunitat de “celebrar” telemàticament l’eucaristia. Jo mateix he “celebrat” el Tríduum Pasqual i les eucaristies dels diumenges de Pasqua a les celebracions per Youtube que els jesuïtes ofereixen diàriament.
En aquestes circumstàncies molts s’han preguntat si en el futur l’Església no hauria de convertir en habitual aquesta forma de celebració eucarística. En paral·lel amb el que passarà amb el teletreball i el teleensenyament. (more…)
Nani Vall-llossera: “Només un sistema sanitari públic i veritablement universal pot donar resposta a una situació com aquesta”
Entrevista a Nani Vall-llossera, metgessa d’atenció primària al CAP Bon Pastor de Barcelona. És membre de l’àrea social de Cristianisme i Justícia i ha estat presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP).
Explica’ns com s’ha viscut l’aparició del coronavirus en els centres de salut i com s’ha reaccionat des de l’atenció primària.
A principis de març feia temps que se suposava que la grip havia d’estar de baixada però continuàvem veient casos. Cap a la setmana del 9 vam començar a veure moltíssims quadres respiratoris, molta gent amb tos, febrícula, refredats,… en aquell moment el criteri era que només es considerava cas de coronavirus algú que hagués estat en contacte directe amb un infectat o que hagués vingut d’alguna de les zones d’Itàlia assenyalades. Vèiem molts pacients així però la majoria de la gent no complia cap d’aquests criteris. Aquella mateixa setmana Madrid ja estava sent notícia i vam sospitar que alguna cosa s’estava escapant. Però en aquells dies l’atenció primària no es va considerar un actor protagonista: els casos i els dubtes es resolien via hospitals i telèfon d’emergències. De seguida els telèfons d’emergències es van col·lapsar, i els hospitals, que inicialment estaven ingressant casos lleus, també. Amb molt poc temps s’ha fet una gran reconversió de tota l’activitat hospitalària cap a l’atenció del coronavirus. S’han anul·lat totes les visites i totes l’atenció presencial de totes les especialitats, amb poques excpecions: oncologia, parts,… Però moltes persones amb altres tipus de patologies han vist interrompudes les seves visites de seguiment a nivell hospitalari. Això ha portat a la gent a aguantar a casa però, poc a poc, anem pacients que es descompensen, que necessiten atenció sanitària i la que està disponible es l’atenció primària. (more…)
La realitat que no es veu
Miriam Feu. “Hi ha una realitat que veus i una altra que és”. Ens ho diu el VIII Informe sobre exclusió i desenvolupament social que elabora la Fundación FOESSA cada cinc anys al nivell estatal i autonòmic, i que per primera vegada s’ha presentat amb un informe específic de la Diòcesi de Barcelona. (more…)
Dolor i esperança a la frontera
Rosa Ros, rjm y Montse Prats, rscj. [Comunitat d’Oujda. Article publicat originalment a RSCJ España]. Arribem a Oujda, ciutat del Marroc just a la frontera amb Algèria. Les deu hores de trajecte en una camioneta van ser tota una odissea, ja que no hi havia manera d’entendre’ns amb el conductor, que només parlava dàrija (àrab marroquí). En arribar a Oujda l’acollida va ser increïble: joves immigrants que viuen a la parròquia van venir a ajudar-nos a baixar les coses de la camioneta i seguidament vam participar en una íntima Eucaristia en acció de gràcies pel viatge i presentant-li al Senyor la nostra nova etapa com a comunitat. (more…)
El uso político de la religión
Ximo García Roca. [Article publicat originalment a Levante-MNV. L’autor ha publicat amb Cristianisme i Justícia els Quaderns CJ “Educació per a la ciutadania” i “La Galàxia dels joves“]. El nuevo Gobierno ha comenzado su andadura rodeado de ruidos y rumores de índole religiosa. Se conjuran, a la vez, el anuncio de catástrofes ante el gobierno de progreso por parte de los poderes económicos e ideológicos, con la invocación a Dios ante la emergencia nacional por parte de algún jerarca eclesiástico, y el prejuicio ilustrado ante el sentimiento religioso por parte de una cierta izquierda. (more…)
“La reconciliació és tornar a la vida en comunitat”
Maria Labernia. En escoltar la sessió de Gustavo Duch sobre reconciliar-nos amb la natura van ser moltes les coses que van ressonar en el meu interior. La seva manera d’expressar-se i compartir va ser propera i senzilla. Va posar la seva vida sobre la taula i va compartir amb tots part de la seva història de vida. Em va fer pensar que reconciliar-se amb la natura té a veure amb la senzillesa, el que és petit, amb escoltar i compartir. (more…)
Joan N. García-Nieto, encara…
Josep M. Rambla Blanch. Sí, han passat 25 anys de la seva mort, el 1994, i la memòria d’aquest home, pensador, líder i lluitador social perdura amb força i eficàcia. Moltes de les seves idees i iniciatives es recorden sovint, com per exemple, la renda mínima, i Joan N. García-Nieto és una referència constant. La Fundació Utopia d’Estudis Socials del Baix Llobregat i Comissions Obreres han organitzat dos actes commemoratius que han estat una mostra fefaent de l’impacte encara actual de Joan N. García-Nieto present en el record i la vida de persones compromeses en les causes dels pobres i exclosos, fins i tot amb capacitat de captivar joves que no el van poder conèixer. (more…)
La sagrada escritura y el pueblo de Dios
Juan Pablo Espinosa Arce. Septiembre es el Mes de la Biblia para el mundo cristiano. La Palabra de Dios escrita y transmitida en la comunidad es el corazón de la misma fe, ya que en ella nos encontramos con la fe de Israel y de la Iglesia. La Sagrada Escritura es pues un espacio vivo donde los creyentes hacemos experiencia de Dios. Los testimonios bíblicos son un trabajo cultural, humano y creyente de interpretación de la historia y de los acontecimientos en los cuales se puede vislumbrar la acción de Dios. Antonio Bentué en La opción creyente declara que en la revelación de Dios, comprendemos que “la Biblia es un libro vivo. En ella se expresa la experiencia de Israel en sus diferentes peripecias históricas de triunfo y de fracaso, de seguridad, de perplejidad, de vida, de enfermedad y de muerte, de fidelidad, etc”[1].
Por las experiencias histórica de vida de Israel, y en conjunto del dinamismo que la fe nos provee para mirar y comprender nuestras vidas, Bentué recuerda que “Israel (y por extensión la Iglesia) fue un pueblo escogido como intérprete de su propia historia profana (cotidiana, cultural, política, social). Desde su fe leía la presencia salvadora de Dios en las diversas circunstancias históricas que vivía, y en esa interpretación de su fe, Israel estaba inspirado”[2]. Y hoy ¿cómo estamos hoy interpretando nuestra historia a partir de la historia que Dios ha ido recorriendo junto a nosotros? ¿Somos lectores y practicantes asiduos de tomar la Sagrada Escritura, meditarla y ponerla en práctica? La fe debería ser capaz de discernir, de ver, juzgar y actuar cómo la acción salvadora de Dios actúa en la historia cotidiana de la misma Iglesia y de nuestra vida particular. (more…)
