Joan N. García-Nieto, encara…
Josep M. Rambla Blanch. Sí, han passat 25 anys de la seva mort, el 1994, i la memòria d’aquest home, pensador, líder i lluitador social perdura amb força i eficàcia. Moltes de les seves idees i iniciatives es recorden sovint, com per exemple, la renda mínima, i Joan N. García-Nieto és una referència constant. La Fundació Utopia d’Estudis Socials del Baix Llobregat i Comissions Obreres han organitzat dos actes commemoratius que han estat una mostra fefaent de l’impacte encara actual de Joan N. García-Nieto present en el record i la vida de persones compromeses en les causes dels pobres i exclosos, fins i tot amb capacitat de captivar joves que no el van poder conèixer. (more…)
La sagrada escritura y el pueblo de Dios
Juan Pablo Espinosa Arce. Septiembre es el Mes de la Biblia para el mundo cristiano. La Palabra de Dios escrita y transmitida en la comunidad es el corazón de la misma fe, ya que en ella nos encontramos con la fe de Israel y de la Iglesia. La Sagrada Escritura es pues un espacio vivo donde los creyentes hacemos experiencia de Dios. Los testimonios bíblicos son un trabajo cultural, humano y creyente de interpretación de la historia y de los acontecimientos en los cuales se puede vislumbrar la acción de Dios. Antonio Bentué en La opción creyente declara que en la revelación de Dios, comprendemos que “la Biblia es un libro vivo. En ella se expresa la experiencia de Israel en sus diferentes peripecias históricas de triunfo y de fracaso, de seguridad, de perplejidad, de vida, de enfermedad y de muerte, de fidelidad, etc”[1].
Por las experiencias histórica de vida de Israel, y en conjunto del dinamismo que la fe nos provee para mirar y comprender nuestras vidas, Bentué recuerda que “Israel (y por extensión la Iglesia) fue un pueblo escogido como intérprete de su propia historia profana (cotidiana, cultural, política, social). Desde su fe leía la presencia salvadora de Dios en las diversas circunstancias históricas que vivía, y en esa interpretación de su fe, Israel estaba inspirado”[2]. Y hoy ¿cómo estamos hoy interpretando nuestra historia a partir de la historia que Dios ha ido recorriendo junto a nosotros? ¿Somos lectores y practicantes asiduos de tomar la Sagrada Escritura, meditarla y ponerla en práctica? La fe debería ser capaz de discernir, de ver, juzgar y actuar cómo la acción salvadora de Dios actúa en la historia cotidiana de la misma Iglesia y de nuestra vida particular. (more…)
Godless: només on hi ha comunitat pot haver-hi salvació
Xavier Casanovas. En plena conquesta de l’oest americà, un petit poble sobreviu el seu dia a dia habitat només per dones. On són els homes? Van morir tots en un accident a la mina on treballaven deixant vídues i orfes a mercè de la voluntat de Déu, o de la seva absència. En aquest poble s’hi refugia un jove misteriós que escapa de la banda de bandolers i malfactors entre els qui vivia. El cap de la banda, un híbrid entre predicador, salvador d’ànimes perdudes i dimoni encarnat, el busca per a matar-lo. Aquest és l’argument d’una minisèrie de Netflix que ha passat potser sense pena ni glòria, però que sota capa de western de tota la vida, amaga una lectura autènticament dovstoievskiana mirant de respondre a aquella gran pregunta: si Déu no existeix, tot està permès? I afegiria, si Déu no existeix, a qui o a què fiem la nostra salvació? (more…)
Cultura (i) política a l’escola
Oriol Jiménez i Abadías (Grup de treball sobre educació i justícia de CJ). L’educació ha de ser compassiva. I l’escola ha de donar resposta al que està passant al món. L’escola ha d’estar viva, tot sentint-se viva. Aquest inici de l’escrit està inspirat en les paraules del darrer llibre d’en Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema 2018). Seguint el seu trajecte filosòfic desenvolupa la necessitat de la resistència íntima; la resistència davant la desorientació i l’alienació que s’ha apoderat del nostre entorn degut al consumisme descarat, la violència i el malestar. Aquesta resistència es construeix des de la creativitat i la generositat. A través de l’assaig descobrim que contempla en la política un paper essencial: és la dimensió on la creativitat i la generositat es conjuguen. L’autor vol rescatar la política: «La política és la implicació dels ciutadans en la comunitat i en la seva conducció. La política és imprescindible. La comunitat és generada per la fraternitat. Aspiració a una comunitat que es mogui per “la solidaritat dels commoguts”». Relaciona la política amb l’entendre la nostra vida des de la generositat cap a l’altre, des de atendre a l’altre. La política i el construir-ne amb l’altre una comunitat del nosaltres. Una comunitat que se sent viva. (more…)
Portes obertes de la Fundació La Vinya de Bellvitge i Gornal
Joaquim Cervera. La Fundació La Vinya d’acció social és una entitat que treballa per atendre les persones en situació de risc social dels barris de Bellvitge i el Gornal de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. La Fundació creu en la solidaritat com a eina transformadora de la nostra realitat social, participant així en l’esperança ja d’un món més just.
Un dels projectes de la Fundació és Portes Obertes. Està format per un grup de 12 persones voluntàries, que fan visites quinzenals a uns 50 veïns i veïnes dels nostres barris i que es troben als centres penitenciaris. (more…)
5 verbs per construir hospitalitat
Oriol Prado. Abans d’estiu em van demanar d’escriure alguna cosa referent a l’Hospitalitat i com, des d’un itinerari cristià, es podia ser instrument per construir una societat d’acollida davant l’arribada de migrants a casa nostra. La proposta estava embastada entorn a cinc verbs: obrir, peregrinar, compartir, (re)conèixer i estimar; la vigència d’aquestes actituds plenament evangèliques em segueix semblant vàlida avui.
Aquest estiu la ciutat de Barcelona ha patit directament l’acció del terrorisme d’EI i, des d’alguns altaveus s’ha expressat una relació causa efecte directa entre migracions i acollida de refugiats i l’atemptat. Voldria recordar en primer lloc que aquesta mena d’atemptats s’han vingut repetint en d’altres ciutats del món i cal que tinguem presents totes les víctimes que hi ha hagut aquí i arreu per l’acció que pretén ser desesperançadora (és a dir que té com a objectiu negar tota esperança). En segon lloc voldria proposar una lectura de l’acollida, des dels cinc verbs esmentats més amunt, que ens pugui ajudar a una nova mirada vers les persones migrants. (more…)
Comentaris recents