Educación de la fe en tiempos de crisis
Juan Pablo Espinosa Arce. En este breve comentario buscamos pensar cómo trabajar una educación de la fe en medio de los tiempos de crisis. La palabra crisis ha resonado con fuerza en la dinámica eclesial del último tiempo. Pero lo interesante es que ella (la crisis), como concepto y como experiencia, nos coloca en una posición de oportunidad. La “crisis” es una palabra de origen griego (krísis) que se deriva del concepto krineo que significa optar, decidir, escoger. En la crisis, la persona, de manera libre, consciente y responsable, está invitada a optar entre elementos. La decisión debe ser conducida por el deseo del bien común, con buenos elementos “sobre la mesa”, con un sentido de realidad tal que permita que lo decidido tenga un real impacto en los involucrados. Ahora bien, la tesis que propongo es que existe una relación íntima entre la educación de la fe y la crisis. Si la crisis es una “oportunidad de cambio”, dicho cambio-transformación debe ser educado de tal manera que la convivencia transite de condiciones desfavorables a experiencias de confianza, diálogo, encuentro. (more…)
Rescatar la veritat: llum i taquígrafs
Santi Torres. Fa temps que la política ja no la fan els polítics sinó els gabinets de comunicació que cada matí marquen «el discurs» que després els polítics s’encarreguen de repetir disciplinadament com a lloros. El bon polític ja no és el més brillant, el que més pensament propi té, el que és capaç d’aportar solucions a problemes nous i vells. Ara el bon polític és qui millor se cenyeix al «discurs» guionitzat, repeteixo gairebé diàriament, a manera d’un manual d’instruccions o conjunt d’eslògans que ja no volen dir res: quan es pregunti això, respongui això; si l’altre li recorda allò, parli d’allò altre, en cas de dubte torni al discurs i a les paraules marcades en vermell… I així una vegada i una altra, estan matant el llenguatge i estan matant la política. (more…)
Arrencar la mordassa, conquerir la comunicació des de baix
Jordi de Miguel Capell / Suso López. Des del moment mateix en què va iniciar la seva tramitació parlamentària, i més si és possible des de la seva entrada en vigor el passat 1 de juliol, la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a “Llei Mordassa”, ha estat un dels temes presents en el escenari de campanya permanent en què ens movem cap a les eleccions generals del proper 20 de desembre.
La premsa internacional va posar el crit al cel: “En el camí a la dictadura”, va titular el diari alemany Die Tageszeitung; ONG i moviments socials es van rebel·lar al carrer i en els organismes internacionals contra la seva aprovació; i l’oposició en bloc ha manifestat la seva intenció de derogar la norma si la configuració de majories al Congrés dels Diputats canvia després dels comicis.
No cal que el New York Times o The Guardian insisteixin en la seva naturalesa antidemocràtica; tampoc que les Nacions Unides demanin la seva retirada. El mateix qualificatiu de “Llei Mordassa” amb el qual el text ha sortejat la seva tramitació parlamentària mostra, amb crua precisió, el punt en què ens trobem. (more…)
Francesc a Cuba i als Estats Units
Jesús Renau. En el seu recent viatge a Cuba i als Estats Units (19-27 de setembre) el Papa Francesc ha realitzat 21 intervencions públiques. Una aportació important en el moment històric que viu la humanitat. Llegits els discursos més importants (a la seu de l’ONU i al Congrés dels EUA) i algunes converses amb joves (Centre cultural Pare Félix Varela l’Havana) i xerrades a l’avió amb els periodistes, potser es pot anar constatant alguns els trets metodològics de la forma de comunicar del Papa.
1.- El punt de partida és la realitat. Generalment parteix de la presència dels que estan davant i la valoració d’una llarga tradició en la qual hi ha encerts importants i limitacions greus. No és únicament el que en retòrica es diu “captar la benevolència del públic”, sinó que és una forma d’estar al món oberta a les persones i que sap reconèixer les seves aportacions i limitacions. Hi ha una consciència que els presents, sobretot a les Nacions Unides i al Congrés dels EUA, han estat precedits per altres i altres que han anat creant història. A diferència d’alguns eclesiàstics el punt de partida de Francesc és la realitat humana des de la qual reflexiona i proposa. No parteix de dalt a baix sinó de baix a dalt. (more…)
1 jutge, 2000 ciutadans i 108 diputats
Josetxo Ordóñez Echeverría. [Web personal] En tres mesos consecutius tres bones notícies, rellevants per als que a Barcelona, treballem en el món de la privació de llibertat de les persones migrants, de la repressió dels moviments migratoris.
El 26 de maig de 2015, el Jutjat d’Instrucció nº 1 en funcions de control i vigilància del CIE de Barcelona va dictar un Auto en que revisava tres aspectes de les condicions de vida al CIE que vulneren els drets fonamentals. Recorda el jutge que les persones privades de llibertat al CIE veuen obstaculitzada la seva comunicació i relació amb l’exterior. Que, en un context de custòdia policial i sota regles de relació d’especial subjecció, l’atenció sanitària segueix sent insuficient i gasiva, denegant proves o tractaments especialitzats als interns malalts si no posseeixen targeta sanitària (o no poden pagar una assistència mèdica privada). Que els mitjans materials i les infraestructures del centre són també origen de vulneració de drets fonamentals a l’estar ubicada la cel·la d’aïllament en un lloc de pas, a la vista pública i a escassos metres de l’accés a l’establiment no penitenciari. (more…)
El fantasma populista
Voces. Benjamín Forcano. [Eclesalia] Hablar de un fantasma populista es aludir a una realidad inexistente, pero en la que uno cree y le causa miedo como si existiera. Muy fuerte debe ser el miedo de este fantasma cuando notables escritores se vienen ocupando de él.
Lo interesante del fantasma populista es que está sirviendo de test para ver quiénes, con puntería desacertada, se han alineado para dispararle. Son de gente que lucen de “progresistas”, que maldicen incluso de desafueros, retóricas y engaños perpetrados dentro de nuestro sistema democrático, pero sin consentir que otros ciudadanos, desde abajo y sin abdicar del sistema, se atrevan a señalar lacras y omisiones del mismo sistema y se unan en nuevos partidos para hacer cumplir simplemente lo que ordena nuestra Constitución.
Sigamos observando y adivinaremos el perfil de estos voceros antipopulistas. En su proyección mediática, no dudan en abogar por un cambio radical, pero sin alterar el viejo dicho ilustrado: “Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. ¿Son miedos de un fantasma o de un futuro que los desborda? (more…)
Comentaris recents