La Cimera Climàtica de París marca el final de l’era dels combustibles fòssils
Aida Vila. La maquinària de l’acció climàtica internacional es mou molt a poc a poc, però a París ha fet un pas important. L’Acord de París marca el principi de la fi de l’era dels combustibles fòssils, els principals causants del canvi climàtic, i constitueix un contundent senyal polític del canvi de paradigma a què ens veiem abocats.
Els 2ºC -o, si podem, 1’5ºC- de límit d’augment de la temperatura global que s’ha establert respecte als registres pre-industrials, juntament amb la necessitat d’arribar a nivells “d’emissions netes igual a zero” a la segona meitat de segle, són dos dels principals elements en què radica l’èxit de la cimera. Malgrat que a l’Acord de París no van acompanyats d’accions nacionals de magnitud equivalent, aquests dos objectius globals que es troben a la part amb més força vinculant del text, són completament incompatibles amb la crema de combustibles fòssils i marquen un punt d’inflexió en la lluita internacional contra el canvi climàtic. (more…)
De la “qüestió social” a la qüestió “ecosocial”
Cristianisme i Justícia. El 30 de novembre vam publicar en aquest mateix espai el vídeo de l’obertura de la1a Jornada de pensament fe-justícia: Actualitzant el diàleg entre la fe i la lluita per un món més just celebrada a Barcelona els dies 26 i 27 de juny de l’any passat. Més endavant vam publicar la ponència marc de la jornada que portava per títol “Injustícies en un món ferit, globalitzat i canviant. Com respondre al repte des del diàleg fe-justícia?” i poc abans de Nadal publicàvem la primera taula rodona de la jornada on es va abordar el tema del cristianisme i la postmodernitat.
Avui us presentem la segona taula de debat en què van participar Jaume Tatay, enginyer forestal i llicenciat en teologia, Mª del Mar Magallón, directora d’Alboan, i Santiago Álvarez, doctor en Economia i director de FUHEM-ecosocial.
S’intueix després de molts moviments mediambientals una recerca espiritual sincera i fins a un cert reencantament del món. En el cas de la nostra fe, si l’espiritualitat és l'”entranya de la religió”, allò que alimenta i sosté el discurs i la praxi del creient, què sosté i alimenta el compromís ecològic? (more…)
Grietas en el muro XXXVI: Aprender viviendo a vivir de otra manera
José Eizaguirre. Llevamos mucho tiempo sabiendo que “tenemos que aprender a vivir de otra manera”, de una manera tal que no hagamos daño a nadie, ni a otras personas, ni al medio ambiente, ni siquiera a nosotros mismos. Ideas no nos faltan: lecturas, documentales, cursillos… ¡nos abruma el exceso de información! Pero, con todo, nos resistimos al cambio…
Partiendo de la conviccción de que la mejor manera de aprender algo es empezar a ponerlo en práctica, por segundo año ha tenido lugar en Zarzalejo (Madrid) un “cursillo de iniciación a los estilos de vida en conversión/en transición“. Cinco días viviendo en la práctica lo que vamos tratando en los contenidos:
– Una forma de vida sencilla, repartiéndonos las tareas domésticas y cocinando por turnos, en un alojamiento modesto y un grupo reducido para así reproducir mejor el ámbito doméstico. (more…)
Descarrega-les 
Comentaris recents