60 dies de confinament
Josetxo Ordóñez Echeverría. Barcelona, 12 de maig de 2020.
“Odisseu es va posar en peu d’un salt i va començar a mirar la seva terra pàtria.
Va donar un crit planyívol, va colpejar les cuixes amb les mans
i entre laments deia: Ai de mi, ¿a quina terra de mortals he arribat?
Són per ventura superbs, salvatges i mancats de justícia,
o amics dels forasters i amb sentiments de pietat cap als déus?”
Odissea, cant XIII
Avui es compleixen 60 dies del decret d’alarma pel qual es confinava a la població, a les activitats productives, a l’educació presencial a tots els nivells, a l’administració de justícia, als serveis no essencials, en definitiva. Mentre ha estat possible, tots hem buscat consol en el teletreball, les xarxes socials, mitjans de comunicació digitals, balcons i terrasses per mantenir el fil físic que ens uneix els uns als altres i que s’havia interromput per decret del coronavirus. (more…)
La vida sempre guanya
Oriol Prado. Escoltar el relat en primera persona del que està passant a la frontera sud que ens van oferir l’Helena Maleno i en Mussie Zeraik, en ocasió de la recepció del Premi Mundo Negro a la Fraternitat[1], ha estat una nova sacsejada en la consciència de molts que, malgrat sembla que només puguem dirigir-nos cap a un pensament únic possible, marcat per una suposada securitització necessària de les nostres fronteres i una conseqüent criminalització i victimització de les persones migrants, no volem deixar-nos acostumar a aquesta realitat. Em voldria fixar en algunes paraules caçades al vol i veure’n alguna conseqüència que se’n deriva en com vivim avui les fronteres des de la nostra realitat sovint distant. (more…)
Drets i política del sofriment: sobre expulsions i vagues de fam
Josetxo Ordóñez Echeverría. Un mes després de la presentació de l’informe anual 2016 sobre Centres d’Internament d’Estrangers de l’SJM-Espanya, el 15 de juny de 2017, l’actualitat del que passa a dins i al voltant dels CIE desborda els fets fixats en l’informe. No obstant això, hi ha una constatació en la manera en què l’informe CIE presenta les seves conclusions: la política i el dret d’estrangeria provoquen una exposició de les persones a un sofriment i a la vulneració de la seva dignitat que és directament proporcional als seus escassos recursos econòmics, jurídics o socials: com més pobre, desinformat i indefens sigui algú, més possibilitats té que el dret i la política d’estrangeria el lliurin a una dolorosa intempèrie sense drets.
L’actualitat sobre dos fets que no es reflecteixen en l’informe poden servir d’exemple il·lustratiu. El primer va tenir lloc el passat 15 de juliol a partir de les 16:25 hores, quan un avió de la companyia Vueling havia d’enlairar-se des de l’aeroport del Prat cap a Dakar, la capital del Senegal. (more…)
Noves vistes (dramàtiques) sobre la Frontera Sud
Josep Buades Fuster SJ. Divendres 14 de juliol, 26 dones (5 embarassades) i cinc infants, varen desembarcar d’una pastera a l’illa de Mar. Notícia amb sordina, perquè és un illot poc conegut sota sobirania espanyola a les costes nord-africanes. Potser, algú recordi un desembarcament similar el 2012, però a la veïna Illa de Terra, prop del Penyal d’Alhucemas. Poc probable. Un dels pocs testimonis de tots dos successos es troben en un mitjà local com és El Faro de Melilla.
La destinació d’aquestes dones i infants és el CETI de Melilla, ciutat autònoma a la qual s’associa aquesta plaça de sobirania, com és també el cas de les Illes Chafarinas. Està per veure com se’ls aplicarà la llei d’estrangeria: quina protecció es donarà als nens i a les embarassades, com s’investigarà en quina mesura són víctimes de tràfic, si n’hi ha que puguin sol·licitar protecció internacional. Cal que la societat civil romangui vigilant: així ho farà el SJM. (more…)
Menores extranjeros y centros de internamiento
Santiago Yerga Cobos. Para abordar las situaciones que se esconden detrás de la rúbrica de este pequeño trabajo, hay que precisar, en primer lugar, a qué menores extranjeros nos estamos refiriendo, ya que dependiendo de su categorización puede abordarse con mayor precisión que vínculo o relaciones puede tener un menor extranjero con la figura de los centros de internamiento de extranjeros (CIE) en tanto que espacio de detención.
Tradicionalmente se viene usando la distinción entre menor extranjero acompañado y menor extranjero no acompañado (MENA) para referirse a los menores que, sin nacionalidad de uno de los Estados miembros de la Unión Europea, se encuentran en España, bien acompañado por familiares o un adulto responsable o bien careciendo de este acompañamiento. (more…)
Necesitamos rastreadores de estrellas
José María Segura. Necesitamos rastreadores de estrellas, soñadores de caminos, alumbradores de un futuro nuevo. Necesitamos ilusionarnos, necesitamos personas que al ver al cielo lean signos y señales nuevas. Necesitamos creyentes, gente de fe, en su tradición creyente, en Dios, en la vida, en el ser humano, en la dignidad de las personas… necesitamos personas que sean capaces de alumbrar la noche…
Necesitamos esa gente loca del #NOalosCIEs que se reúnen para gritar con canciones y con silencios, con marchas y vigilias, que los niños de Dios no han nacido para ser enrejados y que ningún ser humano es ilegal, que la dignidad de las personas no se negocia. (more…)
«Resaré perquè faci fred i que es foti»
José María Segura. Deus estar pensant que és un frase treta de context i que sona fort així, tal qual, i més com a títol d’un post… Deixa’m que t’expliqui que el context és encara millor. La frase és d’un treballador social d’una entitat cristiana. Es dirigia a un bisbe. En un hivern fred. Gent al carrer. L’Ajuntament, que no destina prou recursos per albergar-los, potser no els té o potser els gasta en altres fastos. El bisbe de la ciutat, preocupat, ha convocat aquest agent d’una entitat i li pregunta: “Què estem fent? Què més podem fer? Quan fa tant fred no puc dormir perquè no em trec del cap la gent del carrer”. I aquest li respon “Sap el que faré jo, doncs resar perquè faci encara més fred i que vostè es foti i no pugui dormir, i així Déu el segueixi mantenint preocupat per la gent del carrer”. Aquest topada amb la realitat va fer saltar un ressort que va mobilitzar recursos del bisbat i la diòcesi per donar solucions d’urgència en un campanya de fred i, més endavant, solucions de fons amb programes a sense sostre innovadors i creatius. (more…)
Vulnerables, vulnerabilitzats
Josetxo Ordóñez Echeverría. Fa uns dies, uns quants membres de Cristianisme i Justícia vam poder compartir una deliciosa trobada amb Jon Sobrino. Sobre aquesta trobada escriu Josep Cobo al seu blog. El primer que va dir Jon Sobrino és que la història és “sang fluint”. Que la realitat humana, la biografia de la humanitat, es comprèn en la “sang que flueix”. Aquesta perspectiva inicial del “martiri” com a lloc epistemològic de l’esdevenir humà em segueix ressonant dins el cor des de llavors. És el “donar la vida” l’esdeveniment genuí per contemplar la realitat. Esdeveniment que m’atreveixo a dir que, per a Jon, existencialment té un revers en forma de “ser llevada la vida”. Donar i ser llevada la vida. Sang que flueix.
El Servei Jesuïta a Migrants Espanya presenta el seu informe anual 2015 sobre els Centres d’Internament d’Estrangers, els CIE. Un informe que recull les dades de 503 persones visitades en els CIE de Barcelona, Madrid i València l’any passat. L’èmfasi d’aquest informe està en el seu títol, que és el d’aquestes línies: “Vulnerables. Vulnerabilitzats “. L’informe diu que “vulnerabilitzada és aquella persona que ha estat portada a la situació de vulnerabilitat per mecanismes estructurals econòmics, polítics, socials i jurídics. (more…)
1 jutge, 2000 ciutadans i 108 diputats
Josetxo Ordóñez Echeverría. [Web personal] En tres mesos consecutius tres bones notícies, rellevants per als que a Barcelona, treballem en el món de la privació de llibertat de les persones migrants, de la repressió dels moviments migratoris.
El 26 de maig de 2015, el Jutjat d’Instrucció nº 1 en funcions de control i vigilància del CIE de Barcelona va dictar un Auto en que revisava tres aspectes de les condicions de vida al CIE que vulneren els drets fonamentals. Recorda el jutge que les persones privades de llibertat al CIE veuen obstaculitzada la seva comunicació i relació amb l’exterior. Que, en un context de custòdia policial i sota regles de relació d’especial subjecció, l’atenció sanitària segueix sent insuficient i gasiva, denegant proves o tractaments especialitzats als interns malalts si no posseeixen targeta sanitària (o no poden pagar una assistència mèdica privada). Que els mitjans materials i les infraestructures del centre són també origen de vulneració de drets fonamentals a l’estar ubicada la cel·la d’aïllament en un lloc de pas, a la vista pública i a escassos metres de l’accés a l’establiment no penitenciari. (more…)
