El decreixement ja és aquí
Bernardo Pérez Andreo. La crisi energètica i la fi de la civilització del creixement són dues realitat concomitants al món que vertiginosament petgem. Estem, doncs, davant d’un canvi d’època dels que fan història. El món de finals de segle XXI no tindrà res a veure amb el món dels cinc segles previs, però tampoc s’assemblarà al de segles pretèrits. És falsa la idea estesa que per acabar amb el món del productivisme consumista del capitalisme neoliberal cal tornar a les coves, a viure sense cap tipus de benefici dels que el desenvolupament humà ha assolit en aquests segles passats. No, el capitalisme no és l’inventor dels avenços científics i humans que hem aconseguit, l’únic que fa és posar-los al servei de l’acumulació en mans de molt pocs; avui, un 0,01% de la població acumula el 60% de la riquesa. Si la riquesa acumulada es repartís amb equitat, cada ésser humà del planeta podria viure amb tanta comoditat, que seria possible reduir la producció i el consum a la meitat. El problema, per tant, està en el model de producció i consum, no en el planeta en si. Podem, perfectament, renunciar al malbaratament productivista sense perdre cap dels avenços científics i socials obtinguts. (more…)
¿Loyola-virus? (San Ignacio y la Covid-19)
J. I. González Faus. En el número de abril de Le Monde Diplomatique en castellano, aparece un artículo que compara el coronavirus… con los Ejercicios espirituales de Ignacio de Loyola. El autor no es ningún jesuita, sino un exdirector de programas sanitarios de la OMS y actual consejero del Centro Sur de Ginebra para políticas de salud. Hablar de los Ejercicios en un periódico, a la vez tan serio y tan laico, puede que sea la última sorpresa de esta pandemia.
Precisando más, el autor compara la crisis de la Covid 19 con la “primera semana” de los Ejercicios ignacianos. La primera semana es la más dura. Lleva a tomar conciencia del pecado. Y no solo del propio pecado sino del mal que pulula por todo el mundo y la historia y que, de alguna manera, nos trasciende. (more…)
“Paràsits”: el genial guió del guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula
Jaume Flaquer. Podria discutir-se si la pel·lícula de Bong Joon-ho és la justa mereixedora de l’Òscar a la millor pel·lícula del 2020, però no hi ha cap dubte que és la que posseeix el guió més original. D’aquí el seu altre Òscar, al millor guió. (more…)
Guillermo Casasnovas: “Mercaderies fictícies”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Guillermo Casanovas presenta el Quadern CJ número 216, “Mercaderies fictícies. Recuperant Polanyi per al segle XXI”.
A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització. Recuperem en aquestes pàgines el seu pensament per que ajudi a entendre fins a quin punt afecta la nostra vida quotidiana l’haver convertit en mercaderies bens com el treball, l’habitatge o els mateixos diners.
Emergencia climática, revolución verde y “Extinction Rebellion”
Martin Newell. [Traducción de Juanjo Peris] Pasé tres noches, durante el mes de abril, acampado en Marble Arch, escuchando música, discursos y conversaciones. Recé en la zona donde estábamos acampados, así como en la capilla de las hermanas del Tyburn, donde se encuentran los restos de los mártiles del Tyburn. Otras noches, dormí en el suelo del salón en “Giuseppe Conlon House” (la comunidad Catholic Workers en Londres) con otros miembros de Christian Climate Action (grupo cristiano de acción climática), agradecido por la hospitalidad, la comida, y el wi-fi. ¡Lo esencial en la vida moderna!
No soy mucho de ir de camping, ni de hacerlo por la música en directo. Sólo voy de camping por “trabajo”. Y en este caso, “trabajo” significaba unirme a la Extinction Rebellion, cuatro noches de acción de la International Rebellion en las que ocupamos cuatro cruces de caminos del centro de Londres: Marble Arch, Parlament Square, Puente de Waterloo y Oxford Circus con el famoso barco rosa bloqueando la calle. (more…)
Pedagogía de la desigualdad
Fernando Vidal. Los aeropuertos se han convertido en una pedagogía de la desigualdad. Esa conclusión saqué cuando por fin llegué a mi destino. Entré en el edificio donde tenía la reunión de trabajo, después de haber pagado al taxista el plus por llevarme por la autopista privada. Es un peaje considerable, pero por la carretera normal tardas cinco veces más. Al menos pude tomar el taxi antes que la mayoría. Pagas por el taxi premium pero te permite adelantar a todos los pasajeros que esperan la larga cola del taxi normal. También es cierto que tuve el mérito de llegar a esa cola antes que otra gente que no pagó porque le llevaran las maletas los mozos del Easypass. Solamente ellos pueden manejar los Trolley Gold.
Cierto que yo solamente llevaba mi maleta Rimowa Titanium y no necesitaba carro, pero por las terminales no te dejan circular con tus maletas autónomamente. Tienen razón, se pueden producir accidentes y hoy en día algunas maletas de diseño son tan caras que si chocas con ellas tienes que sacar los papeles del seguro. De todos modos, por si acaso, vale la pena pagar el seguro Shield que te ofrecen en cuanto pisas la terminal. Lamentablemente, por los aeropuertos circula cualquiera y te pueden rayar la Rimowa. (more…)
Joan Carrera: “Viure amb menys per a viure millor”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Joan Carrera presenta el Quadern CJ número 214, “Viure amb menys per a viure millor. Superar la ideologia del creixement il·limitat”.
Tot el sistema capitalista ha funcionat amb una idea força: la necessitat d’un creixement econòmic expansiu i constant. Un creixement sense límits que s’ha convertit en un imperatiu per poder aconseguir el màxim benefici. En aquest quadern s’intenta esbrinar què tenen en comú les propostes d’alternatives socials i econòmiques de caràcter ecològic i «decreixentista» que qüestionen el sistema capitalista actual. Arrel de l’encíclica Laudato si’ aquestes propostes de “viure amb menys per a viure millor” ja no haurien de ser alienes ni al pensament ni a la pràctica cristiana.
Repensar cómo afrontamos las luchas contra la dominación
Francisco José Pérez. Entre las tareas fundamentales que afrontamos está el cómo se puede perder el miedo a la libertad para poder reconocer nuestra esclavitud, algo que está relacionado con la necesidad de revertir la correlación actual entre el miedo y la esperanza, si aspiramos a transmitir unas expectativas de futuro positivas. Embarcarnos en esa tarea no es posible sin acercarnos a la realidad del hombre y la mujer de hoy y, sobre todo, sin plantearnos cuáles son la demandas del hombre y la mujer actual: ¿tienen necesidad de salvación?, ¿cómo la perciben y la demandan?, ¿realmente esperan algo más que ciencia, técnica, desarrollo material y bienestar?
No se trata de un ejercicio teórico, sino plantearnos cómo anda nuestra confianza en los hombres y mujeres concretos de nuestro tiempo, conscientes de que la liberación sólo es buena noticia para aquellos que sienten su necesidad; que el anuncio de la liberación sólo puede ser significativo, si responde a los anhelos y expectativas profundas del ser humano. (more…)
Amb o sense?
Pino Trejo. Pot ser que tot quedi reduït a l’opció de triar entre dues proposicions: amb lactosa-sense lactosa, amb gluten-sense gluten, amb sucre-sense sucre, amb conservants-sense conservants, amb colorants-sense colorants…, o almenys va ser el que vaig pensar quan en voler comprar un pa de motlle amb crosta, em van contestar que només en tenien SENSE, i si en volia AMB, l’havien de encarregar.
Aquest fet em confirma que el que fins ara considerava “normal”, “de tota la vida” (que el pa tingui crosta), s’ha tornat excepcionalitat…, per a mi, perquè si ho preguntem als més joves ens diran tot el contrari (que no en tingui).
Llavors, què és allò normal? Sembla ser que la normalitat consisteix en poder triar entre una extensa gamma de productes de tota mena, dins del supermercat en el qual s’ha convertit aquest món, i el nostre únic i exclusiu paper consisteix en passejar-nos pels seus passadissos mirant, agafant i omplint el carret dels preuats objectes que faran més suportable la nostra vida. (more…)
