De com Pierre Cardin va fer de si mateix una marca
Josep M. Margenat. Amb l’any gairebé complert, llegeixo aquest titular i recordo l’article de Josep M. Lozano a La Vanguardia del tres de desembre. Parlava de vocació. El recomano. És un text im-perdible. Vegem, què deia Josep M. Lozano? Preguntava: “Senten parlar molt els joves de vocació? Ho dubto”.
Durant anys, a les classes d’Ètica empresarial a la universitat, quan arribàvem al tema cinquè sobre el treball, parlàvem i proposàvem alguna lectura als estudiants sobre la vocació, per exemple, les conferències de Max Weber sobre el polític i sobre el científic. Cada vegada es va fer més difícil. A molts de nosaltres, als més grans, la paraula “vocació” ens podia sonar a paraula religiosa, almenys. Als més joves, ni a això. (more…)
Fratelli Tutti: reproposar la funció social de la propietat
Bernardo Pérez Andreo. Durant els primers segles de cristianisme, seguint la pràctica habitual dels primers cristians que té la base en el que hi ha escrit als evangelis i en les tradicions orals transmeses, les comunitats cristianes entenien que tots els béns creats són, per dret natural, comuns a tots i en cap cas es va aplicar un fals dret a la propietat privada de cap bé. Segons ens explica els Fets dels Apòstols, els que tenien cases o terres les venien, i posaven a disposició dels Apòstols aquests béns per a la seva distribució entre els pobres. Segons és doctrina comuna reconeguda per sant Tomàs al segle XIII, no es té un dret particular sobre les coses exteriors, sinó que aquestes ens són comunes a tots. I cita sant Ambròs de Milà i sant Basili, encara que podria citar també sant Gregori Nazianzè o sant Joan Crisòstom. Fins i tot, podríem citar sant Agustí, per a qui la propietat privada només es justificaria com un mal menor, atenent a la situació de pecat de l’home. (more…)
El decreixement ja és aquí
Bernardo Pérez Andreo. La crisi energètica i la fi de la civilització del creixement són dues realitat concomitants al món que vertiginosament petgem. Estem, doncs, davant d’un canvi d’època dels que fan història. El món de finals de segle XXI no tindrà res a veure amb el món dels cinc segles previs, però tampoc s’assemblarà al de segles pretèrits. És falsa la idea estesa que per acabar amb el món del productivisme consumista del capitalisme neoliberal cal tornar a les coves, a viure sense cap tipus de benefici dels que el desenvolupament humà ha assolit en aquests segles passats. No, el capitalisme no és l’inventor dels avenços científics i humans que hem aconseguit, l’únic que fa és posar-los al servei de l’acumulació en mans de molt pocs; avui, un 0,01% de la població acumula el 60% de la riquesa. Si la riquesa acumulada es repartís amb equitat, cada ésser humà del planeta podria viure amb tanta comoditat, que seria possible reduir la producció i el consum a la meitat. El problema, per tant, està en el model de producció i consum, no en el planeta en si. Podem, perfectament, renunciar al malbaratament productivista sense perdre cap dels avenços científics i socials obtinguts. (more…)
“Paràsits”: el genial guió del guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula
Jaume Flaquer. Podria discutir-se si la pel·lícula de Bong Joon-ho és la justa mereixedora de l’Òscar a la millor pel·lícula del 2020, però no hi ha cap dubte que és la que posseeix el guió més original. D’aquí el seu altre Òscar, al millor guió. (more…)
Petróleo detrás de casa
Gustavo Duch. [Artículo publicado originalmente en la página web del autor]. Cerca de mi casa, en la misma Barcelona, se ha descubierto ¡petróleo! En una de las obras en mi barrio han brotado pequeños regueros negros y aceitosos que, efectivamente, demuestran la existencia de petróleo. De momento muy poca gente lo sabe, aunque me consta que algunos jubilados lo sospechan. Yo lo descubrí por la noche, sacando a pasear a la perra. Junto a las excavadoras y grúas vi a un grupo de personas todas vestidas con monos blancos. No quiero ser alarmista, pero he conseguido informes de la compañía extractora donde dicen que el petróleo es de buena calidad y fácil de extraer. (more…)
César Rendueles: societat o mercat?
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista César Rendueles profunditza en alguns temes de l’obra de Karl Polanyi, a qui vam dedicar el Quadern n. 216, “Mercaderies fictícies. Recuperant Polanyi per al segle XXI”, i compartim algunes reflexions al voltant dels límits i reptes del món digital, el tema central de Seminari Social de CJ en el curs 2019-20.
César Rendueles és filòsof i professor del Departament de Teoria Sociològica de la Universitat Complutense de Madrid. És especialista en l’obra de Karl Marx i ha editat assaigs clàssics d’autors com Walter Benjamin, Karl Polanyi o Jeremy Bentham. És també autor de “Sociofobia”, “Capitalismo canalla”, “En bruto. Una reivindicación del materialismo histórico”, i “Los bienes comunes. ¿Oportunidad o espejismo?”, amb Joan Subirats.
La sang dels innocents
Bernardo Pérez Andreo. La sang és símbol de vida en totes les cultures, ja que és el líquid que recorre el cos i sense el qual és impossible que es doni l’existència de la majoria d’éssers vius al nostre planeta. La seva composició li confereix aquesta qualitat meravellosa de transportar l’oxigen fins a les cèl·lules i retirar-ne el CO2, dipositant-lo als pulmons per a la seva expulsió. Aquest intercanviador sanguini es produeix a causa de la qualitat química del ferro, que és capaç d’actuar des de dues valències diferents i això li permet prendre oxigen i deixar-lo, d’aquí les seves qualitats per al transport, i d’aquí el seu color, des de sempre vinculat amb la vida. (more…)
Este año Jesús nace en la Amazonía
Víctor Codina. El Papa Francisco ha escrito una breve, sencilla pero profunda Carta apostólica (Admirabile signum) sobre el belén y la ha firmado en Greccio donde Francisco de Asís organizó el primer pesebre.
Así como se arman pesebres en las familias, en los templos y en algunos lugares de la ciudad, también podemos construir un pesebre a nivel mundial: ¿dónde nace realmente hoy Jesús? (more…)
Guillermo Casasnovas: “Mercaderies fictícies”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Guillermo Casanovas presenta el Quadern CJ número 216, “Mercaderies fictícies. Recuperant Polanyi per al segle XXI”.
A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització. Recuperem en aquestes pàgines el seu pensament per que ajudi a entendre fins a quin punt afecta la nostra vida quotidiana l’haver convertit en mercaderies bens com el treball, l’habitatge o els mateixos diners.
