“Paràsits”: el genial guió del guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula
Jaume Flaquer. Podria discutir-se si la pel·lícula de Bong Joon-ho és la justa mereixedora de l’Òscar a la millor pel·lícula del 2020, però no hi ha cap dubte que és la que posseeix el guió més original. D’aquí el seu altre Òscar, al millor guió. (more…)
Petróleo detrás de casa
Gustavo Duch. [Artículo publicado originalmente en la página web del autor]. Cerca de mi casa, en la misma Barcelona, se ha descubierto ¡petróleo! En una de las obras en mi barrio han brotado pequeños regueros negros y aceitosos que, efectivamente, demuestran la existencia de petróleo. De momento muy poca gente lo sabe, aunque me consta que algunos jubilados lo sospechan. Yo lo descubrí por la noche, sacando a pasear a la perra. Junto a las excavadoras y grúas vi a un grupo de personas todas vestidas con monos blancos. No quiero ser alarmista, pero he conseguido informes de la compañía extractora donde dicen que el petróleo es de buena calidad y fácil de extraer. (more…)
César Rendueles: societat o mercat?
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista César Rendueles profunditza en alguns temes de l’obra de Karl Polanyi, a qui vam dedicar el Quadern n. 216, “Mercaderies fictícies. Recuperant Polanyi per al segle XXI”, i compartim algunes reflexions al voltant dels límits i reptes del món digital, el tema central de Seminari Social de CJ en el curs 2019-20.
César Rendueles és filòsof i professor del Departament de Teoria Sociològica de la Universitat Complutense de Madrid. És especialista en l’obra de Karl Marx i ha editat assaigs clàssics d’autors com Walter Benjamin, Karl Polanyi o Jeremy Bentham. És també autor de “Sociofobia”, “Capitalismo canalla”, “En bruto. Una reivindicación del materialismo histórico”, i “Los bienes comunes. ¿Oportunidad o espejismo?”, amb Joan Subirats.
La sang dels innocents
Bernardo Pérez Andreo. La sang és símbol de vida en totes les cultures, ja que és el líquid que recorre el cos i sense el qual és impossible que es doni l’existència de la majoria d’éssers vius al nostre planeta. La seva composició li confereix aquesta qualitat meravellosa de transportar l’oxigen fins a les cèl·lules i retirar-ne el CO2, dipositant-lo als pulmons per a la seva expulsió. Aquest intercanviador sanguini es produeix a causa de la qualitat química del ferro, que és capaç d’actuar des de dues valències diferents i això li permet prendre oxigen i deixar-lo, d’aquí les seves qualitats per al transport, i d’aquí el seu color, des de sempre vinculat amb la vida. (more…)
Este año Jesús nace en la Amazonía
Víctor Codina. El Papa Francisco ha escrito una breve, sencilla pero profunda Carta apostólica (Admirabile signum) sobre el belén y la ha firmado en Greccio donde Francisco de Asís organizó el primer pesebre.
Así como se arman pesebres en las familias, en los templos y en algunos lugares de la ciudad, también podemos construir un pesebre a nivel mundial: ¿dónde nace realmente hoy Jesús? (more…)
Guillermo Casasnovas: “Mercaderies fictícies”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Guillermo Casanovas presenta el Quadern CJ número 216, “Mercaderies fictícies. Recuperant Polanyi per al segle XXI”.
A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització. Recuperem en aquestes pàgines el seu pensament per que ajudi a entendre fins a quin punt afecta la nostra vida quotidiana l’haver convertit en mercaderies bens com el treball, l’habitatge o els mateixos diners.
A Greta y sus juventudes
J. I. González Faus. Juventud, divino tesoro (como dijo el poeta):
Fue un gozo veros hace unos días ocupando las calles de muchas ciudades del planeta para pedir que los responsables de la tierra la maltraten mucho menos y la cuiden mucho más. No sé qué éxito van a tener vuestras demandas. Pero hoy que la liturgia católica propone, para la celebración eucarística, una lectura del libro bíblico de Jonás, no he podido menos de pensar en vosotros. Veréis por qué. (more…)
7 claves teológicas para el sínodo de la Amazonía (I)
Víctor Codina. Se trata de un sínodo singular, importante y conflictivo. Singular, porque aborda una tema universal -la ecología integral- desde un lugar geográfico muy concreto. Importante por la temática que resume el magisterio de Francisco (Evangelii gaudium, Laudato, si, Episcopalis communio) y constituye como el punto álgido de su pontificado. Conflictivo porque es crítico ante organismos financieros, económicos y políticos que explotan y destruyen la Amazonía, y crítico también frente al poder del clericalismo eclesial.
Esto ya se ha puesto de manifiesto por reacciones contrarias al sínodo y al Instrumentum laboris (Documento base de discusión de los obispos), de parte de organismos políticos y eclesiales. Se comprende que el sínodo sea conflictivo, se comprende que se pretenda acallarlo, que muchos medios lo quieran reducir al tema del celibato eclesiástico que siempre produce morbo. Tampoco es casual que aumenten en estos meses acusaciones de abusos sexuales del clero como para que la Iglesia antes de denunciar a otros, se limpie ella misma de toda inmundicia. Se acusa al Instrumentum laboris de herético, panteísta, apostasía, insensatez, que niega la salvación de Jesús, que quiere que la sociedad vuelva a la época las cavernas, a los arcos y las flechas.
Para iluminar esta compleja situación, ofrecemos siete claves teológicas fundamentales, que se auto-implican y solapan mutuamente. (more…)
Els carrers seran sempre nostres?
Sonia Herrera. [El Quinze] «¡Els carrers seran sempre nostres!» (picada de mans). Quantes vegades haurem cridat aquesta frase pels carrers de Barcelona i altres ciutats i pobles de Catalunya durant els darrers anys…? També als dos últims i massius 8 de març cridàvem amb més força que mai fins a esgargamellar-nos que la nit i el carrer eren nostres. Però els carrers són realment per les dones?
Ara per ara, això és un desig, una proposta, una aspiració, una lluita, si es vol, però no una realitat. No, els carrers no són nostres, les ciutats no són nostres. Les dones vivim en espais que ens són aliens, que no han estat pensats per dones ni per les dones; espais plens d’edificis fàl·lics i imponents, carrers atapeïts de vehicles a motor, parcs cada cop més asèptics i menys verds, cels amb índexs de contaminació alarmants, passos subterranis i descampats pels que mai no passarem. (more…)
