Els carrers seran sempre nostres?
Sonia Herrera. [El Quinze] «¡Els carrers seran sempre nostres!» (picada de mans). Quantes vegades haurem cridat aquesta frase pels carrers de Barcelona i altres ciutats i pobles de Catalunya durant els darrers anys…? També als dos últims i massius 8 de març cridàvem amb més força que mai fins a esgargamellar-nos que la nit i el carrer eren nostres. Però els carrers són realment per les dones?
Ara per ara, això és un desig, una proposta, una aspiració, una lluita, si es vol, però no una realitat. No, els carrers no són nostres, les ciutats no són nostres. Les dones vivim en espais que ens són aliens, que no han estat pensats per dones ni per les dones; espais plens d’edificis fàl·lics i imponents, carrers atapeïts de vehicles a motor, parcs cada cop més asèptics i menys verds, cels amb índexs de contaminació alarmants, passos subterranis i descampats pels que mai no passarem. (more…)
Joan Carrera: “Viure amb menys per a viure millor”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Joan Carrera presenta el Quadern CJ número 214, “Viure amb menys per a viure millor. Superar la ideologia del creixement il·limitat”.
Tot el sistema capitalista ha funcionat amb una idea força: la necessitat d’un creixement econòmic expansiu i constant. Un creixement sense límits que s’ha convertit en un imperatiu per poder aconseguir el màxim benefici. En aquest quadern s’intenta esbrinar què tenen en comú les propostes d’alternatives socials i econòmiques de caràcter ecològic i «decreixentista» que qüestionen el sistema capitalista actual. Arrel de l’encíclica Laudato si’ aquestes propostes de “viure amb menys per a viure millor” ja no haurien de ser alienes ni al pensament ni a la pràctica cristiana.
Amb o sense?
Pino Trejo. Pot ser que tot quedi reduït a l’opció de triar entre dues proposicions: amb lactosa-sense lactosa, amb gluten-sense gluten, amb sucre-sense sucre, amb conservants-sense conservants, amb colorants-sense colorants…, o almenys va ser el que vaig pensar quan en voler comprar un pa de motlle amb crosta, em van contestar que només en tenien SENSE, i si en volia AMB, l’havien de encarregar.
Aquest fet em confirma que el que fins ara considerava “normal”, “de tota la vida” (que el pa tingui crosta), s’ha tornat excepcionalitat…, per a mi, perquè si ho preguntem als més joves ens diran tot el contrari (que no en tingui).
Llavors, què és allò normal? Sembla ser que la normalitat consisteix en poder triar entre una extensa gamma de productes de tota mena, dins del supermercat en el qual s’ha convertit aquest món, i el nostre únic i exclusiu paper consisteix en passejar-nos pels seus passadissos mirant, agafant i omplint el carret dels preuats objectes que faran més suportable la nostra vida. (more…)
Cap a una educació alliberadora
Grup d’educadors i educadores de CJ. Si un altre món és possible ens calen eines que el facin possible, i l’educació, sense dubte, n’és la principal. Amb aquesta inquietud una quinzena de persones vinculades al món educatiu ens hem reunit durant el curs a Cristianisme i Justícia per reflexionar com oferir, enmig d’una situació de crisi i desencant, una paraula que sigui alhora de denúncia i d’anunci. Treballem en escoles molt diverses (públiques, concertades i privades) en pobles, barris i ciutats de Catalunya… i a totes, però, ens uneix un gran amor a la feina, als alumnes i al somni de bastir una educació diferent per a un món diferent.
Una educació sotmesa als ídols del sistema
No som pas ingenus. Som conscients que la realitat de partida és dura i difícil, i que sovint omple de desànim. Ho és en relació a la mateixa educació, en què els criteris mercantilistes sembla que van guanyant terreny. (more…)
Què amenaça realment la nostra identitat?
Xavier Casanovas. Cada atemptat terrorista a Europa és una nova llavor de por al cor de tots nosaltres. Vivim espantats davant d’un perill difícil de definir i d’entendre. Un dels arguments més esgrimits per la nova extrema dreta per aconseguir vots, en aquesta deriva populista de la nostra Europa del segle XXI, és el de la por cap a l’estranger i el de l’amenaça a la nostra identitat europea. Qualsevol persona del carrer que sigui preguntada la descobrirem fàcilment afirmant: ‘aquesta gent no s’integra’, ‘no es volen adaptar a la nostra cultura, a la nostra manera de ser europeus’, ‘amenacen la nostra forma de fer’, ‘volen acabar amb nosaltres ‘, etc.
No solament són falses aquestes afirmacions, sinó que jo em pregunto si és el multiculturalisme (o directament l’Islam) el principal perill per a la nostra identitat o són altres forces majors les que realment l’assetgen. Juraria que hi ha una força molt més capaç, molt més potent i molt més subtil per acabar amb ella. Es tracta de l’actual model econòmic capitalista i la revolució antropològica que l’acompanya. El procés d’acceleració, de revolució constant de les nostres vides, és l’amenaça que pot acabar realment amb allò que coneixem. L’ídol capital no demana sacrificis barats. (more…)
Albert Recio: «La societat necessita un model productiu que garanteixi benestar universal i sigui viable a llarg termini»
Cristianisme i Justícia / Justícia i Pau / Mans Unides. En la propera sessió dels Dilluns dels Drets Humans coorganitzats per Justícia i Pau, Mans Unides i Cristianisme i Justícia i que tindrà lloc el dilluns 3 d’abril, abordarem el tema del treball en una taula moderada pel periodista Josep M. Ureta en què participaran Joaquim Nieto, director de l’Oficina de l’OIT per a Espanya, i Albert Recio, professor d’Economia Aplicada a la UAB.
Hem pogut parlar amb aquest últim perquè ens oferís una petita aproximació al panorama actual i això és el que ens ha explicat… (more…)
La cura i la justícia global
Sonia Herrera. [Revista Valors] Durant segles -i, fins i tot avui dia-, tot allò relacionat amb el treball reproductiu (assalariat o no assalariat) i amb la cura s’ha vinculat amb l’àmbit domèstic i privat i s’ha associat de forma perversa a la “identitat femenina” (com si aquesta es pogués definir com un tot monolític sense matisos ni diferències) i als rols de gènere assignats a les dones, comportant que aquest tipus de treball es convertís, com explica Silvia Federici, en un “factor crucial en la definició de l’explotació de les dones en el capitalisme”.
La cura, el treball domèstic, la criança i tot allò que el capitalisme i, posteriorment, el neoliberalisme van etiquetar com a “no productiu” s’ha menyspreat i invisibilitzat creant un fals miratge de mons binaris separats, ben apuntalats per la cultura patriarcal i el model econòmic hegemònic: d’una banda, el món de l’esfera pública, de l’autonomia, la independència, l’individualisme, el jo…, el món d’allò transcendent, “important”; de l’altra, el món privat, la domesticitat, la dependència, les emocions, les relacions humanes…, el nosaltres.
Comentaris recents