Temps guanyat per a l’hospitalitat
Mª Carmen de la Fuente. “Aquest matí, en només dues hores, han vingut 5 persones.” Aquest és el missatge que ens envia el Pau, jesuïta, des de la porta de Migra Studium, , a les 11 del matí del dilluns 16 de març, primer dia de confinament i primer dia en què entitats que fem primera acollida tenim la porta gairebé tancada. Temps en què no podem fer allò pel qual vam ser creades: oferir acollida a les persones migrants és vulnerables. Els darrers dies vam pensar en un sistema de teletreball i ens vam repartir feina per fer des de casa. Semblava que ho teníem tot controlat, però la mateixa vida ens ha recordat que això no va només d’eficiència i gestió i que, mentre duri aquest confinament, haurem de patir la imatge contra la qual lluitem cada dia: la de les persones esperant davant una porta tancada.
Nosaltres no oferim un servei bàsic i, per tant, seguint les instruccions de les autoritats i pensant en el bé comú no obrirem. No estaria justificat que una persona sortís del seu domicili per venir “a casa nostra”, tot i que per a moltes d’elles, i especialment les més vulnerables, les entitats d’acollida són els únics llocs on troben algú disposat a escoltar-les, on poden deixar de ser invisibles i compartir qui són i en quina situació es troben.
(more…)
Immigració: propostes realistes en clau d’hospitalitat
Cristianisme i Justícia. Hem continuat tenint ben present en aquest curs un dels temes centrals que marquen el nostre present i encara més el nostre futur: la immigració. Ho hem fet com sempre de la mà d’aquelles persones i institucions que toquen aquesta realitat en el seu treball diari com són les entitats que composen el Servei Jesuïta a Migrants d’Espanya. Bons coneixedors del que passa a la frontera sud, als Centres d’Internament d’Estrangers, en la quotidianietat del treball invisible de les cuidadores de la llar (la majoria immigrants i dones), ens hem apropat a les seves denúncies i també a les seves propostes.
L’agenda d’aquest curs ha estat també marcada per la convocatòria d’eleccions europees i estatals, que han motivat diversos posts que s’han fet ressò de reivindicacions polítiques que garanteixin els drets humans de les persones migrants i refugiades. Reivindicacions i propostes realistes en clau d’hospitalitat i en clau de resistència davant aquelles veus i polítiques que clamen per un enduriment de les polítiques d’acollida i refugi. (more…)
Reptes socials davant les eleccions: una societat diversa i inclusiva
Sector Social de la Companyia de Jesús. La migració de les últimes dècades ha conformat una Espanya diversa. Cal que ens prenguem molt seriosament la gestió d’aquesta diversitat, com a una gran oportunitat. La integració és responsabilitat compartida de les persones migrants i de la societat d’acollida. La Comissió Europea ha alertat recentment sobre els alts nivells de desigualtat (vegeu apartat V), que afecten en major grau la població d’origen migrant. A més, les polítiques d’integració van desaparèixer amb la crisi, i l’últim Pla Estratègic de Ciutadania i Integració (PECI) data del 2011-2014.
A més, Espanya continua rebent persones que arriben per la frontera sud hispano-marroquina. El 2018, van arribar per la frontera sud gairebé 65.000 persones, moltes de les quals continuen després el seu viatge cap a altres països d’Europa. (more…)
Escoltar: un acte sagrat
Ignasi Escudero. Viure sota el bombardeig constant de titulars, clickbaits i tuits ens ajuda a fer-nos una idea dels temes que suren sobre la superfície. Amb sort algunes notícies aguanten uns quants dies i poden arribar a calar en aquelles coses que realment ens preocupen. L’anomenada crisi d’arribada de migrants d’aquest estiu, sense anar més lluny. Escoltem tantes coses, però, que com deia Erich Fromm acabem articulant una cuirassa contundent per no embogir amb la insensatesa en la que estem immersos. Alienació per no embogir. Marcar distància d’aquestes notícies amb el nostre dia a dia per no embogir. Per no entrar en còlera cada dia. Per no sumir-se en la desesperança més nihilista.
A la perifèria d’aquests torrent de noticies vivim la centralitat de la nostra vida. Escoltem el nostre entorn proper, acompanyant alegries, penes i il·lusions. A vegades sobtadament, i fem el que podem. (more…)
Testimonis d’unes fronteres que maten
Cristianisme i Justícia. L’any passat per aquestes mateixes dates fèiem un recull dels articles sobre migracions i refugi escrits en aquest blog i demanàvem “vies segures per a salvar vides i garantir drets”. Malauradament, però, les vies han seguit fent-se encara més insegures, i les vides i els drets de les persones que migren, més amenaçades. Des del blog hem continuat denunciant-ho a partir de testimonis de primer mà. Persones de l’equip que han estat a la frontera Sud o a una frontera “Nord” com la de Calais, ens han intentat descriure amb paraules el que allà han vist. I és que les fronteres s’estenen arreu amb l’accentuació de les polítiques d’hostilitat i de murs promogudes pels nous líders mundials. També hi ha qui ha escrit des d’una lectura cristiana que no estalvia sofriment i dolor però que identifica el drama com a passió del mateix Crist que ens interpel·la o hauria d’interpel·lar a tots i totes. (more…)
«Vaig ser estranger i em vàreu acollir»
Ramiro Pàmpols. Tinc dos desitjos que m’agradaria que poguessin ser realitat, amb motiu de la nostra acollida a les persones que arriben a casa nostra en busca de refugi, asil, o simplement per sobreviure.
El primer i més fort és que, en igualtat de condicions, siguin les famílies o persones més vulnerables, o més necessitades d’ajut immediat, les que ocupin el primer lloc a l’hora de ser ateses.
Entenc que tothom necessita ser acollit i hi té dret, però hi ha situacions familiars o personals per les que aquesta necessitat d’acollida es fa més evident.
Ho dic en veure els grups humans instal·lats al llarg de les tanques de filferro o caminant per sendes que no s’acaben mai, mentre busquen algun forat que els permeti travessar la frontera desitjada. (more…)
No podem mirar cap a una altra banda
Dolors Oller. Fa uns dies molts de nosaltres vam respirar alleugits al saber que el nou govern espanyol presidit per Pedro Sánchez oferia a l’Aquarius, el vaixell per rescatar migrants de les ONGs SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres, atracar al port de València per raons humanitàries. Les imatges d’aquesta mena de “boat people” en versió europea, que veiem en els mitjans de comunicació, ens indignen i ens fan evocar un passat que pensàvem que no tornaria mai més. El cas de l’Aquarius i els retrets entre els socis de la Unió ha tornat a posar sobre la taula la crisi dels migrants i refugiats, que posa en evidència la cara menys humanitària de les potències europees. De Lampedusa a l’Aquarius la falta d’operativitat de la Unió Europea (UE) ha estat total i això s’ha visibilitat en la incapacitat per reubicar els 160.000 refugiats a que es va comprometre el 2015 (sols s’ha fet amb 30.000; cap dels socis ha complert els objectius i alguns d’ells, fins i tot s’han negat a acceptar refugiats). Estem davant d’una Europa que en comptes d’acollir s’emmuralla per totes bandes, posant en perill els seus valors fundacionals. (more…)
Com anem en migracions?
Cristina Manzanedo. Un any més, el Defensor del Poble acaba de publicar la seva Memòria anual 2017. Recordem que aquesta institució es recull a la Constitució, que li atribueix les funcions d’analitzar i supervisar l’actuació de les administracions públiques.
El Defensor del Poble fa la seva funció, majoritàriament, a partir de les queixes dels ciutadans que expressen la seva discrepància -i fins i tot el seu desànim- per l’actitud de les administracions públiques. En matèria d’estrangeria, l’informe d’aquest any assenyala tres deficiències que el Defensor estima que han de ser ateses urgentment:
1. Les més de 400.000 sol·licituds de nacionalitat espanyola per residència que es troben pendents de resoldre a la Dirección General de los Registros i del Notariado, dependent del Ministerio de Justicia. (more…)
Ràtzia estatal a les ong que acullen sensepapers
Xavier Alonso. Alguns matins a les 7:00, abans de la feina, vaig una estona a una entitat –Chez Nous– que té cura de gent sensesostre. Els donen esmorzars i dinars 6 dies a la setmana. Chez Nous, “Casa Nostra”, i en flamenc Bij Ons, va ser fundada per una senyora que va començar oferint cafè i galetes als sensesostres al metro. Aixecar-me tan d’hora fa que al llarg del dia badalli més del normal, però a canvi guanyo en energia i en tot de coses positives.
A Chez Nous hi van sensesostres belgues, magribins, subsaharians, polacs, brasilenys, espanyols… I homes i dones en una proporció de 12 a 1. Lamin, un dels treballadors, cepat com un toro, fa de segurata. És senegalès i cada matí ens prepara un cafè molt ensucrat i especiat que està boníssim. Una mica picant. Ell li diu “cafè picant”. Juga a dames i escacs amb els usuaris. Seré i amb la mirada en alerta permanent, però sense que ni es noti, sap donar tranquil·litat –i seguretat- més que neguit. Expert en Lluita senegalesa o Laamb. (more…)
