José Ignacio González Faus. M’he cansat de dir que la batalla política hauria de donar-se amb raons i arguments i no amb eslògans. Doncs aquells permeten avaluar el seu pes, mentre que d’aquests només queda la música.
Però, vist que els polítics segueixen argumentant amb eslògans, doncs acceptem jugar en el seu camp: i aquí va un altre eslògan per respondre al d’un paisà meu que, a més, porta mi mateix cognom:
Eduardo Rojo. El 15 de agosto es el día en el que media España está en fiestas y la otra mitad recuperándose de las ya disfrutadas o preparándose para las que empezarán poco después. Es probable que muchas personas que se encuentran en situación de desempleo sean devotas de la Virgen y que recen para pedirle ayuda a su difícil situación. Pues bien, ese día se encontraron (¡gracias Virgencita!) con una medida económica adoptada por el gobierno español que pretende ayudar a paliar la gravedad de la situación en la que se encuentran las personas desempleadas (more…)
Josep F. Mària. Publicat a La Vanguardia. Diuen d’un pelegrí medieval que es va aturar un dia en una pedrera on picaven pedra tres homes. El pelegrí va preguntar què estaven fent. El primer va replicar: “Estic picant pedra”. El segon va dir: “Estic guanyant el pa per a mi i per a la meva família”. El tercer va respondre. “Estic col·laborant a la construcció d’una catedral”. Els tres feien el mateix, els tres van contestar de forma diferent, i els tres tenien raó. (more…)
José Ignacio González Faus. Realment commovedor! És sabut que el PP no té cap interès per la “qüestió social”, ja que professa el dogma de què aquesta qüestió l’arregla per si sola el mercat, si se li deixa actuar a plaer. Doncs bé: tan aviat com el ministre Blanco va llançar un globus sonda sobre la possibilitat de pujar impostos només als molt rics, per invertir en obres públiques i crear llocs de treball, dos milionaris del PP van protestar amb tons apocalíptics adduint que això era una agressió als treballadors, els aturats i les classes mitjanes. (more…)
Santi Torres. Feia anys que havia renunciat a qualsevol presència pública degut a l’avançada edat (96 anys) i a la malaltia d’Alzheimer. Per això, la seva mort potser ha estat una sorpresa: per tot personatge públic una retirada de “l’escenari” és sempre com una mena de mort anticipada. No ha estat pas així pels familiars que n’han tingut cura afectuosa fins al darrer moment. (more…)
Daniel Izuzquiza. Què tenen en comú un sociòleg francès establert a Califòrnia, un pescador gambià que viu a Terrassa, un lampista bolivià que dorm al barri d’Aluche, a Madrid, una religiosa catalana que treballa en la pastoral penitenciària de Màlaga i un empresari jubilat d’Alacant? Doncs que tots ells i uns quants milions de persones més viuen atrapats en el que podem anomenar “l’hipergueto global”. Vegem, per parts, a què ens referim amb aquest terme. Papers no. 197. Fes click aquí.
Veus. Gervasio Sánchez. Supongamos que el domingo no se mata. Nos queda poco más de 300 días al año para hacerlo. Como se producen 300.000 muertos anuales como consecuencia del uso pistolas y fusiles, las verdaderas armas de destrucción masiva, la división es tan fácil que su resultado se lo sabe hasta un niño de primaria: mil muertos diarios. Además, se producen 3.000 heridos cada día, muchos de los cuales quedan postrados para siempre en una silla de ruedas o en una cama. (more…)
Comentaris recents