Pepe Gallardo Alberni

Nacido en El Puerto de Santa María (Cádiz), es licenciado en Matemáticas por la Universidad de Granada. Es profesor de esa asignatura en el colegio de los jesuitas de El Puerto, donde también fue alumno. Desde pequeño le ha gustado la música clásica y se aproxima a ella desde el punto de vista aficionado. La vivencia de la espiritualidad ignaciana, con la que lleva en contacto toda la vida, y de los Ejercicios Espirituales le ha llevado a escribir el libro <i>Acompañados por Bach</i>, sugerente por cuanto permite disfrutar de la música de Bach desde un punto de vista novedoso.

Sobre els Exercicis de sant Ignasi s’han escrit en els últims cinc-cents anys d’història centenars de llibres, alguns molt valuosos. I sobre la música de Bach, encara més volums. Acompañados por Bach, de Pepe Gallardo i publicat per l’Escola Ignasiana d’Espiritualitat (EIDES), és un llibre que té l’originalitat d’unir espiritualitat ignasiana i música. El seu autor el defineix com una evocació sonora dels Exercicis.

Nascut a El Puerto de Santa María (Cadis), Pepe Gallardo és llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Granada i professor al col·legi dels jesuïtes d’El Puerto, d’on també va ser alumne. Porta en contacte la vivència de l’espiritualitat ignasiana i els Exercicis Espirituals tota la vida.

Quina és la proposta d’aquest llibre? Podria semblar una “banda sonora” dels Exercicis Espirituals…

De cap manera he intentat posar «banda sonora» als Exercicis perquè un dels aspectes que considero que tenen de més enriquidor és el silenci, que t’ajuda a estar més en connexió amb tu mateix i amb Déu. Diguem que seria una evocació sonora dels Exercicis. Si, per exemple, ja n’estem de tornada (o, per què no, al fer-los en la vida diària), em poso a recuperar i tornar a meditar alguns moments i contemplacions, la música de Bach podria ajudar-me a veure’ls des d’un altre punt de vista, ja que el text de la composició hi guarda una mica de relació. És una forma d’il·luminar part dels exercicis, però per a res he intentat fer com una mena d’Exercicis musicals, perquè crec que no és viable.

Són dos personatges molt diferents, no són contemporanis i viuen en contextos diferents. Quins punts en comú tenen Ignasi de Loiola i Bach?

Un punt en comú que tenen és el misticisme, ja que tots dos homes van ser veritables místics en el seu temps. Tots dos es van deixar guiar durant tota la seva vida pels camins pels quals Déu els portés, i també tots dos van interioritzar de forma especial allò d’«a major glòria de Déu», com n’explico alguna cosa al text. Per tant, comparteixen l’espiritualitat, viscuda profundament des de dos punts de vista molt diferents.

Què has descobert treballant en aquest llibre?

He descobert que Bach componia, sobretot durant els anys que va passar a Leipzig component els diversos cicles anuals de cantates, oferint a Déu a la manera ignasiana, tot el seu art, que ell mateix considerava que no era gaire important donada la seva gran humilitat. Així, gairebé podria concloure, de forma molt general i amb la ment molt oberta, que Johann Sebastian Bach tenia un estil de vida molt ignasià, tot i que segur que no havia sentit mai parlar de sant Ignasi.

Diu Cristóbal Jiménez SJ en el pròleg que “és un llibre per llegir, escoltar i per pregar”. De quina manera sha dacostar el lector al llibre?

Al final hi he inclòs uns enllaços i codis QR amb unes llistes de reproducció a Spotify que he elaborat jo mateix amb les que considero que són les millors versions de les peces que incloc al llibre. Avui dia és fàcil trobar-les perquè n’hi ha prou amb escriure els seus títols (millor en alemany) a YouTube i apareixen no només les peces, sinó les cantates completes. El que més em plauria és que, un cop s’escoltés una ària o cor, fos només un aperitiu per acudir a la cantata completa i gaudir-ne.

En aquest llibre uneixes dues experiències de la teva vida, l’interès i l’afició per la música i l’experiència de l’espiritualitat ignasiana. Per què decideixes unir-les en aquest treball?

Decideixo unir les dues experiències a causa del caràcter obert dels quaderns de Cristianisme i Justícia, i especialment els d’EIDES. La idea em va semblar interessant per ser oferta en forma de quaderns, una cosa que vaig fer per al Principi i Fonament. Després, Santi Torres, a qui agraeixo la seva infinita confiança, em va proposar la seva reelaboració en forma de llibre per poder-hi incloure de forma conjunta les quatre setmanes. Per tant, el mateix contingut, variat i ric, dels quaderns va ser el que em va inspirar a fer el meu propi.

[Imatge de Free-Mobi KlingeltönePixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Periodista.
Article anteriorJosetxo Ordóñez Echeverría
«Passió, mort i resurrecció dels drets humans»
Article següentJ. I. González Faus
«La integritat de Simone Weil i la seva capacitat d’autocrítica podien ser molt molestes»

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here