J. I. González Faus

Jesuita. Miembro del Área Teológica de Cristianisme i Justícia. Entre sus obras, cabe mencionar <i>La Humanidad nueva. Ensayo de cristología</i> (1975), <i>Acceso a Jesús</i> (1979), <i>Proyecto de hermano. Visión creyente del hombre</i> (1989) o <i>Vicarios de Cristo: los pobres en la teología y espiritualidad cristianas</i> (2004). Sus últimos libros son <i>El rostro humano de Dios</i>,  <i>Otro mundo es posible… desde Jesús</i> y <i>El amor en tiempos de cólera… económica</i>. Escribe habitualmente en el diario La Vanguardia. Autor de numerosos cuadernos de Cristianisme i Justícia.

En aquesta entrevista, el teòleg i jesuïta José Ignacio González Faus presenta el Quadern CJ n. 223, «Llum i ombres (A propòsit de Simone Weil)».

L’atractiu d’una autora com Simone Weil radica en que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització. El mateix González Faus assenyala la sorpresa, que molts compartim, que un experimenta quan llegeix Simone Weil: «Deu ser veritat que ha existit una dona així?». (Del pròleg d’Oriol Quintana)

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorPepe Gallardo Alberni
«Johann Sebastian Bach tenia un estil de vida molt ignasià»
Article següentJoan Garcia del Muro
««El que ve després de la veritat és una opció pitjor que la simple mentida»»

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here