Què pot dir la memòria bíblica a societats travessades pel trauma, la mentida, la polarització o la pèrdua de confiança? La teòloga Miren Junkal Guevara, professora i investigadora de la Universitat Loyola Andalusia, ha trobat en Ignacio Martín-Baró, jesuïta assassinat a la UCA, una clau decisiva per rellegir els relats dels llibres d’Esdres i Nehemies des de l’experiència del trauma psicosocial i dels processos de reparació.
Entre l’abril i el juny de 2026, Guevara ha participat a Barcelona en el programa de teòlegs i teòlogues visitants d’IQS-Universitat Ramon Llull. En aquesta conversa ens parla de la necessitat d’una teologia en diàleg amb el món, de la responsabilitat social de la universitat, de la intel·ligència artificial, de la polarització i del lloc, encara pendent, de les dones a l’Església.
Parla’ns del projecte en què has estat treballant i que està vinculat a la figura del jesuïta Ignacio Martín-Baró, un dels màrtirs de la UCA. De què tracta la teva recerca?
Des de fa uns cinc anys estic preparant un comentari exegètic complet als llibres d’Esdres i Nehemies. En aquest context, els biblistes espanyols, que tenim una associació molt viva i compromesa, vam posar en marxa una recerca multidisciplinària d’anàlisi dels textos bíblics des de la perspectiva dels estudis sobre el trauma. Al principi no veia com abordar-ho, però va aparèixer Martín-Baró i el concepte de trauma psicosocial que va formular. És un trauma que afecta una col·lectivitat i en el qual el governant, que té la missió de cuidar, protegir o alliberar, es converteix en l’agressor. Martín-Baró explica què passa en la societat que pateix aquest trauma, com queda ferida.
I com ho connectes amb els teus estudis sobre l’Antic Testament?
De sobte, vaig trobar la connexió amb diversos relats dels llibres de l’Antic Testament que jo estava estudiant. Un és el decret de Cir, al llibre d’Esdres, que va permetre als jueus exiliats a Babilònia tornar a Jerusalem i reconstruir el Temple, i que se’m presenta com un exemple de reparació del trauma. Com s’ha de guarir la ferida social que produeix el trauma? L’ha de guarir una instància de poder del mateix nivell que la que el va provocar. El trauma que havia causat Nabucodonosor en deportar tots els israelites a l’exili apareixia reparat en el decret de Cir.
Durant aquest temps de residència a l’IQS he treballat intensament el capítol 5 de Nehemies, que comença amb el crit que profereixen alguns israelites per la situació a què han estat abocats en el context d’una epidèmia de fam. És un trauma col·lectiu, però infligit per una part privilegiada de la societat, nobles i governants, que estan enfonsant el poble en la pobresa més absoluta. Aquí sorgeix la figura de Nehemies, el governador, que desplega tot un procés legal per reparar aquest dany.
Tot el que estàs dient ressona profundament amb l’actualitat.
És clar. Quan Martín-Baró analitza com està fracturada la societat, ofereix una llista de símptomes, com ara la polarització, la mentida, la negació, la fractura social o la pèrdua de valors. És a dir, que ara mateix em podria asseure en una tertúlia a parlar d’això. Però quan ho trasllades a l’anàlisi de l’actualitat, com que estem tan polaritzats, hi ha gent a qui no agrada que parlis d’aquests temes i t’acusen d’alinear-te amb una ideologia molt concreta.
Precisament aquest programa de teòleg o teòloga visitant vol promoure el diàleg entre la teologia i el món d’avui. Com pot la teologia respondre als reptes actuals?
Jo no puc entendre una teologia que no estigui en diàleg amb el món. M’he format a Deusto i a ICADE i treballo a la Loyola Andalusia, i a la Companyia de Jesús sempre ha estat així. Coordino el programa de doctorat en teologia i, de vegades, venen persones que volen fer-hi el doctorat amb propostes que poden ser interessants, però que no tenen cabuda en un projecte d’investigació d’una universitat de la Companyia de Jesús, perquè no afecten la vida de les persones, la cura de la Creació ni el compromís que l’Església ha de tenir si vol, de debò, seguir Jesús fent present el seu Regne. A més, crec que això té a veure amb la responsabilitat social de la universitat, sigui quina sigui la disciplina: ha de tenir una paraula per oferir a la societat.
Has estat fent una recerca teològica en un centre universitari, l’IQS, ple de laboratoris i referent sobretot en disciplines com la química o l’enginyeria. La imatge pot semblar curiosa: una teòloga entre científics…
Sí, però fem ciència exactament igual. Una cosa és fer ciència aplicada i una altra treballar en l’àmbit de les humanitats o del management, per exemple; però tots som acadèmics, investigadors i docents. Per tant, això no em descol·locava gens.
I aquesta trobada ha donat fruits concrets?
He compartit despatx amb Pilar Muro, doctora en Psicologia i investigadora de l’Observatori de l’Aporofòbia (AporoLab), i ja estem preparant conjuntament una comunicació per participar en el pròxim Congrés Internacional d’Aporofòbia, que se celebrarà a l’octubre. He trobat un espai on és possible fer recerca interdisciplinària, perquè la Pilar és psicòloga i jo, teòloga. Per a mi això és molt natural: una de les línies de recerca que he desenvolupat al llarg de la meva vida ha estat la Bíblia en la novel·la gràfica, i he treballat amb persones que no provenen en absolut de la teologia.
A més, a l’IQS hi ha un grup de persones que es reuneixen per parlar sobre la Bíblia. Allà hi he trobat un grup magnífic amb qui compartir la meva especialitat, que és la Bíblia i l’Antic Testament, amb gent que ve d’un altre món però que té preguntes molt interessants.
Quins temes actuals reclamen una paraula teològica?
Òbviament, la intel·ligència artificial és un d’ells. Hem de fer una reflexió antropològica que és imprescindible si no volem perdre el nord. Un altre és com construir comunió i solidaritat en una societat polaritzada. Cal ser presents en aquest debat, tot i saber que és un risc i que ens poden assenyalar. I em sembla essencial la qüestió de les dones, que per a mi és una prioritat. Després de més de trenta anys en una institució eclesiàstica, conec en primera persona què és el clericalisme.
No hem avançat?
Molt probablement no hi ha més alumnes dones a la meva facultat que quan jo hi estudiava fa més de trenta anys, ni tampoc més professores. Alguna cosa estem fent malament. Quantes dones deganes de teologia hi ha a Espanya? O quantes especialistes en teologia? Fins a quin punt hem estat proactius per portar les dones cap a la teologia acadèmica?
I si la teologia ha d’estar connectada i en diàleg amb el món, també ha de sorgir de veus diverses, oi?
Per això per a mi és una prioritat. No pot ser una qüestió merament estètica.
Com valores aquesta experiència com a teòloga visitant a l’IQS?
Per a una persona investigadora, les estades són fonamentals. Et treuen del teu context habitual i et permeten centrar-te en la recerca; no et despistes. Poder disposar d’un període llarg per investigar sobre un tema que tens entre mans és un luxe.
El programa de teòlegs i teòlogues visitants d’IQS-Universitat Ramon Llull, impulsat conjuntament amb la Companyia de Jesús a Catalunya i en col·laboració amb Cristianisme i Justícia, ESADE, UNIJES i la Kircher Network, té com a objectiu enfortir el diàleg entre la reflexió teològica i els grans reptes culturals, científics i socials del nostre temps. La convocatòria per a l’edició de 2027 ja és oberta i es pot consultar en aquest enllaç.
[Foto de Priscilla Du Preez en Unsplash]
