Travel

Travel (63 min) és una instal·lació de pel·lícules de dues pantalles etnoficcionals que presenta la història de la vida de Joy, una dona immigrant nigeriana que venia sexe al Bois de Vincennes de París. Joy va deixar Nigèria per ajudar la seva família després de la mort del seu pare. Sabia que anava a vendre relacions sexuals abans de marxar, però desconeixia el treball i les condicions de vida que hauria hagut d’afrontar a França. Travel explora les experiències de Joy d’autorealització i explotació a la indústria del sexe representant la manera com reinterpreta gradualment la seva experiència de migració i llibertat, que també es caracteritza per l’explotació i el tràfic. El viatge va ser coescrit per Nicola Mai i un grup de vuit treballadors sexuals migrants nigerians assistits per l'associació Bus des Femmes de París. El seu personatge principal Joy és l’encarnació de les seves experiències i trajectòries col·lectives de migració, autorealització i explotació. Els papers de les pel·lícules són interpretats per algunes actrius no professionals, inclosos alguns dels coautors originals, per protegir-les de l’estigmatització associada al treball sexual i també per qüestionar-se què constitueix l’autenticitat a l’hora d’entendre i representar els processos humanitaris en l'àmbit científic. i termes fílmics. Travel (2016) i la seva instal·lació cinematogràfica germana Samira (2013) formen part del projecte de ciència artística Emborders que qüestiona l’eficàcia i l’abast de les iniciatives humanitàries dirigides a treballadors sexuals migrants i sol·licitants d’asil de minories sexuals. Per tal que els seus drets siguin reconeguts i evitin la deportació, les dones, els homes i les persones transgèneres han de tornar a presentar les seves biografies i experiències d’acord amb els cànons estereotípics de victimisme i sofriment, que sovint actuen com a fronteres humanitàries excloent els migrants vulnerables de la protecció i l’asil. Les històries dels protagonistes de Samira (Karim) i Viatges (Alegria) es presenten juxtaposant les múltiples versions i narracions del jo que sorgeixen en diferents situacions, relacions i entorns: l’observació etnogràfica al carrer, la visita mèdica, l’entrevista amb l'adjudicatari del cas OFPRA (Oficina francesa per a la protecció dels refugiats i apàtrides), de compres al centre de la ciutat, assegut a una cafeteria al costat del mercat. En utilitzar dues pantalles, les dues etnoficcions representen les relacions de poder, conflictes i contradiccions que caracteritzen la trobada entre la necessitat de migrar, la tensió entre l’autorealització i l’explotació que caracteritza el treball sexual i els criteris i processos humanitaris. Cada situació posa de manifest aspectes contradictoris o coherents de la subjectivitat i la història de Karim i Joy. Tanmateix, l'objectiu del projecte Emborders no és demostrar la seva falta d'autenticitat ni mentir. Al contrari, les dues instal·lacions cinematogràfiques pretenen demostrar que cada versió del jo presentada pels dos protagonistes és autèntica, demostrant que tota subjectivitat és incoherent i que el privilegi real no és haver de ser avaluat, reconegut ni cregut per ordre. per obtenir protecció humanitària.

Director: Nicola Mai

Data: 2016

Més informació

Travel es un documental a doble pantalla dirigido por Nicola Mai y co-escrito colectivamente junto a 8 mujeres nigerianas con experiencia de trata y trabajo sexual que recrea la historia de Joy, una mujer que abandona Nigeria tras la muerte de su padre y vende sexo en Bois de Vincennes, en París. El documental explora una historia de tráfico humano y explotación en la industria del sexo, pero también de libertad y búsqueda de autorrealización personal. Quizás el aspecto más llamativo del documental es la decisión de Joy, tras haber obtenido asilo en Francia como víctima de tráfico humano, de seguir ejerciendo prostitución para poder seguir ayudando a su familia.

El formato que utiliza Nicola Mai, como en otras ocasiones, es una etnoficción, un tipo de documental que recrea la información previamente obtenida en la observación y entrevistas etnográficas con actores no profesionales para garantizar el anonimato y de paso evitar el estigma asociado a las trabajadoras del sexo.

En este aspecto Joy encarna un prototipo formado a partir de historias reales. Algunas de las mujeres que participaron en la elaboración del guion, participan también en el documental como actrices.

Travel nos presenta la prostitución como un fenómeno complejo donde podemos ver a Joy tanto como una mujer vulnerable, traficada y prostituida para saldar su deuda, como también a una Joy que decide libremente trabajar en prostitución. El mismo diálogo del principio del documental, que se puede ver en el tráiler me parece interesante. Joy dice que las chicas no están de acuerdo con la nueva ley que entró en Francia (ley abolicionista que combate prostitución y penaliza a los clientes en Francia): “Estamos perdiendo clientes”. También afirman que “no es su decisión trabajar en prostitución” pero que “nadie le fuerza”… bueno, es “la situación”.

Una primera tarea sería diferenciar tráfico humano de prostitución. La definición de tráfico humano viene recogida en el protocolo de Palermo e implica la captación, traslado mediante fuerza o engaño y explotación de la persona. Una forma de explotación sería forzar a la persona a trabajar en prostitución (como  también lo es el trabajo forzado en granjas, construcción, industria textil o centros de belleza). Pero también puede ser una decisión libre trabajar en prostitución para conseguir un sueño. Por su relevancia recojo este testimonio de un  joven de Europa del Este: “¿Puedes ver lo que llevo puesto?, ¡es todo bueno!, Armani, mira, mira… ¿Cómo diablos crees que he encontrado el dinero para esto? ¿Eh? ¡No trabajando como albañil! Tu sabes, cuando estás viviendo en la calle un poco de todo”[1].

Mayoritariamente las y los trabajadores sexuales son un grupo vulnerable, estigmatizado y desprotegido. La estigmatización contribuye a la criminalización y a la marginalización. Algunas de las trabajadoras sexuales que he conocido estaban dadas de alta como autónomas para poder cotizar y beneficiarse de una pensión en el futuro. (Esto no solía pasar entre la mayoría de los/las trabajadores/as sexuales que ejercían de forma esporádica y/o combinándolo con otra actividad normalizada en el mercado laboral).

Las acciones criminales contra la prostitución se están extendiendo y el trabajo sexual voluntario está incrementando[2]. Amnistía Internacional reporta que en los países donde se criminaliza la prostitución las personas que se dedican al trabajo sexual o prostitución están en una posición mucho más vulnerable. Muchos de ellos solo acuden a la policía si sienten que realmente su vida está en peligro, pues se arriesgan a perderlo todo. La descriminalización les permitiría controlar su propio trabajo e incluso organizarse. No hay ninguna evidencia que afirme que la descriminalización del trabajo sexual vaya a suponer un aumento del tráfico humano, al contrario, sin el miedo de la criminalización puede ser más fácil la colaboración para identificar traficantes y victimas de tráfico[3].

Travel nos adentra en el mundo de tráfico humano, prostitución y trabajo sexual ayudándonos a desmontar ideas simples y adentrarnos en un mundo complejo desde la óptica de sus protagonistas. Un buen punto de partida para afrontar un debate complejo.

***

[1] Nicola Mai: “Surfing Liquid Modernity. Albanian and Romanian male sex workers in Europe” in Men who sell sex. Global perspectives. Routledge. 2014

[2] Men who sell sex. Global perspectives. Routledge. 2014

[3]https://www.amnesty.org/en/latest/news/2016/05/amnesty-international-publishes-policy-and-research-on-protection-of-sex-workers-rights/

Imagen extraída de: Kingston University

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.

Groc esperança
Anuari 2023

Després de la molt bona rebuda de l'any anterior, torna l'anuari de Cristianisme i Justícia.

Juanjo Peris
Vaig néixer a Alacant, sóc Treballador Social. Treballo amb persones sense llar, migrants, refugiats, víctimes de trànsit humà i de treball esclau (modern slavery). Actualment treballo per a l'administració local a Londres. Prèviament vaig treballar per a Càritas entre Andalusia i el Marroc. També canto al LGMC, el cor gai de Londres i participo al grup LGBTQ+ de la diòcesi de Westminster.
Article anteriorAfortunat
Article següentLa llibreria: un cant al poder transformador dels llibres

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here