Pepa Torres - Teología en las periferias

Teología en las periferias

9788428559362

Autor: Pepa Torres Pérez

Data: Setembre 2020

Llegir un llibre de la Pepa Torres sempre em duu un regust de vida, em mena a un frenesí d’activitat, em condueix a una profunditat que es tradueix en l’acció. I és que la seva darrera obra, Teología en las periferias. De amor político y cuidados en tiempos de incertidumbre, ens porta a les fronteres on viu, als territoris físics i espirituals on troba els seus germans i germanes…, i ens obre a nosaltres escletxes per intuir-los, incloure’ls a la nostra pregària, i deixar-nos interpel·lar com un detector de la pròpia instal·lació.

Per si no coneixeu la Pepa Torres, ella es presenta en les primeres planes del llibre. Breument, una dona que fa anys que milita pel Regne amb diverses concrecions: religiosa Apostòlica del Cor de Jesús, d’espiritualitat ignasiana, sabent-se i agraïnt ser dona, feminista, teòloga, educadora, acompanyant de persones i els seus processos, veïna de Lavapiés (Madrid) on lluita amb el veïnat amb col·lectius en tot tipus d’inter (interracials, interculturals, interreligiosos…) i on viu en una comunitat intercongregacional (companyes de diferents congregacions i una laica)… Una dona que està alerta, a qui la vida li mou per dintre i que des de l’experiència fa teologia, que viu l’acollida, l’amistat, la relació, l’activisme, el discerniment…

I el llibre ens permet de recórrer aquesta manera seva de viure, a la que l’Evangeli l’ha conduit… A fer que vida i pregària vagin de la mà. Pot ser més evident la seva espiritualitat ignasiana? I les planes s’omplen de noms de persones i col·lectius: teòlogues i teòlegs que li han estat guies, dones amigues de tot origen i condició, veïns i veïnes, però també col·lectius on descobrir el Déu encarnat (lluites veïnals, els manters, Territorio Doméstico, la Red Miriam, la Revuelta de las Mujeres, la vida religiosa…).

El primer capítol ens acosta a la Pepa Torres, a la seva història i als seus eixos. La paraula és un do que té i que li permet fins i tot crear expressions que s’omplen de força per presentar-nos els noms i imatges del que és per a ella el misteri: Déu companya que s’identifica i recrea els anhels de les dones, la Sophia que ens habita, un Déu que adopta denominacions d’altres religions o fins i tot que es troba en lluites per la dignitat humana… Un Déu tot-cuidadós. Un Déu present en tot ésser humà i especialment en els més desvalguts. En ells i elles, Déu té rostres. Uns rostres que mouen a comprometre’s i a estimar. Un Déu relació, un Déu que es troba des de dins, des de sota, en el silenci i en l’acció.

I és aquesta presència viva de Déu que la mena a les perifèries, a les fronteres, a l’amor polític. Sí, perquè l’autora ha vivenciat que, com diuen les feministes, tot el que és personal és polític… I si ens importen les persones, si les estimes, també et compromets en la cura dels cossos, de la comunitat, de la polis…

Les perifèries i les fronteres les veurem, podrem arribar-nos-hi, si canviem la mirada, si l’eduquem. Com ajuda contemplar com Jesús mirava, com Jesús avui guaita el nostre món, el patiment, la injustícia… però també les escletxes de llum, solidaritat i compromís. I el llibre ens dona pistes per obrir les nostres parpelles, per agafar impuls i arriscar-nos a anar cap als marges, no evitar el camí on fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de qui va caient malferit, vulnerat, explotat i violentat… La misericòrdia i l’acollida com a trets que ens han de caracteritzar a qui diem seguir el nostre germà Jesús… Ulls nets, horitzons amplis, albirant el més petit, oberts a l’esperança…

Com dèiem, la Pepa és religiosa i dedica el tercer capítol a la vida religiosa. Interpel·ladora, cridant a la profecia que sempre ha suposat la vida consagrada, demanant arriscar i recuperar sensibilitat i la praxis… Una vida religiosa implicada en la realitat, a la que res humà li és aliè, com li succeïa a Jesús… Una vida religiosa “en sortida”, tal com el papa Francesc ens convida a viure a totes les comunitats cristianes i a tots els creients. Alguns dels punts que planteja poden servir-nos per fer una revisió de la situació dels nostres grups, comunitats, vides personals, siguem o no religiosos.

Fa una anàlisi de les persones cristianes que estan sense Església, que s’han allunyat d’ella i fa propostes de retrobada. Tots en coneixem, potser alguns dels propis lectors i lectores d’aquest blog… Cal fer camí i recorre’l amb esperit de trobada, d’aprenentatge mutu, d’humilitat per totes bandes…

El quart capítol ens obre al deute pendent que té l’Església amb les dones. Ens parla d’una revolució de les cures: ara que parlem tant de la necessitat de què les cures siguin una tasca de tothom, més enllà de la seva feminització, perquè posar la vida al centre és un element indispensablement humà, al que l’economia i el patriarcat han reduït a l’àmbit femení.

Preciosa la lectura que la Pepa Torres fa del passatge de l’Agar i la Sara, fent de la primera imatge de la dona esclava i migrant que és subjecte d’alliberament. Al llarg del llibre, l’autora ens havia anat dibuixant altres textos bíblics per a ella importants: Puà i Xifrà, l’hemorroïsa, la samaritana, el cec Bartimeu, la paràbola del bon samarità… Es nota com han anat desvetllant-se dimensions des de la contemplació dels fragments en la pregària.

Es visibilitza un profund amor a l’Església, que li fa reclamar que sigui més comensalitat, taula parada i oberta, esperit crític, que no deixi ningú a la porta, que iguali tothom, homes i dones, amb els mateixos papers, drets i deures.

Com sempre, les pàgines de la Pepa Torres deixen traspuar una vida sentida i arrelada en l’Evangeli i en Jesús, que corre riscos, que s’enfanga pel Regne en lluites plurals, que està plena de rostres…

I un cop més no pot deixar-nos indiferents a qui ens acostem a les seves paraules, a les seves interpel·lacions, des de la humilitat del testimoni d’una manera compromesa, veïnal, horitzontal, de buscar i trobar Jesús, de fer camí amb Ell.

Si estàs disposat/da a entrar en una lectura que pot canviar les perspectives, dur-te a les perifèries, qüestionar les pròpies instal·lacions i eixamplar la mirada, aquest pot ser un llibre per a tu. No ens deixa indiferents. Tant de bo ens empenyi a anar més endins, més enfora, més als marges.

Gràcies, Pepa!

Imatge de justravelingPixabay 

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here