¿Tiene futuro el cristianismo en España? De la era de la cristiandad a la era post-secular

ISBN: 978-84-285-5918-8

«Ser i dir-se cristià no es porta avui. Significa això que Espanya ha deixat de ser catòlica? El prestigiós sociòleg Javier Elzo busca la resposta a aquesta i altres preguntes que desemboquen en una qüestió fonamental: si el cristianisme té futur a Espanya. L'autor, convençut que estem entrant en una era post-secular i que cal superar la contradicció entre allò sagrat i allò profà, reivindica una reforma de l'Església ad intra i ad extra i la necessitat d'un nou humanisme basat en la fraternitat universal que permeti viure el cristianisme en l'actual context cultural. S'han acabat els temps del confessionalisme, però, també amb ell, cal superar el laïcisme que propugna la exculturació social, educativa i política del religiós, pretenent tancar-ho en l'àmbit privat. Com si els cristians no tinguessin res a dir en la construcció d'una societat més humana, més justa i més tolerant» (Ed. San Panblo Comunicación SSP).

Autor: Javier Elzo

Data: 2020

Més informació

Javier Elzo, sociòleg conegut per les seves investigacions sobre la religió, es formula en veu alta una pregunta que alguna vegada ens hem fet altres: Té futur el cristianisme a Espanya? La seva resposta és afirmativa des de la primera fins a l’última pàgina, però contextualitzada: vivim en les acaballes de la cristiandat, ens hem endinsat en l’era secular i estan apareixent interessants senyals de la post-secular. És la hipòtesi que tracta de mostrar en aquest llibre, rematant-ho poc abans de la seva finalització, amb un pronòstic que en sorprendrà bastants: encara està per arribar “l’edat d’or” del cristianisme, ja que el que tenim al davant és molt més interessant que el que estem deixant.

I, endinsant-se en la tasca de convertir la hipòtesi en tesi provada, presenta cadascuna de les tres etapes amb les que ens interrelacionem en el present. Ho fa recolzant-se, com és d’esperar, en dades sociològiques i en arguments que va exposant amb la seva ja coneguda capacitat analítica, interpretativa i comunicativa.

El lector es troba, a la primera part de el llibre, amb un apartat en el qual exposa i analitza els indicadors més rellevants en què s’evidencia la crisi del model de cristiandat a l’Europa occidental que, en el cas d’Espanya, és el del nacionalcatolicisme.

Retinc quatre punts que considero cabdals per a qui busqui comprendre el seu pronòstic sobre el futur del cristianisme: Catalunya, sosté, sent la primera comunitat espanyola que es va secularitzar, és també la primera que ja ha tocat fons en la exculturación del fet religiós, sense que per això deixin d’existir nuclis “clarament antireligiosos” que, tot i tenir una forta presència mediàtica, es reduiran cada cop més. En el segon dels punts, observa que “els que han sortit més tard del sistema educatiu són els que en major proporció són catòlics practicants”, això vol dir que, en aquest temps, la fe s’articula millor amb el saber que no ho feia en el passat. A més, prossegueix, el desprestigi de les esglésies històriques i la desinstitucionalització de la religió vénen acompanyats d’una demanda d’espiritualitat o de religiositat en la qual es mostren els límits d’una societat que, quan esdevé secularista, acaba reforçant tals demandes. Els joves, manté finalment, no són “ni passotes, ni generació perduda”, sinó un col·lectiu en què ja s’aprecien les albors de l’era post-secular, una època que estarà marcada per la coexistència de molts déus, religiosos i seculars, i en la qual allò determinant serà (perquè ja ho està sent) la convicció i l’elecció.

A la segona part, dedicada a estudiar la persistència del cristianisme en el temps secular, són ressenyables les seves aportacions sobre l’acceleració del procés per causa de la pederàstia del clergat catòlic, així com sobre la urgència d’una reforma de l’Església en profunditat. I en la tercera i última, en la qual analitza la post-secularitat, són referencials les seves contribucions sobre la persistència minoritària del cristianisme en diferents grups que, inserits en una societat plural, troben en la fraternitat el valor que uneix en la diversitat, entre ells i amb altres. Serà un temps, pronostica, en el qual es podrà mostrar amb senzillesa i claredat el que volem dir els cristians quan diem que Déu es revela en Jesús de Natzaret com Abba-Pare, misteri de comunió uni-trinitària. I en el qual l’Església viurà la fe sense ocultacions ni prepotències i, alhora, oferint-la com una contribució a la humanitat.

En definitiva, qui s’endinsi en la lectura d’aquest llibre podrà atalaiar el futur amb esperança i il·luminar el temps present, aparcant desànims infundats.

[Imatge de Pete LinforthPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Sacerdot diocesà de Bilbao; catedràtic emèrit a la Facultat de Teologia de el Nord d'Espanya (seu de Vitòria); membre de Cristianisme i Justícia (Barcelona); professor convidat de l'Institut Superior de Ciències Religioses Pius XII de Sant Sebastià i de la Pontifícia Facultat Teològica de la Itàlia Meridional (seu Capodimonte), a Nàpols (Itàlia); auxiliar de l'equip ministerial de la unitat pastoral de Basauri (Bizkaia). Algunes de les seves publicacions més recents: “La cristología de Joseph Ratzinger-Benedicto XVI a la luz de su biografía teológica”, Barcelona, Cristianisme i Justicia, 2008; “Cómo hablar hoy de conciencia y magisterio moral”, Bilbao, IDTP-DDB, 20102; “Verdad y revelación cristiana. La teología fundamental veritativa en la modernidad”, Vitoria, ESET, 2011; “¿Es Dios una proyección?” Bilbao, IDTP-DDB, 2014; “La conversión del papado y la reforma de la Curia vaticana”, Madrid, PPC, 2014; “Estuve divorciado y me acogisteis”, Madrid, PPC, 2016; “Ateos y creyentes. Qué decimos cuando decimos Dios”, PPC, Madrid, 2019; “Entre el Tabor y el Calvario. Una espiritualidad ‘con carne’”, HOAC, Madrid, 2021.
Article anteriorA propósito de Cuidadanía: Del contrato social al pacto de cuidados, de Pepe Laguna
Article següent¿Puede haber una teología de la incertidumbre? Reflexiones que abre el libro de Juan Pablo Espinosa

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here