Acompanyats per Bach

978-84-9730-479-5

Sobre els exercicis de sant Ignasi s'han escrit en els últims cinc-cents anys d'història centenars de llibres, alguns molt valuosos. I sobre la música de l'mestre alemany, encara més volums. Aquest llibre que presentem no és un més, afegit a molts altres. Té l'originalitat d'unir espiritualitat ignasiana i música, de posar ànima sonora a una part de l'experiència ignasiana i de donar-nos també a conèixer la fondària espiritual i mística de Bach. Aquest llibre, podríem dir, és un tres en un. És un llibre per llegir, per escoltar i per pregar.

Autor: Pepe Gallardo Alberni

Data: febrero 2021

Més informació

[Aquest article es correspon amb el pròleg escrit pel jesuïta Cristóbal Jiménez del llibre Acompañados por Bach de Pepe Gallardo Alberni].

Van néixer en segles i llocs molt diferents. Van pertànyer a èpoques històriques molt diferents. És més, ni tan sols van compartir la fe en la mateixa Església. Un és Ignasi de Loiola, espanyol, fundador de la Companyia de Jesús. Va ser el gran defensor de la fe catòlica en temps de la Reforma. Va néixer el 1491 i va morir el 1556, temps en què Luter clavava les seves tesis a la porta de l’església de Wittenberg. Un home del Renaixement. L’altre, Johann Sebastian Bach, alemany, compositor, organista, clavecinista, violinista…, màxim exponent del Barroc. Va néixer el 1685 i va morir el 1750. Pertanyent a l’Església luterana, va posar vida i música a molts textos de Luter, l’home els pensaments del qual van combatre, en termes religiosos, els jesuïtes. Per tant, a aquests dos personatges -Ignasi de Loiola i Johann Sebastian Bach- els separen dos-cents anys d’història amb els seus respectius contextos socials, polítics i religiosos. Posar-los tots dos en comú pot semblar una gosadia o una tasca estèril, però aquest llibre s’arrisca a aquesta aventura d’una manera profunda i molt original.

Tot i les diferències, tenen molts punts en comú. Per exemple, la música. Això en Bach és evident, però també Ignasi de Loiola era un amant de la música. Se sap que tocava la viola, instrument musical semblant a la guitarra i que va aprendre a tocar durant la seva formació com cortesà a Arévalo. Ell mateix explica, a més, com la bellesa de la música el va ajudar a trobar Déu i que freqüentava alguns monestirs per escoltar el cant de vespres. A més de la música, a Ignasi de Loiola i Bach els uneix una profunda experiència de Déu, plasmada de forma diferent, però que l’autor d’aquest llibre ha unit de manera sorprenent.

Ignasi de Loiola dirà que els Exercicis Espirituals són «tot el millor que jo en aquesta vida puc pensar, sentir i entendre», és a dir, el millor que ell podia oferir a l’Església i al món. Va començar a escriure’ls a Manresa, com a fruit d’una profunda experiència interior, i va trigar més de vint anys a redactar-los de manera definitiva. Els Exercicis Espirituals d’Ignasi de Loiola són una ajuda per trobar-se amb Déu i, des d’aquí, orientar la pròpia vida. Una trobada per sentir i assaborir internament, però també per enfortir el compromís personal. Són experiència vital i també un mètode, una pedagogia, per sentir i assaborir internament les coses. Requereixen silenci interior i també impulsen a sortir fora d’un mateix per estimar i servir. L’autor del llibre els coneix bé i va reflectint les idees més profundes que Ignasi va plasmant en aquesta experiència, que ell mateix va dividir en quatre parts o «setmanes»: la del pecat i la misericòrdia, la del seguiment del Senyor, la de la seva mort i, finalment, la de la seva Resurrecció.

Diuen que per comprendre la grandesa de Bach es requereix maduresa. Els seus contemporanis el van admirar, però no van endevinar tota la seva vàlua. El seu gran testament musical, l’art de la fuga, va tenir una acollida freda i l’editor va vendre les planxes a pes. La monumental Passió segons sant Mateu va començar a ser degudament valorada un segle després de la seva estrena, quan Mendelssohn va aconseguir oferir-ne una versió digna. Un company i amic jesuïta, organista i músic, em va dir una vegada que «tot el que es va escriure per a orgue després de Bach és pura Spielerei, pur tocar per tocar». Avui ningú no dubta del mestratge de Bach. La seva música l’escoltem, agradarà o no, però no és habitual que ens centrem en la lletra, en el contingut, en el seu missatge de fons. A través d’aquest llibre es descobreix la fondària d’un geni per al qual la vida de l’ésser humà es fa plena en l’esfera del sobrenatural. De manera semblant, convidant-nos a viure des de i per a Déu, comença Ignasi de Loiola el seu llibre d’exercicis.

Sobre els exercicis de sant Ignasi s’han escrit en els últims cinc-cents anys d’història centenars de llibres, alguns molt valuosos. I sobre la música del mestre alemany, encara més volums. Aquest llibre que presentem no n’és un més, afegit a molts altres.

Té l’originalitat d’unir espiritualitat ignasiana i música, de posar ànima sonora a una part de l’experiència ignasiana i de donar-nos també a conèixer la fondària espiritual i mística de Bach. Aquest llibre, podríem dir, és un tres en un. És un llibre per llegir, per escoltar i per pregar. Té, a més, el mèrit d’estar escrit per una persona que diu no ser experta en música ni en espiritualitat ignasiana. Es defineix com un mer aficionat, però aquestes pàgines reflecteixen una doble saviesa, la de qui es maneja perfectament en la mística ignasiana i posseeix força més coneixements musicals dels que el mateix autor creu tenir.

[Imatge de OpenClipart-VectorsPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorSobre “Teología en las periferias”, el nou llibre de Pepa Torres
Article següentJo sol, què puc ser?

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here