El passat 23 d’octubre es va presentar el llibre “La gran encrucijada. Crisis ecosocial y cambios de paradigma” de Santiago Álvarez Cantalapiedra i publicat per edicions HOAC.
Aquest llibre és una bona brúixola per a comprendre els temps que ens toquen viure, les profundes transformacions que s’estan produint, i al mateix temps per a prendre consciència de les urgències civilitzatòries que hem de fer front avui, entre les quals sobresurt l’anomenada “emergència climàtica”. I ho és, almenys, per tres aspectes que apareixen en el text i que moltes de les anàlisis realitzades tendeixen a no visibilitzar.
En primer lloc, el text realitza una anàlisi summament interessant del moment actual emfatitzant el caràcter multidimensional de la crisi que estem vivint. Així, l’autor destaca com la crisi financera de 2008 és només una de les expressions d’una “crisi ecosocial” de caràcter més ampli i d’àmbit civilitzatori que presenta nombroses vessants vinculades entre si com la crisi ecològica associada a l’acceleració en el ritme d’extracció de recursos no renovables des de la segona meitat del segle XX; la involució que s’ha produït associada al nou ordre internacional i el retrocés de les llibertats democràtiques a l’interior de les societats; el buidament democràtic; o la crisi de les cures. Totes aquestes crisis interrelacionades estan caracteritzant un “canvi d’època” en paraules de l’autor, que està provocant profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques.
En segon lloc, una gran aportació del llibre està en oferir una mirada rigorosa i polititzada de la crisi ecosocial. Rigorosa perquè el llibre aborda de forma didàctica però seriosa les causes que estan darrere de l’emergència climàtica. Però, a la vegada, en una mirada que s’allunya de la forma asèptica i neutra que acostuma a fer servir el discurs dominant, el text fa una brillant anàlisi de fenòmens com el control de recursos -on l’acaparament de terres o l’extractivisme miner i energètic ocupa un lloc predominant-; la violència i l’augment dels conflictes armats; l’augment dels refugiats ambientals; o la desigual contribució dels diferents països a l’hora de generar aquest fenomen.
El resultat d’aquesta mirada és una anàlisi on es veu la profunda interrelació entre factors socials, polítics, econòmics i ambientals -davant altres enfocaments fragmentats i parcials-, en els quals es veu el vincle entre l’emergència climàtica i la qüestió central que juga en ell, el model econòmic, les relacions de poder i el control i accés als recursos. Per il·lustrar-ho de forma gràfica: davant la imatge de l’ós polar afectat pel desgel dels pols amb que s’acostumen a acompanyar els discursos del canvi climàtic i que sembla que no afecta als éssers humans, aquest llibre ens convida a aprofundir sobre les conseqüències humanes -i molt humanes-, que estan darrere de les causes i les conseqüències d’aquest fenomen.
Finalment, una tercera aportació del llibre té a veure amb l’anàlisi del paper que les religions profètiques poden jugar en tant que “ecosofies”. Per això, es parteix d’una premissa: el repte al qual ens enfrontem com a humanitat amb la crisi ecosocial és tan gran, que l’acció política és condició necessària per no suficient per a afrontar aquest gran desafiament. En una línia semblant a allò que han expressat altres autors[1], Santiago Álvarez destaca que qualsevol acció ha d’anar acompanyada d’una transformació no només de tipus sociopolític, sinó d’un profund canvi de subjectivitats de milions de persones en allò que s’assembla més a un procés que en l’àmbit religiós històricament es denominava “conversió”.
Amb tot, el text ens presenta el moment actual com una gran cruïlla de camins on les respostes que es donin en el present marcaran els propers decennis a nivell civilitzatori. Però per sota d’aquesta idea, i com a antídot davant el catastrofisme en el qual podem tenir la temptació de caure, en el llibre subjau permanentment la idea que la història és un procés obert i que és aquesta mirada crítica cap a la realitat la que ens porta a “fer-nos càrrec” de la mateixa, en paraules d’Ellacuría.
En definitiva, estem davant un text absolutament recomanable per a entendre amb profunditat les causes i les conseqüències que estan darrere d’aquesta gran cruïlla del nostre temps.
Un text que, en plena campanya electoral on la qüestió climàtica gairebé no està present -totalment absent en el debat electoral de l’altre dia, per exemple-, ens serveix de brúixola per a entendre com els assumptes realment fonamentals no sempre són els que més se’ls presta atenció a nivell polític o mediàtic avui.
Qui vulgui veure l’acte de presentació íntegre del llibre i el debat que es dona entre l’autor i Rafael Díaz Salazar i Jesús Sanz, el pot trobar aquí:
***
[1]Veure el llibre d’Emilio Santiago Muiño (2006) “Rutas sin mapa. Horizontes de transición ecosocial“, Madrid: Los libros de la Catarata
Imatge de Kevin Snyman extreta de Pixabay