Carta al president de la CEOE
Pepe Rodado. Benvolgut Sr. Rossell, president de la CEOE,
Vull adreçar-li unes paraules d’agraïment per les declaracions transparents que darrerament, en diversos fòrums empresarials, ens ha prodigat. El meu agraïment és perquè vostè no va amb subterfugis, sinó que expressa clarament el seu concepte de treball, empresa i economia, i això deixa entreveure quin és el model social en el qual vostè, sembla, que es troba bé.
«El treball fix i segur és un concepte del segle XIX i en el futur caldrà guanyar-lo cada dia». Això ho va dir a la presentació de l’estudi sobre transformació digital de la consultora Roland Berger, patrocinat per Siemens. I va afegir: «La digitalització serà fonamental pel treball». També veu «un gran repte polític, econòmic i social a nivell global». Per acabar de reblar el clau digué encara: «La digitalització incrementa el PIB mundial i la competitivitat». (more…)
Present i futur del treball. Entrevista a Teresa Crespo
Cristianisme i Justícia. Fa un parell de setmanes presentàvem en aquest mateix blog el quadern “El treball: present i futur. Entre la creixent precarització i la ineludible necessitat de repensar-lo”, un quadern que vol incidir en els canvis en l’àmbit del treball des de l’essencial, que va més enllà de les conjuntures de crisi o de recuperació. En ell s’analitzen els nous escenaris del treball sortits de la crisi espanyola i europea, les conseqüències de la reforma laboral, el paper dels sindicats, en definitiva, el model global de treball que s’ha anat gestant els darrers anys. Fet el diagnòstic, es planteja la necessitat de reflexionar sobre aquest model de treball, sobre els instruments i polítiques socials per a fer front a les causes i les conseqüències d’aquesta crisi, i a analitzar les noves (i no tan noves) formes de treball. Un quadern indispensable per a començar a reflexionar i a debatre sobre alternatives respecte el model laboral i el treball assalariat en sí mateix que ens presenta Teresa Crespo en aquesta breu entrevista.
El treball: present i futur
Teresa Crespo. El quadern 198, “El treball: present i futur”, és fruit de la participació d’alguns dels assistents al seminari intern de Cristianisme i Justícia que es va celebrar durant el curs 2014-15. El seu contingut ens ha ajudat a prendre consciencia de la realitat actual, que més enllà de la crisi que durant anys venim patint, ens planteja que s’ha produït un canvi radical de la realitat en què vivim; alguns ens parlen d’un canvi d’època, això significa que les coses no tornaran mai més a ser com abans i, en conseqüència, el treball perd tots aquells trets que durant segles l’havien definit. La ciutadania pateix inseguretat, unes condicions laborals cada vegada més injustes, amb una forta precarització que porta a treballar per un salari que no supera el llindar de la pobresa i, per tant, hi ha persones que tot i tenir una ocupació, son treballadors pobres.
Avui es parla d’una nova classe social que és el precariat, que porta alguns autors a definir una nova estructuració de les classes socials, distribuint-la des de la classe privilegiada, cada cop més rica i més minoritària, fins a l’altre extrem de l’escala social (more…)
Precariat
Vicent Martínez Guzmán. Enguany, al Seminari Social de Cristianisme i Jutícia estem reflexionant sobre les condicions del treball en el context de l’anomenada crisi. A la sessió de febrer vam ser estimulats pels suggeriments del jove professor David Casassas. Ens va convidar a pensar les males condicions dels contractes de treball per la manca de simetria entre les parts: uns són els desposseïts i altres els qui posseeixen cada vegada més. L’assalariat va perdent llibertat, va pauperitzant-se, i sembla que no es veu sortida.
En canvi, la riquesa es va produint per «l’acumulació de la despossessió». No es només qüestió de desigualtats, sinó que aquesta lògica fa més «disciplinada» la gent treballadora. Els drets socials haurien de permetre una reapropiació de la llibertat. Què passa si cada vegada hi ha menys drets socials? La Renda Bàsica Universal pel fet de ser ciutadans alleujaria les condicions en què se signen els contractes de treball i incrementaria la simetria entre les parts contractuals. (more…)
Los caminos de Europa
Cristianisme i Justícia. Cada año el equipo del Cristianisme i Justícia formado por unas 40 personas relacionadas con las ciencias sociales realizamos un seminario interno para profundizar en alguno de los temas de más actualidad. Este curso 2012-2013 hemos querido dedicarlo al tema de Europa con el objetivo de analizar pasado, presente y futuro del proyecto europeo.
Este análisis parte de una coyuntura histórica e incluso dramática: la crisis financiera y la deuda están haciendo temblar los cimientos del proyecto europeo. A diferencia de otros contextos de crisis en los que Europa ha dado un salto adelante, la actual situación, tal y como ha señalado el propio Jacques Delors, está demostrando los graves déficits y carencias que el proyecto en sí sufre. ¿Será capaz de rehacerse o bien está avocada a la grave erosión del proyecto europeo? (more…)
Europa com a solució
Seminari social de CJ. En una de les sessions del seminari social que aquest any estem dedicant al futur d’Europa, el dia 22 de febrer, vam comptar amb la presència de Joan Majó, bon coneixedor de la realitat europea des dels temps que fou Ministre d’Indústria i més recentment com assessor de la Comissió i el Parlament europeus en polítiques científiques i tecnològiques.
La primera part de la seva presentació fou precisament un ràpid repàs per les darreres dues dècades de construcció europea. Va recordar els temps de la presidència de Jacques Delors, temps forts i d’il·lusió. En aquells moments es va introduir en el procés un impuls que el feu irreversible, a partir sobretot dels acords que recollí el tractat de Maastricht. (more…)
On vas, Europa? Fonaments i reptes d’una obra en curs
Alfons Calderón. (Seminari Social CJ). Els precedents de la Unió Europea es remunten a 1950 amb la Declaració Schuman[i], pedra angular d’aquesta construcció política, jurídica i econòmica tan singular i sense precedents històrics. En aquells moments, les grans potències continentals continuaven devastades pels efectes catastròfics, encara molt recents, de la II Guerra Mundial. És llavors, quan el ministre d’afers exteriors de França, Robert Schuman, proposà al govern alemany de posar la producció del carbó i de l’acer sota el control d’una autoritat comuna. Naixia així la CECA el 1952, embrió de la futura Comunitat Econòmica Europea que va arrancar oficialment el 1958 amb sis fundadors: França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. L’objectiu de les comunitats era polític: mantenir la pau al continent. (more…)
Comentaris recents