Internament desemmascarat: podem viure sense CIE, volem viure sense CIE
Josetxo Ordóñez Echeverría. Amín, 19 anys. Marroquí. Ocupació al seu país: ballarí. Intern al CIE de la Zona Franca durant 2019: «Tinc dinou anys i soc del Marroc. M’agrada molt la música i la dansa, soc ballarí. Vaig néixer a Fes, d’on vaig marxar quan tenia deu anys. La meva mare havia mort i em vaig quedar sol amb el meu pare, que em maltractava una vegada i una altra. Jo no suportava aquella vida, així que vaig decidir anar-me’n. Encara tinc les cicatrius de les cigarretes que ell apagava en les meves cames. Vaig arribar a Espanya tot sol dins d’un camió. Soc aquí perquè vaig cometre un furt. Vaig arribar a tenir permís de residència, però va caducar i se’m va passar renovar-lo. Tant de bo pogués tornar enrere, estic molt penedit. No vull que m’expulsin, la meva vida és aquí, odio aquell país, no hi vull tornar!». Així comença l’Amín, entre llàgrimes i capcot, el seu relat. Les llàgrimes, en major o menor mesura, acompanyen totes i cadascuna de les converses que mantenim durant les visites. Se sent consumit per l’esgotament dels dies d’internament, la solitud i l’angoixa davant la possibilitat de l’expulsió. Amb prou feines menja –s’ha aprimat 10 quilos– i li costa molt agafar el son. Rebutja prendre Rivotril –medicament subministrat als interns perquè es tranquil·litzin i puguin descansar–, ja que prefereix mantenir-se en estat d’alerta per si durant la nit el venen a buscar per expulsar-lo. Es refugia en el seu món interior, en els seus records: recorda constantment la seva mare, em diu que somia amb ella. (more…)
CIE, les dues cares d’un mateix mirall: llibertat i confinament
Mònica Mínguez y Pau Vidal. CoVid-19, coronavirus, confinament. Són paraules plenes de connotacions que difícilment oblidarem. Són paraules plenes de vivències i de convivència intensa, de maneres de viure que mai abans havíem experimentat.
Setmanes abans del 16 de març, quan va començar l’estat d’alerta a l’Estat Espanyol, el dissabte 18 de gener ens havíem aplegat unes 250 persones en una vetlla de pregària interreligiosa per tal de visibilitzar la indignitat que el CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de la Zona Franca representa. Aquests centres són el lloc on les persones que entren o romanen al territori de l’Estat sense els documents necessaris són privades de llibertat mentre esperen ser expulsades. El CIE simbolitza i exemplifica l’hostilitat vers l’estranger. Aquell vespre amb el crit, el cant i el silenci en una pregària multiconfessional voliem donar un missatge als interns: no esteu sols. (more…)
Temps guanyat per a l’hospitalitat
Mª Carmen de la Fuente. “Aquest matí, en només dues hores, han vingut 5 persones.” Aquest és el missatge que ens envia el Pau, jesuïta, des de la porta de Migra Studium, , a les 11 del matí del dilluns 16 de març, primer dia de confinament i primer dia en què entitats que fem primera acollida tenim la porta gairebé tancada. Temps en què no podem fer allò pel qual vam ser creades: oferir acollida a les persones migrants és vulnerables. Els darrers dies vam pensar en un sistema de teletreball i ens vam repartir feina per fer des de casa. Semblava que ho teníem tot controlat, però la mateixa vida ens ha recordat que això no va només d’eficiència i gestió i que, mentre duri aquest confinament, haurem de patir la imatge contra la qual lluitem cada dia: la de les persones esperant davant una porta tancada.
Nosaltres no oferim un servei bàsic i, per tant, seguint les instruccions de les autoritats i pensant en el bé comú no obrirem. No estaria justificat que una persona sortís del seu domicili per venir “a casa nostra”, tot i que per a moltes d’elles, i especialment les més vulnerables, les entitats d’acollida són els únics llocs on troben algú disposat a escoltar-les, on poden deixar de ser invisibles i compartir qui són i en quina situació es troben.
(more…)
La treballadora invisible
Sanja Rahim. Unes setmanes enrere em va venir a veure a la Fundació Migra Studium una usuària. En la meva feina de seguiment ens vam centrar en el procés de recerca de feina i/o pràctiques. Aquell dia el motiu va estar relacionat amb el fet que la usuària havia estat rebutjada en diversos llocs de pràctiques. La causa: la utilització del vel.
Arran de la negativa per part de les empreses, la seva tutora li va preguntar si seria possible treure’s el vel, o dit d’una altra manera, assimilar-se, en les hores de feina. La seva resposta consistent amb el fet va ser: “Modificar la meva identitat és deixar d’existir, no ser jo”.
De la situació aquí exposada podem extreure la tesi que el mercat laboral és un reflex més del món en què vivim, aparentment multicultural i divers. (more…)
Aspectes filosòfics del morir humà
Joan Ordi. [Aquest article és un resum-síntesi de la ponència que l’autor va fer a la Jornada “Davant de la mort… tothom és igual? El final de la vida i la pluralitat religiosa en imatges, paraules i gestos” organitzada per l’Espai Interreligiós de Migra Studium i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia].
Partint de la convicció que la filosofia constitueix un àmbit de reflexió que abasta la vida i la realitat de manera global i que transcendeix així el domini molt més restringit de la ciència, afrontar la mort humana des d’aquesta òptica implica preguntar-se quina saviesa se’ns revela en el fet de la nostra mortalitat, ja que amb una explicació merament científica de la mort no n’hi ha prou per entendre-la en tot el seu abast. Heus-ne ací cinc aspectes. (more…)
“Casa Nostra, Casa Vostra”: esdevinguem veritables agents d’hospitalitat
Oriol Prado. Aquestes setmanes l’hospitalitat és a l’ordre del dia dels mitjans de comunicació i, potser també, de les nostres vides. L’acollida de persones migrades i refugiades ens convoca a sortir al carrer, entorn la campanya “Casa Nostra, Casa Vostra”, el proper dia 18 de febrer. En aquesta manifestació es farà una crida a les institucions catalanes a “actuar definitivament perquè Catalunya sigui terra d’acollida” i alhora que es garanteixi “la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades” al nostre país.[1]
Moltes entitats, entre elles Cristianisme i Justícia i la Fundació Migra Studium, hem signat el manifest i treballem des de fa temps, cadascuna des del seu àmbit, per a que l’acollida de les persones migrades i refugiades sigui una realitat. En tot cas, no oblidem que ens trobem davant una situació nova que requereix, tant des de la reflexió com des de l’acció, respostes noves. (more…)
Integració jurídica i integració social: el dilema de la nacionalitat
Josetxo Ordóñez Echeverría. Els que treballem amb el dret hem desenvolupat un aprenentatge sobre la nostra eina de treball: una cosa és el dret normat, el dret escrit en les lleis i una altra cosa sovint molt diferent, és el dret practicat, el que s’encarna a la vida real . La lògica jurídica de les lleis no sempre és la lògica comuna dels que apliquem el dret, professionals i/o ciutadans. No cal més que assistir a un judici o llegir les sentències dels tribunals que, davant casos semblants, dirimeixen en solucions contradictòries.
Una de les explicacions que s’ha donat a aquest contrast entre dret normat i dret practicat és que el dret arriba tard quan regula la realitat social. O sigui, que la realitat social que regula el dret s’escapa, tendeix a no deixar-se institucionalitzar pel dret. Cal pensar que quan parlem de dret, gairebé sempre ens referim sense excepció al dret estatal. És el que diu el filòsof alemany Jürgen Habermas quan estudia el fenomen de “la colonització pel dret del món de la vida”. (more…)
Tanquin els CIE d’una vegada i per sempre!
Migra Studium. Ha calgut que un grup de persones s’enfilessin a la teulada d’un Centre d’Internament perquè els CIE tornessin a estar en portada dels principals mitjans de l’Estat. Pujant a la teulada els interns no han fet res més que fer visible allò que diàriament pateixen, allò del que en són testimonis els voluntaris de la nostra entitat quan visiten el CIE de Zona Franca. D’ençà que van començar les visites del grup de voluntaris i voluntàries ara fa més de cinc anys, hem dit per activa i per passiva, que aquests centres són un despropòsit en tots els sentits. Ho hem denunciat anualment en els diferents informes que hem publicat, en els articles que hem fet, en les entrevistes que hem donat… Perquè sempre hem intentat en la mesura de les nostres possibilitats, acompanyar les persones, explicar el que vèiem i denunciar-ho. (more…)
Cultivar una manera de veure per construir una forma de viure: fent possible l’hospitalitat
M. Carmen de la Fuente. La commemoració del Dia Internacional de les persones refugiades ens convida a denunciar una realitat antiga, que des de fa uns mesos ha anat revelant-se amb de forma contundent entre nosaltres. Si bé són moltes les organitzacions i persones que fa anys treballen i alerten sobre aquesta situació i el patiment que genera, ha estat en el darrer any quan el “tema del refugiats” ha anat centrant la nostra atenció. Aquest fet i la creixent sensibilitat davant el drama humanitari de les persones desplaçades, és una oportunitat (i també una responsabilitat) per reflexionar sobre la nostra forma de mirar al món i la nostra capacitat de ser, veritablement, terra d’acollida.
Cultivar una manera de veure que alimenti el desig de justícia
Estem convidats i convidades a mirar el món com la casa comuna, la de tots i totes. Veure en ell tantes persones que fugen d’un conflicte (60 milions de desplaçades) o que inicien un viatge per cercar la vida que ara no tenen (240 milions de migrants). (more…)
