De saltamontes a langostas
Voces. Gustavo Duch. [Artículo publicado originalmente en la página web del autor]. En el patio de vecinos escuché una conversación de ventana a ventana donde se preguntaban, “si a simple vista se pudieran ver los virus, ¿qué veríamos?” Un ejercicio interesante, pensé, y que quise descifrar. Mentalmente aumenté el tamaño del virus hasta que alcanzó los seis o siete centímetros de largo, que lo pudiera coger con la mano. Y entendí lo espantoso que sería ver millones de bichos volando uno junto al otro, a modo de gigantescos enjambres que, estornudo a estornudo, avanzarían a gran velocidad. A la proporción, serían unas nubes víricas de varios kilómetros cuadrados avanzado en un día de cien o doscientos kilómetros. En mi cabeza había transformado la pandemia en una plaga de langostas. (more…)
El decreixement ja és aquí
Bernardo Pérez Andreo. La crisi energètica i la fi de la civilització del creixement són dues realitat concomitants al món que vertiginosament petgem. Estem, doncs, davant d’un canvi d’època dels que fan història. El món de finals de segle XXI no tindrà res a veure amb el món dels cinc segles previs, però tampoc s’assemblarà al de segles pretèrits. És falsa la idea estesa que per acabar amb el món del productivisme consumista del capitalisme neoliberal cal tornar a les coves, a viure sense cap tipus de benefici dels que el desenvolupament humà ha assolit en aquests segles passats. No, el capitalisme no és l’inventor dels avenços científics i humans que hem aconseguit, l’únic que fa és posar-los al servei de l’acumulació en mans de molt pocs; avui, un 0,01% de la població acumula el 60% de la riquesa. Si la riquesa acumulada es repartís amb equitat, cada ésser humà del planeta podria viure amb tanta comoditat, que seria possible reduir la producció i el consum a la meitat. El problema, per tant, està en el model de producció i consum, no en el planeta en si. Podem, perfectament, renunciar al malbaratament productivista sense perdre cap dels avenços científics i socials obtinguts. (more…)
L’ecologia integral i la teologia de l’alliberament
Lluís S. Salinas Roca. El concepte ecologia integral (que engloba el concepte de justícia ambiental) és molt adequat per vincular la fe i la praxis cristianes a la cura de la casa comuna. De la mateixa manera, aquest concepte és una eina molt valuosa per sincronitzar la cura del proïsme i de la creació. Si més no, així ho afirma Daniel P. Castillo a Integral Ecology as a Liberationist Concept, publicat l’any 2016 a Theological Studies.
En aquest article, Castillo mostra com el concepte ecologia integral està íntimament vinculat al concepte d’alliberament integral, que exposa Gustavo Gutiérrez, ja que implica una crida a la conversió radical (metanoia) de la dimensió sociopolítica i cultural del sistema global en el que vivim. (more…)
Fi de la civilització del creixement
Bernardo Pérez Andreo. La crisi energètica que s’acosta, de la qual hem parlat no fa gaire, té com a corol·lari l’exigència que tot allò que requereix petroli per a la seva producció i distribució també arribi a la seva fi. No es tracta només de l’aplicació estricta de la segona llei de la termodinàmica, que regeix les destinacions de tot sistema productiu, aplicada com a llei de rendiments decreixents. Això ho sabem des de fa molt de temps: és impossible, en un sistema termodinàmic tancat, com és el planeta Terra, que hi hagi un ordre durant un temps il·limitat. És just el que succeeix amb el clima. Durant els últims 250 anys, després de la Revolució industrial, hem estat externalitzant el desordre termodinàmic produït pel model productivista cap al clima. El sistema climàtic en el seu conjunt ho ha estat assumint, produint de forma imperceptible per a nosaltres una modificació dels patrons climàtics de la qual comencem a pressentir les conseqüències ara que veiem palpablement els seus efectes. (more…)
Les xarxes globals d’incidència pública ignasiana davant la COVID-19
Valeria Méndez de Vigo. ¿Com està afectant la pandèmia de la COVID-19 les migracions forçoses, l’educació, el medi ambient i l’ecologia, les persones i comunitats més vulnerables?
Convocats pel Secretariat de Justícia Social i Ecologia de la Companyia de Jesús, els líders de les xarxes internacionals d’incidència pública (GIAN per les seves sigles en anglès) sobre dret a l’educació, migracions, ecologia i justícia en mineria es van reunir virtualment i van parlar, entre altres qüestions, dels efectes de la pandèmia de la COVID-19. Aquestes xarxes d’incidència globals van ser establertes seguint la 35a Congregació General, que va posar èmfasi en els desafiaments globals, que exigeixen a la Companyia de Jesús “actuar com un cos universal amb una missió universal”.
La companyia de Jesús treballa a tot el món amb migrants forçosos des de fa molts anys. La seva situació s’ha agreujat amb la COVID-19. (more…)
La crisis energética que se avecina
Bernardo Pérez Andreo. La crisis energética que se avecina dejará en mantillas a la sanitaria. Hace unas semanas pudimos ver que en el mercado de futuros de commodities, el petróleo West Texas, que marca el precio de referencia en América, se vendía a precios negativos. Es decir, el vendedor pagaba para que se llevaran su petróleo. Hay que precisar que, en el mercado de futuros, el vendedor no es el productor, ningún productor pagaría para que se llevaran su petróleo, simplemente dejaría de producir. El vendedor en estos mercados es un intermediario que compró con precios de hace tres o seis meses y ahora tiene un stock al que debe dar salida para poder seguir con el negocio, de ahí que pague por sacar su petróleo de sus almacenes, para dejar hueco a otro petróleo con el que poder obtener beneficios. Además, el tiempo que el petróleo puede estar almacenado no supera los seis meses sin que pierda propiedades, lo cual devalúa el producto, por lo que el mercado del petróleo debe ser dinámico, según se extrae se debe procesar, vender y consumir, con una cadencia de unos seis meses como máximo. Esto nos lleva a que la producción de petróleo tiene unos condicionantes que la limitan. (more…)
Un año especial Laudato si’
María del Carmen Llasat. Hace cinco años, el 24 de mayo de 2015, se publicó la Encíclica Laudato si’. Hoy finalizaba también una semana dedicada a reavivar la presencia de esta Encíclica en unos tiempos que claman por el dolor de una pandemia que, por ahora, ha producido más de cinco millones de casos y se ha llevado a más de 342.000 personas. Pandemia y Laudato si’, ¿por qué? Porque ambas nos llaman “la atención al grito de la Tierra y de los pobres”. Todos y todo está entrelazado. La pandemia es una de las revelaciones de nuestra realidad sistémica enferma. Como también lo es el cambio climático que ahora parece quedar relegado a segundo plano y que, con el deseo erróneo de volver a la normalidad anterior, quizás acabemos echando por la ventana.
Pero ¿de qué hablamos cuando utilizamos la expresión “sistémico”? Según la RAE sería: “Perteneciente o relativo a la totalidad de un sistema; general, por oposición a local”. Todo está conectado, no solo la realidad material, sino también la filosofía y la ética que rige esa realidad. Y pondré un caso que yo misma he vivido. (more…)
De la distopia a la utopia
Veus. Gustavo Duch. Diuen moltes veus, amb raó, que no hem de tornar a la normalitat sobretot quan la norma és injusta i destructiva. Des del punt de vista agrícola i alimentari, el corrent, habitual i majoritari en els països industrialitzats és, a més a més d’injust i destructiu, distòpic. Però sembla que ho passem per alt. Almenys durant decennis bona part de la població mundial ens alimentem a partir de sistemes agroalimentaris disfuncionals que molts autors de novel·la fantàstica o catastrofista ni tan sols podien arribar a imaginar. Perquè és molt boig capturar peix a Alaska, enviar-lo a la Xina pel seu processament i vendre’l a EEUU, tallat i a punt de fregir. Perquè és molt boig desforestar l’Amazones per a cultivar soja que s’enviarà a Espanya on engreixarem garrins portats de Dinamarca per acabar exportant llom embotit a la Cotxinxina. (more…)
Les cares de l’antropocentrisme
Lluís S. Salinas Roca. El debat sobre l’antropocentrisme és molt interessant i adient en aquesta època que estem vivint. L’antropocentrisme és la teoria filosòfica que situa l’ésser humà al centre de l’univers, considerant-lo mesura i criteri de qualsevol raonament. D’una banda, aquest corrent està molt estès en totes les classes socials, les ideologies i les creences. Aparentment, tindria sentit en un suposat context de “lluita d’espècies” per la supervivència. En canvi, l’antropocentrisme és completament oposat a tot el que implica “tenir cura de la casa comú” que proposà el papa Francesc a l’encíclica Laudato si’, i no permet expressions de l’estil “tot està connectat”. De fet, és propi de l’antropocentrisme entendre la realitat com a dual. D’una banda, està l’ésser humà i, de l’altra, tota la resta. Per aquesta raó, aquest corrent filosòfic tampoc afirmaria el valor intrínsec de qualsevol ésser viu. (more…)
