L’aigua, l’Apocalipsi i l’advent
Lluís S. Salinas Roca. L’agost de 2020, fa uns mesos, l’aigua va començar a cotitzar a la borsa, impulsada pel Chicago Mercantile Exchange Group. Els promotors de l’índex afirmen que no queda molt per a que aquesta matèria primera comenci a ser escassa (més del que ja ho és en moltes parts del món) i quan un bé és escàs el seu valor es dispara. De moment, la disponibilitat d’aigua dolça no permet crear moltes oportunitats de negoci, però és possible que en un futur proper el Nasdaq Veles California Water Index (NQH2O) marqui el preu d’aquest bé tan preuat i fonamental en tots els mercats del món.
A poc a poc sembla que es van complint els pitjors auguris. El canvi climàtic porta temps modificant els ecosistemes més sensibles, les persones més pobres són les que més pateixen els desastres naturals, la contaminació mata milers de persones a les ciutats saturades de cotxes, la desaparició d’espècies d’éssers vius s’està accelerant, les noves pandèmies són cada cop més globals, alguns recursos naturals són cada cop més escassos i estan concentrats en uns quants propietaris… Es pot esperar quelcom positiu d’aquest món? (more…)
Moviments ecologistes?
Lluís S. Salinas Roca. Molts cops, quan parlem d’ecologia, ens costa molt saber de què estem parlant. Per uns, es tracta de la ciència que estudia els ecosistemes. Per altres, es tracta de protegir els animals, les plantes o la “natura” en general. Altres persones dirien que és qüestió de no usar el cotxe i reduir el consum de combustibles fòssils; alguns opinaran que això va d’adherir-se a la campanya “Nuclears no, gràcies” i penjar-se de les torres de refrigeració de les centrals; i d’altres, que es tracta de denunciar que un poble sencer és víctima d’un tracte injust quan l’administració distribueix els abocadors pel territori.
En aquest sentit, és necessari començar distingint entre ecologia i ecologisme. L’ecologia és una branca de la ciència que estudia les relacions que es donen entre els éssers vius entre sí (inclosos els éssers humans) i la relació que hi ha entre els éssers vius i el seu hàbitat. (more…)
¿El origen del coronavirus? Los cuatro monocultivos del Apocalipsis
Voces. Gustavo Duch. [Palabre-ando/El Crític] El origen del coronavirus tiene una estrecha relación con las fórmulas de agricultura y ganadería industrial de la actualidad; concretamente por la expansión de los monocultivos (vegetales y animales) que provocan la destrucción de la biodiversidad en la naturaleza posibilitando la aparición, incremento y virulencia de nuevas zoonosis. Aunque el virus es microscópico, propongo un viaje planetario —sin romper el confinamiento— que nos puede ayudar a reconocer con nuestros propios ojos esta contundente afirmación. Es importante interiorizarlo para evitar un futuro entre pandemias.
Este viaje, al que podemos llamar «la ruta de los monocultivos», nos permite conocer muy bien de qué hablamos cuando hablamos de agricultura industrial. (more…)
El pla per a l’Espanya buidada
Enric R. Bartlett Castellá. [El Norte de Castilla/Hoy Extremadura] Fer el mateix una vegada i una altra i esperar resultats diferents és, segons Einstein, la definició de bogeria. Per no incórrer-hi, els plans de rellançament econòmic haurien de prioritzar les transicions digital i energètica. Un repartiment equilibrat de la població en el territori i una gestió sostenible del terreny agrícola i forestal, ajudarien a la segona, que només és possible amb la primera. Al nostre país, la regressió demogràfica que, amb frase tristament afortunada, coneixem com l’Espanya buidada va en sentit contrari. (more…)
De saltamontes a langostas
Voces. Gustavo Duch. [Artículo publicado originalmente en la página web del autor]. En el patio de vecinos escuché una conversación de ventana a ventana donde se preguntaban, “si a simple vista se pudieran ver los virus, ¿qué veríamos?” Un ejercicio interesante, pensé, y que quise descifrar. Mentalmente aumenté el tamaño del virus hasta que alcanzó los seis o siete centímetros de largo, que lo pudiera coger con la mano. Y entendí lo espantoso que sería ver millones de bichos volando uno junto al otro, a modo de gigantescos enjambres que, estornudo a estornudo, avanzarían a gran velocidad. A la proporción, serían unas nubes víricas de varios kilómetros cuadrados avanzado en un día de cien o doscientos kilómetros. En mi cabeza había transformado la pandemia en una plaga de langostas. (more…)
El decreixement ja és aquí
Bernardo Pérez Andreo. La crisi energètica i la fi de la civilització del creixement són dues realitat concomitants al món que vertiginosament petgem. Estem, doncs, davant d’un canvi d’època dels que fan història. El món de finals de segle XXI no tindrà res a veure amb el món dels cinc segles previs, però tampoc s’assemblarà al de segles pretèrits. És falsa la idea estesa que per acabar amb el món del productivisme consumista del capitalisme neoliberal cal tornar a les coves, a viure sense cap tipus de benefici dels que el desenvolupament humà ha assolit en aquests segles passats. No, el capitalisme no és l’inventor dels avenços científics i humans que hem aconseguit, l’únic que fa és posar-los al servei de l’acumulació en mans de molt pocs; avui, un 0,01% de la població acumula el 60% de la riquesa. Si la riquesa acumulada es repartís amb equitat, cada ésser humà del planeta podria viure amb tanta comoditat, que seria possible reduir la producció i el consum a la meitat. El problema, per tant, està en el model de producció i consum, no en el planeta en si. Podem, perfectament, renunciar al malbaratament productivista sense perdre cap dels avenços científics i socials obtinguts. (more…)
L’ecologia integral i la teologia de l’alliberament
Lluís S. Salinas Roca. El concepte ecologia integral (que engloba el concepte de justícia ambiental) és molt adequat per vincular la fe i la praxis cristianes a la cura de la casa comuna. De la mateixa manera, aquest concepte és una eina molt valuosa per sincronitzar la cura del proïsme i de la creació. Si més no, així ho afirma Daniel P. Castillo a Integral Ecology as a Liberationist Concept, publicat l’any 2016 a Theological Studies.
En aquest article, Castillo mostra com el concepte ecologia integral està íntimament vinculat al concepte d’alliberament integral, que exposa Gustavo Gutiérrez, ja que implica una crida a la conversió radical (metanoia) de la dimensió sociopolítica i cultural del sistema global en el que vivim. (more…)
Fi de la civilització del creixement
Bernardo Pérez Andreo. La crisi energètica que s’acosta, de la qual hem parlat no fa gaire, té com a corol·lari l’exigència que tot allò que requereix petroli per a la seva producció i distribució també arribi a la seva fi. No es tracta només de l’aplicació estricta de la segona llei de la termodinàmica, que regeix les destinacions de tot sistema productiu, aplicada com a llei de rendiments decreixents. Això ho sabem des de fa molt de temps: és impossible, en un sistema termodinàmic tancat, com és el planeta Terra, que hi hagi un ordre durant un temps il·limitat. És just el que succeeix amb el clima. Durant els últims 250 anys, després de la Revolució industrial, hem estat externalitzant el desordre termodinàmic produït pel model productivista cap al clima. El sistema climàtic en el seu conjunt ho ha estat assumint, produint de forma imperceptible per a nosaltres una modificació dels patrons climàtics de la qual comencem a pressentir les conseqüències ara que veiem palpablement els seus efectes. (more…)
Les xarxes globals d’incidència pública ignasiana davant la COVID-19
Valeria Méndez de Vigo. ¿Com està afectant la pandèmia de la COVID-19 les migracions forçoses, l’educació, el medi ambient i l’ecologia, les persones i comunitats més vulnerables?
Convocats pel Secretariat de Justícia Social i Ecologia de la Companyia de Jesús, els líders de les xarxes internacionals d’incidència pública (GIAN per les seves sigles en anglès) sobre dret a l’educació, migracions, ecologia i justícia en mineria es van reunir virtualment i van parlar, entre altres qüestions, dels efectes de la pandèmia de la COVID-19. Aquestes xarxes d’incidència globals van ser establertes seguint la 35a Congregació General, que va posar èmfasi en els desafiaments globals, que exigeixen a la Companyia de Jesús “actuar com un cos universal amb una missió universal”.
La companyia de Jesús treballa a tot el món amb migrants forçosos des de fa molts anys. La seva situació s’ha agreujat amb la COVID-19. (more…)
