Debates europeos, política y religión
Carlos García de Andoin. Son conocidos los interpelantes llamamientos del papa Francisco a una Unión Europea (UE) que se desentiende del cementerio de migrantes en que se ha convertido el Mediterráneo, así como reclamando políticas de acogida e integración. No en vano conspiran contra él Salvini, Le Pen y el tenebroso Bannon, exasesor de Trump, que impulsa el ultranacionalista y xenófobo The Mouvement. Menos conocido es, sin embargo, el diálogo sostenido sobre la relación de la política con la religión organizado en Bruselas y Roma.
En la legislatura que concluye el Parlamento Europeo ha iniciado la implementación del art. 17 del Tratado de funcionamiento de la Unión Europea, que, respetando el estatus de las iglesias y comunidades religiosas en cada país, habilita a la Unión para mantener un diálogo abierto, transparente y regular con ellas y también con las organizaciones de conciencia y filosóficas. (more…)
Brendan Mac Partlin i el paper dels jesuïtes a Irlanda del Nord
Lucia Montobbio. Durant dos anys i mig vaig viure a Belfast, vaig absorbir la seva cultura, historia, idioma, vaig treballar i estudiar allà. Ara, quan el seu nom zona a la ràdio, a la televisió, als diaris, atenta em pregunto ¿què ha passat?, ¿com estan?
Fa poc vaig escriure un article que va aparèixer a Catalunya Religió sobre com alguns líders religiosos cristians treballen per la pau a Derry/Londonderry. M’agradaria, rescatar pel blog de Cristianisme i Justícia una conversa que vaig tenir amb un jesuïta anomenat Brendan Mac Partlin que està treballant amb la seva comunitat, a Portadown, pel diàleg interreligiós. (more…)
Visita del papa Francisco a Marruecos: tejiendo puentes con el islam
Juanjo Peris. El papa Francisco visitó Marruecos el pasado mes de marzo en viaje histórico bajo el lema “Servidor de esperanza”. Este viaje de apenas 27 horas se enmarca también en el 800 aniversario del encuentro de San Francisco con el Sultán al-Malik al-Kamil. El papa se reunió con autoridades y sociedad civil marroquí; visitó un centro de formación de imanes; se encontró con los migrantes en Cáritas; visitó un “centro rural” donde las Hijas de la Caridad atienden a mujeres y niños; y se reunió con las religiosas, sacerdotes y consagrados, antes de celebrar la eucaristía en el centro deportivo Moulay Abdellah, ante unas 10.000 personas, en lo que la prensa calificaba como la misa más multitudinaria de la historia de Marruecos. (more…)
El papa Francesc als Emirats Àrabs: en la frontera religosa
Jaume Flaquer. El papa Francesc ha decidit novament escollir la destinació del seu viatge en funció de la seva situació fronterera (3-5 febrer 2019). Emirats Àrabs ho compleix amb escreix. Aprofitant l’interès dels Emirats d’oferir una cara amable envers Occident per convertir-se en un gran pol d’atracció financera i turística, tot convertint-se en un lloc de pas obligat per connectar Europa i Àsia, en competència amb Qatar, el papa ha decidit visitar-lo per defensar les minories cristianes en terra islàmica i per treballar per la pau amb els musulmans.
L’eucaristia davant 180.000 fidels a l’estadi Zayed Sports Center ha estat una imatge molt eloquent de la voluntat d’aquest país de presentar-se com a tolerant en matèria religiosa. Hi van ser presents també fins i tot 4000 musulmans. El camí que queda per recórrer per obtenir la llibertat religiosa en els països islàmics serà llarg. Solament podem mencionar a Indonèsia en aquest sentit. Tanmateix, la trobada als Emirats és molt important si la comparem amb la realitat de la veïna Aràbia Saudí, on està prohibit per llei la celebració de qualsevol ritual religiós que no sigui l’islàmic, no solament en públic sinó també en privat. (more…)
Jaime Tatay: “Creure en la sostenibilitat. Les religions davant el repte mediambiental”
Cristianisme i Justícia.En aquesta entrevista Jaime Tatay presenta el Quadern CJ número 212, “Creure en la sostenibilitat. Les religions davant el repte mediambiental“.
L’autor proposa en aquesta reflexió deu motius que justifiquen la implicació de les religions en el debat mediambiental. Són motius que ofereixen claus de lectura de les declaracions religioses dels últims anys i alhora estratègies per a la transformació personal, institucional i social. Es tracta de la dimensió profètica, ascètica, penitencial, apocalíptica, sacramental, soteriològica, mística, sapiencial, comunitària i escatològica que travessa l’experiència espiritual de la humanitat. L’articulació d’aquests deu elements permet fer l’esbós d’una proposta mediambiental de caràcter interreligiós.
Morir en mans de Déu
Alícia Guidonet. La col·lecció “Estudis” del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (CJ) edita el llibre Morir en mans de Déu. La mort en les diferents creences i tradicions religioses. Aquest treball és el resultat de les ponències que es van dur a terme al seminari i posterior jornada que el curs passat va organitzar la Fundació Migra Studium amb CJ. A les sessions van participar representants de diverses creences i tradicions religioses compromesos en l’àmbit del diàleg intercultural i interreligiós. Exposem a continuació alguns dels punts desenvolupats en el treball que hem realitzat.
De la mort al morir
Abordar el tema de la mort en una societat que la defuig, acaba sent una proposta, si més no, arriscada. I això, per diversos motius. Interrogar-nos sobre algun dels temes que, com a éssers humans, ens fem en algun moment de la nostra existència, no genera, en principi, cap dificultat. (more…)
Entrevista amb J. I. González Faus: “El silenci i el crit. El budisme i els profetes d’Israel”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista José Ignacio González Faus presenta el Quadern CJ n. 208: “El silenci i el crit. El budisme i els profetes d’Israel”.
El quadern que presentem intenta comparar textos de L’ensenyament de Buda i textos socials dels profetes (culminant en Jesús com a «més que profeta»). Tot i les diferències l’autor defensa la necessitat de comprendre que són llenguatges complementaris i que cap d’ells es mantindrà i assolirà la seva plenitud sense l’altre. Un crit que no brolla d’un «silenci» autèntic (d’una riquesa interior) podrà ser «polític» però no serà profètic. Un silenci que no desemboqui en crit i en denúncia profètica, serà un silenci buit.
Comentaris recents