Dolor i esperança a la frontera
Rosa Ros, rjm y Montse Prats, rscj. [Comunitat d’Oujda. Article publicat originalment a RSCJ España]. Arribem a Oujda, ciutat del Marroc just a la frontera amb Algèria. Les deu hores de trajecte en una camioneta van ser tota una odissea, ja que no hi havia manera d’entendre’ns amb el conductor, que només parlava dàrija (àrab marroquí). En arribar a Oujda l’acollida va ser increïble: joves immigrants que viuen a la parròquia van venir a ajudar-nos a baixar les coses de la camioneta i seguidament vam participar en una íntima Eucaristia en acció de gràcies pel viatge i presentant-li al Senyor la nostra nova etapa com a comunitat. (more…)
Reptes socials davant les eleccions: compromís amb la solidaritat internacional
Sector Social de la Companyia de Jesús. Tots hem de ser conscients que la superació de la pobresa i l’exclusió social constitueixen un gran repte del nostre temps. El marc internacional per aconseguir-ho són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS recullen metes sobre ecologia, serveis socials bàsics, igualtat de gènere, fiscalitat, drets humans i pau, que tots els països han d’assolir l’any 2030. Els recents Pactes Mundials de Migració i Refugi completen l’Agenda 2030 amb les causes, conseqüències i gestió de la creixent mobilitat humana, tant forçosa com voluntària.
Espanya ha de complir aquests compromisos en les seves polítiques domèstiques. Atès el nostre nivell de desenvolupament, també hem de contribuir amb la resta de la comunitat internacional al compliment dels ODS als països més empobrits. No obstant això, el pressupost espanyol per a la política de cooperació internacional s’ha retallat un 70% en l’última dècada, amb retallades encara més grans en ajuda humanitària, cooperació educativa i educació per a la ciutadania global. Això afecta severament les condicions de vida de milers de persones i els dificulta les possibilitats d’accés a una vida digna. (more…)
Entrevista amb Chema Caballero
Cristianisme i Justícia. Amb motiu de la seva participació en la setena sessió del cicle de conferències Els Dilluns dels Drets Humans d’aquest curs centrada en el passat, present i futur de la cooperació al desenvolupament, vam tenir l’oportunitat de xerrar amb Chema Caballero, coordinador de l’ONG DYES, blocaire, cooperant i ex-missioner xaverià que ens va parlar sobre el paper d’Occident en el continent africà, sobre la seva experiència de desmobilització de nens i nenes soldat a Sierra Leone i sobre el paper de l’Església catòlica a l’Àfrica. Una entrevista que no té pèrdua i que avui compartim completa al blog. (more…)
Profundizando en la senda de la democracia y la solidaridad: 10 Retos para 2018 (I)
Valeria Méndez de Vigo. [Por su extensión, este artículo se divide en dos partes. Ésta es la primera. La segunda se publicará mañana].
En este principio de año, es habitual volver la mirada sobre el año que acaba de finalizar y tratar de ver cuáles son los retos que nos deparará 2018 desde la perspectiva de la cooperación al desarrollo. En un mundo que afronta grandes retos, como las asimetrías de la globalización, la pobreza que afecta todavía a más de 800 millones de personas en el mundo, la desigualdad rampante, la lucha contra el cambio climático, las graves crisis humanitarias que provocan el desplazamiento de millones de personas, la violencia contra las mujeres o los desafíos que plantea la sociedad del conocimiento, por citar algunos ejemplos, cobra una especial relevancia el compromiso de la comunidad internacional adquirido en septiembre de 2015: los Objetivos de Desarrollo y la Agenda 2030, la hoja de ruta, el itinerario que guiará la consecución hacia el desarrollo sostenible, de todos los países durante los próximos años. (more…)
«En la muerte de Isa». Carta de Marcos Recolons.
El passat divendres 2 de setembre Isabel Solà va morir assassinada a Port-au-Prince, Haití. La seva vida entregada i el testimoni del seu martiri, ens recorda de nou com, entre els més pobres, persones captivades per la figura del Jesús de Natzaret, pobre y humil, viuen de manera disposada a donar la vida fins a l’extrem. La carta escrita per Marcos Recolons, jesuïta català i director de Foi et joie (Fe i alegria) a Haití, té el realisme de qui ha conegut d’a prop la Isa i el seu projecte, i dóna compte de la duresa de vida de qui es compromet amb els més pobres. Serveix d’exemple del que viuen, silenciosament, milers de missioneres i missioners arreu del món. Arribant, molt sovint, allà on no arriben les organitzacions humanitàries.
Marcos Recolons. Querida familia y amigos:
He recibido muchos mensajes de solidaridad, condolencias y ánimos, con ocasión del asesinato de Isa, que me ha tocado vivir muy de cerca. Escribo estas líneas para agradecéroslos, porque en momentos así necesitamos sentir el cariño y el apoyo de los que nos quieren y valoran lo que hacemos. (more…)
Ni peix, ni canya: què feia Rajoy a l’Àfrica?
Oscar Mateos. [Revista Treball ICV] Recentment, un tertulià d’un programa de televisió li comentava al periodista Xavier Aldekoa, amb motiu de la presentació del seu genial llibre “Océano África”, que el problema de l’Àfrica era que calia ensenyar a pescar i no donar directament els peixos. Davant d’aquest tòpic simplista i molt superat en el debat sobre desenvolupament, Aldekoa va respondre brillantment que la qüestió era començar per no trencar la canya.
I és que de forma històrica, el continent africà ha estat objecte d’espolis humans (tres segles d’esclavitud) i de recursos (colonització i neocolonialisme, tant occidental com xinés en l’actualitat), que han fet, efectivament, que les societats africanes hagin estat desposseïdes de la possibilitat de pescar els seus propis peixos, de fabricar les seves pròpies canyes i de pescar a la seva manera. Amb això no vull caure en un discurs naïf que exculpi el paper dels propis africans en la situació actual. És obvi que les elits africanes han col·laborat amb tot aquest procés de forma sistemàtica, i és obvi, i molt invisibilitzat també, que sectors de les societats africanes han resistit a la seva forma contra totes aquestes formes d’opressió. (more…)
La vida enfront de l’ebola
Núria Carrera. Fa ja 5 setmanes que estic a Sierra Leone. La noció del temps aquí és difícil d’explicar, tan llargs els dies però a la vegada tot passa tan ràpid…
Fa quasi 4 setmanes que vàrem obrir un nou centre de tractament d’ebola, molt gran i xulo, amb un component novedós fins la data que és que inclou una maternitat, per tots els casos de dones embarassades que quan sospiten que poden tenir alguna cosa, no les atenen a l’hospital. Així doncs, la nostra primera pacient va ser una noia de 18 anys, l’Adama, embarassada de segon trimestre, i que va ser confirmada amb ebola. Va abortar dins del centre i joiosament, la vàrem donar d’alta, tot un èxit, doncs fins ara, les dones embarassades tenen una mortalitat altíssima.
La segona dona embarassada confirmada amb ebola que vàrem hospitalitzar ja fa 2 setmanes, és la Yalie, de 8 mesos, que ens té el cor robat a tots. Ja té tres fills, i com era d’esperar, ha perdut també el crio, tot i que amb ella ha estat una mica més complicat. (more…)
Comentaris recents