¿Y si recuperásemos la corrección fraterna?
José María Segura. Vivimos tiempos tensos. Tensiones en Bielorrusia donde la multitud ciudadana (sobre todo las mujeres) se ha lanzado a la calle a pedir unas nuevas elecciones y que son detenidas, encerradas, amenazadas…; ciudadanos afrodescendientes asesinados por los cuerpos de seguridad en Estados Unidos; vidas acampadas en Moria que solo son noticia porque su “campamento” arde dejando a miles de refugiados expuestos en las calles; cientos de supervivientes de la “ruta del Atlántico” agolpados en muelles y carpas en las Canarias…
No es mal momento para recuperar las palabras de un sabio, un líder de los derechos civiles, pero sobre todo un hombre de Dios y profeta, un “niño de Dios” que “era negro y hermoso” y que tuvo una visión: “La humanidad está llamada a caminar hacia una ‘comunidad del amor’ porque la alternativa es el caos”. (more…)
Adéu, adiós, tchau, querido Pedro
J. I. González Faus. [Hecho en los primeros y últimos versos con frases del mismo Casaldàliga, del que ya dije una vez que manejaba los sonetos como Mozart las sonatas].
¡Voló tu corazón lleno de nombres!…
La amalgama de amores que cultivas
va tejiendo un tapiz de siemprevivas:
flores regadas de mujeres y hombres. (more…)
Una realitat que clama silenciosament
Pepe Rodado. Porto més de dos mesos sense treballar a causa de la COVID-19. El lloc on treballo és una residencia de joves esportistes lligada a un institut. No podrem tornar a la feina fins que no obrin els instituts. Mentrestant em vaig plantejar com podia donar un cop de mà davant de tantes necessitats com anaven apareixent. Després d’oferir-me a Càritas, em van proposar de participar en un punt de distribució d’aliments, tot atenent a famílies que, per primer cop s’acostaven a Càritas, a causa de la pèrdua de feines o d’aturada de les feines (amb un ERTO) pel coronavirus. Porto més d’un mes col·laborant en aquesta tasca. Què he observat des d’aquest lloc en aquestes setmanes?
Un 70% de les famílies son immigrants “sense papers”. En situacions ben diverses en alguns aspectes, no així en el resultat final de necessitat màxima. M’explico. Molts d’ells no porten gaire temps al nostre país: entre uns mesos i menys de dos anys. N’hi ha d’altres que porten tres o més anys i encara no tenen papers. Alguns els havien presentat i la paralització administrativa els ha deixat congelats. Altres però estan a l’espera d’aconseguir un contracte laboral d’un any a jornada complerta per poder presentar-los. (more…)
Esperança activa
Miguel González Martín. En aquests moments de tanta incertesa i dolor, l’esperança emergeix com una emoció, una virtut, una “idea santa” per conrear, individualment i col·lectivament. Molt i molt de bo hi ha escrit en aquest blog sobre el particular. Només ho portava al record perquè aquests dies de confinament he tingut ocasió de rellegir un llibre que l’editorial La Llave va traduir i publicar ara fa dos anys.
Esperança Activa: Com passar per aquest món sense amagar el cap sota l’ala està escrit per Joanna Macy i Chris Johnstone. Potser és més coneguda la primera, activista per la justícia social i ambiental, filòsofa i experta en budisme. Aquests dies compleix 91 anys. Al costat d’ella, un metge i terapeuta especialitzat en psicologia de la resiliència. Entre tots dos, tracen un itinerari pràctic per enfortir la nostra capacitat de donar, des d’allò més profund de cada persona i grup, una resposta a l’emergència climàtica que viu el nostre món. Podem dir que el llibre se situa a la cruïlla entre l’activisme social i polític, i l’espiritualitat. En la intersecció on canvi social i canvi personal es donen la mà i es reforcen mútuament. Una espiritualitat amb forta empremta del budisme tibetà, tot i que, al meu modest entendre, accessible a tothom i amb ressonàncies molt familiars per a gent d’espiritualitat cristiana. (more…)
Només la política pot resoldre el conflicte català
Jordi López Camps. La història contemporània de Catalunya s’està escrivint a partir de sentències. L’any 2010 el Tribunal Constitucional va tombar l’Estatut ratificat pel poble català, a més de les aprovacions prèvies dels parlaments català i espanyol. Després, el tribunal Constitucional ha anat anul·lant lleis, totalment o parcialment, aprovades pel Parlament català. Finalment, la sentència del Tribunal Suprem amb la dura condemna de líders socials i polítics, és un pas més en la judicialització continuada de la política catalana. Aquesta sentència banalitza el delicte de sedició i, per tal de justificar les dures penes imposades, erigeix una jurisprudència que hipoteca l’exercici futur dels drets fonamentals com de reunió i manifestació. Un altre ruptura en la qualitat democràtica espanyola. Mentrestant, s’ha anat construint un relat contra l’independentisme amb l’ànim d’allunyar encara més la solució del conflicte català de l’àmbit polític. (more…)
Curar i deixar-nos curar a l’estil de Pere Claver
M. Carmen de la Fuente. Fa uns dies vam celebrar la festa de sant Pere Claver, recordant així la vida d’un home que al segle XVII va lliurar la seva vida en la defensa dels esclaus negres. En una senzilla celebració compartida amb companys del Sector Social de la Companyia de Jesús, un d’ells ens convidava a fixar-nos de forma especial en els gestos del sant. Perquè Pere Claver va ser un home que va defensar els esclaus des del reconeixement de la seva dignitat, de la seva vida i la seva ànima, i ho va fer posant-se físicament al seu costat, des de la proximitat, mostrant el seu afecte i acaronant les seves ferides. Pere Claver va traspassar les línies vermelles, va desplaçar-se fins els marges i allà, va abraçar vides a les quals no es donava cap valor.
Avui aquesta forma d’estar i de fer pot ser font d’inspiració per a nosaltres, per al nostre temps. (more…)
Una allau de pau (i altres textos)
Gustavo Duch Guillot. Nois i noies
No recordo a qui vaig sentir explicar el que havia passat en aquella aula d’institut, però es veu que el professor va dir:
–Nois, quan hàgiu acabat l’examen el deixeu a la meva taula i sortiu al pati.
Veient que la Paula, asseguda a la tercera fila, semblava que havia acabat però s’estava allà quieta, el professor la va renyar:
–Paula, que no m’entens? He dit que a mesura que acabeu, em deixeu l’examen a la taula i sortiu al pati. Què esperes?
En tornar del pati, a la classe següent, el mateix professor va dir:
–Els nois que es vulguin apuntar a l’equip de futbol, que alcin la mà. (more…)
La tarea de hacer más humana la Tierra
Olivia Pérez. He tenido el placer de participar hace un par de semanas en un curso organizado por Alboan y que apoyan otras instituciones del ámbito social de la Compañía de Jesús —Cristianisme i Justicia entre otras— y otras organizaciones como Cáritas Española o JOC. El curso “Fe y compromiso sociopolítico” busca acompañar a personas jóvenes en el descubrimiento y el discernimiento de su vocación sociopolítica que no es otra cosa que comprender que la fe está vinculada, desde lo más profundo, a la búsqueda de la justicia y la transformación de este mundo en uno que se parezca más al sueño de Dios. ¡Qué tarea!
Fundamentalmente porque tantas veces aún, en el siglo XXI, se sigue separando la fe de la justicia, la oración de la necesaria implicación en la transformación del mundo, la mística del cuidado de la naturaleza al modo de Francisco, de forma integral. (more…)
El hombre que abrió una montaña
Fernando Vidal. Hay historias que tienen el poder de inspirarnos ante desafíos que parecen imposibles. Es el caso de la historia de Sasi, un hombre discapacitado que abrió él solo un camino para que todo un pueblo pudiera atravesar una montaña. Donde todos veían un muro, él imaginó un camino.
1. La historia
Melethuveettil Sasi comenzó trabajando a los 15 años como recolector de cocos en lo alto de las palmeras y así logró al cabo de los años adquirir una pequeña cabaña con huerta en Vilappilsala (región de Kerala, suroeste de India), un recóndito pueblo separado de las rutas ordinarias por un monte. Para ir a trabajar tenía que salvar dicho monte cada día. (more…)
