Poner el dolor sobre la mesa
Tere Iribarren. Hoy vuelvo los ojos a los evangelios y me llama la atención la continua presencia en ellos de elementos dolorosos o sufrientes.
Allí al dolor se le declarará vencido y, por eso, vencible, pero no se le declara inexistente: circula por sus páginas, sin quedar escondido «fuera de la ciudad» y fuera del alcance de la conciencia humana.
Allí circulan pobres, prostitutas, enfermos y leprosos, y los unos recobrarán la salud y los otros oirán la buena noticia, pero, de entrada, todos circulan con pasaporte válido. (more…)
Sorprendida
Tere Iribarren. No sabía yo que había 7 millones de menores de 15 años en España. Sí que sé que desde hace días están en sus casas sin poder salir y con un montón de deberes.
Llega a mi ordenador el texto de César Rendueles -ensayista, filósofo y profesor de sociología en la UCM- y me hace despertar de ese sueño silencioso y dogmático que impide preguntar.
Voy a comenzar por principios que son no rebatibles y luego, mi talante de educadora jubilada se despierta por la mañana y se hace algunas preguntas. (more…)
Obrir els ulls
Tere Iribarren. Cada dia, al voltant de les 12,30 h. -mitja hora abans d’obrir-se les portes- a la cantonada de la Rambla de Prim del Besòs, una cua de persones d’entre 25 i 50 anys, majoritàriament homes, magres de cos, esperen la seva ració de menjar. Alguns certifiquen amb la seva aparença la vida al carrer i, en canvi, n’hi ha altres que no ens ho farien sospitar mai, però allà hi són.
La temptació quan passes i veus la fila de gent és no voler mirar-los, alguns són coneguts del barri que en altres moments et diuen adéu. I en mirar, passes una mala estona…
Dues germanes que viuen al barri trobaven “famílies senceres menjant de les mateixes papereres on elles llençaven els excrements del gos”, i se’ls va plantejar cuinar a casa i baixar el menjar a la gent que regirava les escombraries”… (more…)
Ja no se senten les veus
Tere Iribarren. Ja no se senten les veus dels desarrelats de la terra. Ells segueixen parlant però la veu no arriba perquè falta espai, falta temps. Encara hi ha persones de bona voluntat que multipliquen aquestes veus, els donen intensitat, però els mitjans de comunicació els abaixen el to atrapats per tants interessos econòmics, els treuen la veu els anuncis de dinars sumptuosos i de viatges paradisíacs.
Ja no se sent la veu de la Dolors, que té 65 anys i viu sola i no pot ni té força per dur el carro. Cada matí la veig a la porta del supermercat del barri buscant les sobres. Poques forces li queden per viure. No té pressa, el seu rellotge està aturat. (more…)
El arte de elegir
Tere Iribarren. Pepe Laguna estudió teología en la Universidad de Comillas y en el Centro Sevres de París. Es conocedor de la espiritualidad ignaciana y miembro del equipo de Cristianismo y Justicia donde ha publicado varios cuadernos.
En PPC ha publicado Intrigas evangélicas y Jesús, la misericordia conflictividad del reino y, recientemente, El arte de elegir, obra donde sorprende que los Ejercicios de Ignacio de Loyola queden englobados en las categorías de coaching y coach.
¿Podemos descubrir en los ejercicios ignacianos las decisiones vitales que llevan hacia modos de vida que personalizan y liberan? (more…)
Un “juguete” contra las minas antipersona que salva vidas
Tere Iribarren. Dos chicos, los hermanos Hassani, huyen de la guerra y de la pobreza. El camino es largo. Cuatro años hasta llegar a Holanda donde fueron acogidos. Un juguete con el que jugaban cuando eran pequeños mientras sorteaban minas en el desierto de Kabul les hace mayores. Recordando aquel juguete han creado un artefacto que sirve para desactivar minas antipersona.
Hoy estudian diseño en la Universidad de Eindhoven. Y quieren dedicar su carrera a ayudar a cientos de niños afganos que mueren cada año víctimas de las minas antipersona. (more…)
Educar, una nova aventura…
Tere Iribarren. El segle XX, que es va tancar amb grans convulsions, crida l’educador a fer front als reptes del segle XXI, i urgeix a les comunitats educatives a fer una nova reflexió per:
- assignar nous objectius i finalitats a l’educació,
- imaginar nous paradigmes,
- i promoure millors pràctiques educatives.
En els últims anys, els debats sobre l’educació s’han ocupat intensament de les qüestions sobre el mètode, han avançat en mitjans didàctics i han ampliat les formes d’aprenentatges, ofereixen una renovació il·lusionada; no obstant pateixen certes amnèsies sobre les finalitats de l’educació. I així l’educació, pel fet d’estar centrada en l’anomenada qüestió escolar, i per important que sigui en un context democràtic, hauria d’evitar que reneixi altre cop el vell contenciós entre ensenyament públic i privat, entre escola gratuïta i lliure. Una i altra han de fer les seves reflexions i la seva valoració interna. (more…)
“Noviembre”: una novela enérgica y valiente
Tere Iribarren. El escritor Jorge Galán (San Salvador, 1973), -exalumno de la Universidad Centroamericana Siméon Cañas-, es uno de los poetas más reconocidos de El Salvador, ha recibido distintos reconocimientos a nivel nacional e internacional (Guatemala y España) por su obra de creación literaria en poesía y narrativa. A finales del 2015 publicó en la editorial Planeta la novela Noviembre, novela enérgica y valiente que investiga los trágicos acontecimientos que conmocionaron a El Salvador. Es una historia, que conmueve, en la que reconstruye el asesinato de los jesuitas en 1989. Actualmente, y ante las amenazas de muerte recibidas por la publicación de dicha obra, se encuentra exiliado y ha solicitado asilo político en España.
Así es la historia. La noche del 16 de noviembre de 1989, irrumpió en la casa de los jesuitas un grupo del batallón Atlacatl, al mando del coronel Benavides, con la orden de asesinar a los jesuitas, y no dejar testigos además de fingir un enfrentamiento con la guerrilla. (more…)
Els pares a l’escola
Tere Iribarren. El procés educatiu, que comença a la família i continua a l’escola, necessita d’ambdues parts per aconseguir un ple desenvolupament.
L’escola ha de tenir clara la importància de la participació i la col·laboració dels pares en l’educació dels seus fills i la necessitat d’una relació clara i oberta per realitzar la seva funció d’una manera completa.
De vegades es pot confondre el rol dels pares amb el dels professors, i es constata que no tots els pares i professors tenen els mateixos objectius educatius, perquè la mirada està acolorida amb tons diferents. (more…)
