Jo, Daniel Blake: una critica al sistema de protecció
Teresa Crespo. Jo, Daniel Blake (Premi de la Palma d’or del Festival de Cannes , 2016), dirigida per Ken Loach forma part d’una amplia producció d’aquest director que es caracteritza per la crítica sistemàtica a l’ordre establert que hauria de garantir els drets de la ciutadania i no acaba de funcionar. Durant els anys del govern de la Sra. Tatcher i Tony Blair, Loach no va deixar de ser crític amb el model de l’Estat del benestar d’aquests governs que segons les seves paraules no responien a les necessitats emergents sinó que destruïen a aquelles persones que hauria de protegir. A les seves pel·lícules, aquest director reflecteix vivències plenes de dificultat, la realitat dels barris marginals, conflictes bèl·lics, o situacions al marge de la llei, on els seus protagonistes son persones vulnerables, treballadors, aturats, ciutadans que es troben als límits de la societat, perdedors davant el model capitalista que no els dona resposta a la seva situació, i que els porta a ser víctimes d’un model de societat injusta on només es beneficia una minoria, mentre exclou a la resta de la població. (more…)
Els avenços tecnològics i la persona
Teresa Crespo. Fa uns dies, escoltant una interessant conferència sobre els avenços tecnològics i els grans canvis que s’estan produint, se’m va dibuixar una societat que em planteja alguns interrogants. El ponent, David Murillo, apuntava alguns trets significatius de la societat tecnològica.
És un fet que el desenvolupament tecnològic ens ofereix àmplies possibilitats d’innovar en un món globalitzat que supera la dimensió del propi entorn. Gràcies a la robotització augmenten la productivitat i l’eficiència alhora que es redueix el cost dels productes, cosa que permet a les empreses guanyar en dimensió i en competitivitat.
La tecnologia ens ofereix un nou model d’intercanvi que elimina el mercat local. El comerç físic se substitueix pel comerç digital, cada vegada més accessible, ràpid i capaç de respondre a les demandes i preferències individuals. (more…)
El treball: present i futur
Teresa Crespo. El quadern 198, “El treball: present i futur”, és fruit de la participació d’alguns dels assistents al seminari intern de Cristianisme i Justícia que es va celebrar durant el curs 2014-15. El seu contingut ens ha ajudat a prendre consciencia de la realitat actual, que més enllà de la crisi que durant anys venim patint, ens planteja que s’ha produït un canvi radical de la realitat en què vivim; alguns ens parlen d’un canvi d’època, això significa que les coses no tornaran mai més a ser com abans i, en conseqüència, el treball perd tots aquells trets que durant segles l’havien definit. La ciutadania pateix inseguretat, unes condicions laborals cada vegada més injustes, amb una forta precarització que porta a treballar per un salari que no supera el llindar de la pobresa i, per tant, hi ha persones que tot i tenir una ocupació, son treballadors pobres.
Avui es parla d’una nova classe social que és el precariat, que porta alguns autors a definir una nova estructuració de les classes socials, distribuint-la des de la classe privilegiada, cada cop més rica i més minoritària, fins a l’altre extrem de l’escala social (more…)
Comentaris recents