Si no és l’amor, que sigui el temor
Santi Torres. Aquests dies un observa amb incredulitat el que ha passat al Regne Unit, el que està passant als Estats Units amb Trump i el que pot passar a Europa en les properes eleccions sobretot les que es faran a França i Alemanya. Quan s’assaja un diagnòstic sempre surt com una de les explicacions la por. La dreta i més encara l’extrema dreta s’ha apropiat de la por en part real, en part construïda, que pateix una bona part de la ciutadania dels nostres països, i que s’ha anat teixint al voltant de la crisi econòmica, la regulació de la immigració o la seguretat.
Partim de què el sentiment de la por és un sentiment respectable, per molt irracional que ens pugui semblar. No tenir-ho en compte és la primera ingenuïtat política de bona part de la nova i vella esquerra que perd, i perdrà de seguir així, bous i esquelles en cada elecció. (more…)
Rescatar la veritat: llum i taquígrafs
Santi Torres. Fa temps que la política ja no la fan els polítics sinó els gabinets de comunicació que cada matí marquen «el discurs» que després els polítics s’encarreguen de repetir disciplinadament com a lloros. El bon polític ja no és el més brillant, el que més pensament propi té, el que és capaç d’aportar solucions a problemes nous i vells. Ara el bon polític és qui millor se cenyeix al «discurs» guionitzat, repeteixo gairebé diàriament, a manera d’un manual d’instruccions o conjunt d’eslògans que ja no volen dir res: quan es pregunti això, respongui això; si l’altre li recorda allò, parli d’allò altre, en cas de dubte torni al discurs i a les paraules marcades en vermell… I així una vegada i una altra, estan matant el llenguatge i estan matant la política. (more…)
Humanitzar és curar. A propòsit de la pel·lícula “Medécin de campagne”
Santi Torres. [Blog personal de l’autor] El cinema francès pot agrada més o menys però té la virtut de fer de tant en tant alguna pel·lícula dedicada a dignificar i reconèixer la feina de mestres, metges, treballadors socials… Qui no recorda el film de Bertrand Tavernier Hoy empieza todo(1999) amb la imponent figura del professor Daniel Lefebvre (Philippe Torrenton) un mestre dedicat en cos i ànima a educar en una guarderia d’una zona deprimida social i culturalment al nord de França? Saber reconèixer el paper d’aquestes persones dignifica el cinema i la societat que el produeix
Doncs fa uns mesos, un altre cineasta Thomas Lilti es va decidir a retratar el treball d’un metge de poble, el veterà doctor Jean-Pierre Werner (Françoise Cluzet), -ell mateix afectat per un tumor cerebral- i la seva jove i recent arribada ajudant, la doctora Nathalie Delezia (Marianne Denicourt). Ja adverteixo des de bon principi que no faré cap comentari tècnic sobre la pel·lícula, entre altres coses perquè no en sé. Si però que veure-la i tornar-la a veure fa poc, va despertar en mi alguna reflexió que us voldria compartir. (more…)
Per què seguim votant partits corruptes?
Santi Torres. [Revista digital L’Agulla i blog de l’autor] Els resultats de les eleccions del passat 26 de juny van sorprendre moltes persones, que confiaven en un canvi de majories i en la possibilitat també d’un canvi real de govern. Va sorprendre especialment que el Partit Popular recuperés vots (gairebé 700.000) i diputats (14) en relació a la contesa electoral del 20D. La sorpresa va ser molt més gran entre aquells que viuen immersos en el món de les xarxes socials, i que auguraven pel moviment d’aquestes xarxes i de les enquestes que el Partit Popular no recuperaria tant, i que estàvem més a prop d’una majoria d’esquerres liderada en aquest cas pel partit de Pablo Iglesias i d’Alberto Garzón. Després del recompte, van venir les lamentacions, l’estupor i la decepció.
Potser la primera conclusió davant d’això, seria recomanar a la gent que es deixés de xarxes i escoltés molt més el que es diu en aquelles ciutats, barris o pobles on el discurs del PP ha calat i la fidelitat a aquest partit està a prova de qualsevol terratrèmol. I recomanar també i que dediquessin un temps a llegir el magnífic estudi que l’any 2012 politòlegs com Jordi Muñoz van publicar precisament amb el títol “Per què els votants perdonen els polítics corruptes?”[1] Alguna cosa no s’ha fet bé quan un partit amb la càrrega de corrupció que acumula els darrers anys i amb un lideratge aparentment feble, continua i continuarà els propers anys, amb una correcció seriosa però que en cap cas, sembla, li impedirà formar govern. (more…)
Leviatan
Santi Torres. Aquest és el títol d’una pel·lícula russa dirigida el 2014 per Andréi Zviáguintsev i que s’ha projectat recentment dins el cicle de cinema Ignasi Salvat que cada any organitza Cristianisme i Justícia. Ambientada en una petita ciutat costanera del nord de Rússia (Pribrezhny), la historia gira al voltant d’un personatge central, Kolya, un modest mecànic que viu en una bonica casa a tocar del mar, una casa amenaçada però, per un estrany procés d’expropiació per part de l’ajuntament de la ciutat. La casa és per Kolya, com per la major part de persones, molt més que quatre parets i un sostre. La casa és la llar de la seva petita i malmesa família: un fill adolescent rebel orfe de mare, i una jove segona esposa. La casa és també la identitat, les arrels, una història que es remunta a unes quantes generacions i que va lligada a la colonització d’un territori bellíssim però terriblement inhòspit, fred i desèrtic, sotmès constantment als embats del mar i del vent.
Kolya s’enfronta a Leviatan contra l’intent d’expropiació arbitrària de casa seva per part d’una administració dominada per algú que representa tots els mals de l’abús de poder: corrupció, nul·la separació de poders, degradació moral, violència, gangsterisme… (more…)
No tenim somnis barats
Santi Torres. Hi ha loteries que com diu el tòpic, distribueixen premis per «tapar forats». N’hi ha, però, que fan servir com a esquer premis multimilionaris, premis amb una colla de zeros tants que els qui encara ho tradueixen en pessetes acaben per agafar vertigen. Aquests premis es publiciten mitjançant spots que dia i nit, sigui a través de la ràdio sigui a través de la televisió, repeteixen fins a la sacietat cançons i frases del tipus: No tenemos sueños baratos, Ay si te toca, ¿Qué harías si te tocara la Primitiva?….
En ells sempre apareix gent «normal», tirant a «senzilla» que expressen desigs i anhels que res tenen a veure amb «tapar forats», sinó que parlen de iots privats, joies, viatges impressionats, mansions amb nom, etc… Sí, exactament, parlen de la vida que porten aquell 1% de la població mundial que segons el darrer informe d’Oxfam Intermón posseeix més riquesa que el 99% restant. (more…)
Fronteres, CIEs i la maleïda actualitat!
Santi Torres. [Grup de Migracions] Quan al mes d’octubre del 2013 vam tenir la primera reunió del Grup de reflexió sobre migracions, poc ens pensàvem que l’actualitat (en aquest cas la “maleïda actualitat!”) estaria tan present en les nostres reunions. Vam escollir un tema (les polítiques migratòries de fronteres a Espanya i a Europa) que per la seva complexitat és de llarg recorregut, i constitueix avui per avui un dels principals elements de preocupació de tots aquells que ens dediquem a estudiar el fenomen migratori a casa nostra. Però l’actualitat (maleïda actualitat!) no ha fet sino corroborar que aquesta qüestió ha adquirit unes dimensions impensables fa un temps: els fets que han passat a Ceuta, Melilla, i Lampedusa, però que es podien estendre a tota la frontera sud europea, amb centenars i, fins i tot, milers de morts i desapareguts, ha evidenciat que la dimensió de la tragèdia era molt superior al que imaginàvem. Però no únicament hem hagut de tractar sobre la frontera externa, sino sobre aquella interna, tant o més invisible que la primera i que té en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIEs) el seu màxim exponent. (more…)
Traient aigua d’un vaixell malmès
Santi Torres [Migra-Studium]. S’han obert les inscripcions als cursos de formació que l’entitat ofereix per al segon trimestre. Cursos de català i castellà, d’informàtica, d’electricitat, de lampisteria, d’ajudant de cuina… Són moltes les persones que fan cua pacientment al vestíbul de l’entitat, mentre una treballadora i un voluntari els informen, els pregunten disponibilitats i els agafen les dades. Estan acostumats a fer cua i també a esperar. Hi ha homes i dones. Abans només hi havia homes, però la nova realitat d’atur i de desprotecció ha fet que moltes dones es decidissin a fer el pas a vegades a contracor de les pròpies concepcions culturals. Hi ha persones de totes les nacionalitats, també persones autòctones, si bé aquesta «etiqueta» cada vegada és més ambigua: quan un deixa de ser d’allà i passa a ser d’aquí? (more…)
Esquerdes al mur XVIII: Brigades veïnals per vigilar als vigilants
Santi Torres. Funcionen des de fa un temps a Madrid. Van sorgir com una resposta veïnal en alguns barris davant un augment de les batudes policials amb l’objectiu d’identificar persones “sospitoses” d’estar en situació irregular. Aquestes batudes a més de coartar el lliure moviment de persones posen de manifest una determinada actuació policial que discrimina per motius de raça, ètnia, origen, gènere o orientació sexual.
Les brigades organitzen sortides per determinades zones de Madrid amb l’objectiu de detectar batudes d’aquest tipus i altres actuacions que vulneren drets bàsics. La seva presència és una demanda per a que es compleixin determinats requisits i manifestar que no tot s’hi val. Amb el temps a aquestes sortides organitzades se li ha anat afegint l’ús de les xarxes socials com a instrument d’observació i de denúncia. (more…)
