Honestedat (i punt)
Pino Trejo. Qui sap què significa aquesta paraula en els temps que corren? És que algú, a hores d’ara de la pel·lícula, considera que encara podem utilitzar-la? Jo crec que d’aquí a poc l’eliminaran del diccionari per falta d’ús i, el que és pitjor, desapareixerà de les nostres vides per haver-la buidat de contingut.
Si indaguem en el significat d’aquest vocable, comprovem que és la qualitat de ser “decent, decorós, pudorós, raonable, just, probe, recte, honrat”. Tots aquests adjectius expliquen els diferents matisos d’una sola paraula. Potser aquí radiqui el problema: impossible acumular-los tots en una sola persona! Sempre apareix un però, uns punts suspensius, unes cometes i moltes altres formes per dir que sí, que entenem l’honestedat, però tampoc cal ser tan inflexibles, diríem.
L’escut de la flexibilitat és el que més utilitzem quan ens veiem acorralats en situacions que demanen més la nostra compassió que aquest “deixar fer” i “no cal interpretar les coses al peu de la lletra”. Perquè, qui decideix el límit entre la flexibilitat i la inflexibilitat? Qui posa els criteris perquè la balança s’inclini a un costat o un altre? (more…)
Qui té dret a la bellesa?
Pino Trejo. Qui té dret a la bellesa? És una pregunta que ens fem ben poc i que, si ens aturem a pensar-hi, resulta una mica confusa i de difícil resposta. El problema no és que estigui mal formulada, sinó que no casa dret amb bellesa. I aquí és quan comencen els problemes.
L’accés a la bellesa no està reconegut com a dret, ni tan sols com a recomanació d’algun organisme internacional, ni resulta ser condició sine qua non per exercir la ciutadania universal. No està subjecte a lleis, ni normes, però sí a cànons culturals i percepció de la realitat.
Podríem dir, per tant, que “el que és bell” sembla tremendament subjectiu, ben subjecte a la percepció personal de cada individu, que a través dels seus sentits qualifica com a “bellesa” allò que considera perfecte en les seves formes. (more…)
Ellas que nos cuidan
Pino Trejo. Ana Rosa se ha dedicado toda su vida a los cuidados. Dejó los estudios para atender a sus padres enfermos. Primero murió su padre y luego cuidó de su madre durante más de diez años. Durante ese tiempo se casó y tuvo dos hijos. Su marido siempre estaba fuera trabajando, así que todo lo doméstico y familiar recayó sobre ella.
Nunca la he oído quejarse, pero se nota que durante mucho tiempo ha llevado una carga pesada, que no tenía con quién compartirla porque, en el medio rural donde nació y vive, la familia se hace cargo de los suyos sin necesidad de pedir apoyo externo y las hijas son las que suelen asumir esta responsabilidad.
Cuando su madre fallece empieza a buscar trabajo y su única salida es “limpiar casas”. Así consigue tres y sólo en una llegan a contratarla: seis horas a la semana con pagas y vacaciones. (more…)
Amb o sense?
Pino Trejo. Pot ser que tot quedi reduït a l’opció de triar entre dues proposicions: amb lactosa-sense lactosa, amb gluten-sense gluten, amb sucre-sense sucre, amb conservants-sense conservants, amb colorants-sense colorants…, o almenys va ser el que vaig pensar quan en voler comprar un pa de motlle amb crosta, em van contestar que només en tenien SENSE, i si en volia AMB, l’havien de encarregar.
Aquest fet em confirma que el que fins ara considerava “normal”, “de tota la vida” (que el pa tingui crosta), s’ha tornat excepcionalitat…, per a mi, perquè si ho preguntem als més joves ens diran tot el contrari (que no en tingui).
Llavors, què és allò normal? Sembla ser que la normalitat consisteix en poder triar entre una extensa gamma de productes de tota mena, dins del supermercat en el qual s’ha convertit aquest món, i el nostre únic i exclusiu paper consisteix en passejar-nos pels seus passadissos mirant, agafant i omplint el carret dels preuats objectes que faran més suportable la nostra vida. (more…)
