Defensar l’atenció primària és defensar el dret a la salut
Nani Vall-llossera. Aquestes últimes setmanes l’atenció primària s’ha fet un lloc en els mitjans de comunicació perquè les seves professionals, metgesses, treballadores socials, administratives i infermeres, han dit prou, perquè després d’anys de desballestament a força de retallades, amb la vocació i la il·lusió per la feina de vegades malmesa, han decidit fer vaga en diferents punts de la geografia espanyola. Deixar als nostres pacients, per defensar-los, per poder atendre’ls i cuidar-los millor en el futur. Deixar les consultes i sortir al carrer i als mitjans per explicar que l’atenció primària es mor, que l’estan matant d’inanició pressupostària, maltractament i precarietat professional i menyspreu. I si mor l’atenció primària, cau tot el sistema sanitari públic com l’entenem i el dret a la protecció de la salut de totes i tots.
Hem de explicar l’atenció primària perquè no és fàcil fer entendre el seu paper essencial dins d’un sistema sanitari si vol ser beneficiós per a la salut individual i col·lectiva, universal, equitatiu, eficient i sostenible. Ens costa explicar-la per diferents factors. (more…)
La salut i la recuperació del mercat laboral
Nani Vall-llossera. La Maria era un càrrec de confiança de la empresa en què treballava, una companyia petita del sector de l’alimentació. No té formació universitària, però el seu talent i la seva experiència de més de deu anys des del naixement de l’empresa, l’havia convertit en secretària de direcció, comptable, relacions públiques i comercial. Sempre ha treballat més hores de les contemplades al seu contracte, per responsabilitat i perquè li agradava el que feia. En aquest tercer embaràs, igual que en els dos anteriors, ha retallat el permís de maternitat a menys de dos mesos i ha treballat des de casa. La incorporació a la jornada presencial completa ha estat un infern. Exigències desmesurades, dificultats per a la conciliació, menyspreu cap a la seva persona i la seva feina, provocació d’enfrontaments amb companys… li han comportat ansietat, insomni, baixa autoestima, dificultat per a mantenir la lactància materna. Li vaig donar la baixa. Dos dies després rebia la notificació de l’acomiadament.
En Hassan treballa com a reposador de productes de màquines de vending d’empreses i institucions. Ha de fer una ruta diària per reposar els productes que s’esgoten i retirar-ne els caducats. L’empresa ha acomiadat dos treballadors dels més antics i la resta ha hagut d’assumir les seves rutes. (more…)
Reflexions arran del 7N
Nani Vall-llossera. Dissabte va ser 7N i es va celebrar una multitudinària marxa contra la violència masclista a Madrid. Arran d’aquest fet he pensat en les moltes històries de violència masclista que m’han explicat a la consulta:
– La Joana va venir un dia amb un morat a la cuixa. Feia anys que la coneixia i no acabava d’entendre perquè consultava tant, gairebé sempre venia acompanyada del seu marit. Aquell dia va venir sola i em va confessar que ell l’havia empès escales avall. Es creia incapaç de viure una vida diferent de la que li havia tocat, de prendre les decisions que calia per sortir d’aquell infern. Ho va fer. Avui la Joana està separada, gaudeix i somriu a la vida.
– La Maria tenia 75 anys. Feia uns dies que havia anat a veure a casa el seu marit de 85, que darrerament havia fet una davallada. Aquell dia, ella venia a la consulta com ho havia fet tantes vegades abans sense que jo sabés la informació que estava a punt de donar-me. Em va explicar que el seu marit era un dictador. Mai li havia pegat, però sempre l’havia menyspreat, tiranitzat i tractat sense afecte. Era el mateix home que em va dirigir un comentari masclista quan el vaig visitar a casa i que es va acomiadar de mi amb uns “petonets” que em van provocar nàusees el dia que el vaig trucar per a donar-li un resultat. (more…)
Acompanyar, compadir, treballar, transformar
Nani Vall-llossera. [Migra Studium] Fa unes setmanes que la lluita pel tancament del CIE de Zona Franca a Barcelona, com un pas més cap a la desaparició de tots aquests centres de detenció inhumans, deshumanitzadors i injustos, vivia una fita amb el vot del Parlament català favorable a aquest tancament. Sabem que el final és lluny, però no volem deixar d’assaborir com una victòria aquest fet, perquè és un dels fruits del treball pacient i tenaç de moltes persones en resposta al patiment dels milers d’homes i dones que han passat per aquestes instal•lacions, que són una expressió més d’unes polítiques migratòries per les quals Europa serà condemnada per les generacions futures. És moment de recordar els fruits per reprendre forces per seguir endavant. El patiment no cessa, tot el contrari.
Aquí van algunes de les coses que hem viscut i après:
– La compassió, el dolor pel dolor del proïsme, és el “lloc” que dóna la força necessària per emprendre la transformació de realitats a priori inamovibles, el que porta a esperar contra tota esperança. La compassió no sap d’impossibles, de falta d’alternatives, d’ineficiència. (more…)
Per la teva salut, vota a consciència #2015electoral
Nani Vall-llossera. El nom de la secció #2015electoral: ens va la vida es fa real amb tota la seva cruesa quan parlem de salut. Parlem de salut i no sanitat perquè la salut depèn de totes les polítiques i no només de les polítiques sanitàries. No hi ha salut si hi ha pobresa, si no es disposa d’un habitatge digne, si falla l’educació, si es viu al carrer, si no es promouen també des de la política hàbits i condicions de vida saludables, si no es tenen en compte les desigualtats de gènere, si no s’atén adequadament a les persones dependents i a les seves cuidadores, si no es treballa en condicions laborals dignes, si no es posa solució al drama de la desocupació, si no canvien les polítiques migratòries. Valorant que els determinants socials de la salut estan condicionant desigualtats creixents en la salut dels ciutadans, anem a centrar-nos en el sistema sanitari, que podria ser font d’equitat.
El punt de partida seria concebre l’atenció sanitària no només com una despesa sinó principalment com una inversió i la salut com un bé i competència de la societat en el seu conjunt, més enllà de la responsabilitat individual perquè està condicionada per la distribució desigual d’experiències perjudicials com vèiem abans. (more…)
Cuidem-nos!
Nani Vall-llossera. Un percentatge significatiu de les consultes d’una metgessa de família tenen a veure amb la crisi del cuidar: persones amb malestars o dolències lleus que trobant-se malament, se senten necessitades de les cures de les quals no disposen en fer-se patent la seva fragilitat i la seva contingència; homes i dones que no tenen a qui explicar la seva ruptura sentimental, o amb qui compartir la seva dificultat per manegar una crisi vital o de parella, o el dolor per la mort d’un ser estimat, o la sobrecàrrega que suporten amb la dependència d’un familiar. Als treballadors sanitaris en principi ens agrada cuidar, però aquesta crisi de les cures afecta també de ple a les nostres professions, enlluernats com estem pel poder i la comoditat de la tecnologia, enfront de la implicació personal.
Cuidar és escoltar, preguntar, tractar amb tendresa, somriure, fer partícip d’alegries i penes, rentar, donar de menjar, portar a passejar, trucar, visitar, reconèixer el sofriment, acollir-lo, ajudar a dimensionar-lo, acompanyar-lo, tocar, estar, acariciar, callar, romandre, abraçar, besar, respectar els ritmes, anar-se’n al moment adequat. (more…)
La història d’un crim i diversos càstigs de Jérôme Kerviel
Nacho Beltrán. Què passa quan el sistema té un error? Què passa si aquest error s’ho carrega una sola persona? Aquest és el cas de Jérôme Kerviel. Per si a algú no li sona aquest nom recordar, només, que Kerviel va ser el trader que va provocar un forat de 4,9 mil milions d’euros a Société Générale el 2008.
Des de llavors he anat seguint el cas amb atenció. Després del judici, el 2010, Jérôme era l’home més endeutat del món. Condemnat a cinc anys de presó i a reposar les pèrdues del banc valorades al voltant de 5.000.000.000 €, el que equival a 45.000 anys si cobrés el seu sou de trader o 370.000 anys si és amb el salari mínim francès. Per descomptat ara no té ofici ni benefici.
Ara podríem dir que s’ho tenia merescut per deixar-se portar per un lucre excessiu, però la veritat no és tan simple: ell complia amb el que s’esperava del seu lloc de treball, especular i guanyar molt al casino. Treballava per a una entitat que juga a nivell global, en la “champions league” del sistema financer mundial. En una entrevista durant la seva estada a Roma va declarar que ell només era un soldat, un monstre creat i expulsat pel sistema. (more…)
Senyors governants, la gent es mor
Nani Vall-llossera. I no són les morts esperables en una societat europea envellida en aquest inici del segle XXI. Són morts prematures relacionades amb les seves polítiques d’“austeritat”, per l’homenatge que vostès rendeixen als mercats als quals es deuen pels seus deutes històrics amb el capital i els capitalistes i per aquest neoliberalisme atomitzador i uniformitzant que estan contribuint a imposar-nos. Són morts que vostès haurien d’evitar perquè tenen les eines per fer-ho. És qüestió de prioritats.
– La gent mor de fred (1, 2, 3) mentre vostès ens distreuen amb revolucions en la tarifa de l’electricitat perquè no canviï gens, que vostès legislen sempre a favor dels seus.
– Mor de gana per no poder accedir a una dieta adequada i suficient. Costa creure-ho perquè associem la gana a les imatges de les fams africanes. Però sovint la malnutrició no es veu perquè viu reclosa a la casa d’ancians que no poden accedir a una dieta equilibrada amb la seva pensió i el seu aïllament; (more…)
Actua!
Nani Vall-llossera. Cal actuar com a resposta al patiment que estan produint la crisi i les polítiques que s’estan aplicant, cal buscar alternatives a un sistema que porta la creació de desigualtats al seu seu ADN, cal reaccionar contra la cobdícia dels poders econòmics i la corrupció de part de la classe política. Parafrasejant John Berger (El quadern de Bento), cal actuar – ell ho concreta en protestar, una de les formes d’actuar – perquè fer-ho és “negar-se a que et redueixin a zero i a un silenci imposat. Per tant, en el moment en què es fa una protesta, si s’arriba a fer, ja hi ha una petita victòria. El moment, encara que passi, com tots els moments, adquireix certa permanència. Passa, però queda imprès. Una protesta no és principalment un sacrifici fet en nom de cert futur alternatiu, més just: una protesta constitueix una redempció inconseqüent, insignificant, d’alguna cosa present. El problema és com seguir vivint amb l’adjectiu inconseqüent repetit una i altra vegada”. (more…)
