Cafarnáum: supervivencia en tierra de caos
Merce Pagonabarraga. El pasado mes de febrero, en el ciclo de cine Ignasi Salvat se proyectó Cafarnaúm, una bella película que nos acerca a la pobreza infantil y lo que realmente significa para la vida de los niños y las niñas que la sufren.
“Quiero demandar a mis padres por haber nacido” responde Zian, el protagonista de la película, al juez, en un juicio promovido por un niño que encuentra quien le escuche, pero que reflejará, haciendo continuos flashback a la historia que le lleva a ingresar en un correccional, los juicios y prejuicios que la sociedad suele imponer a los más desfavorecidos, a los que en realidad excluye y deja al margen. (more…)
La força de la fragilitat
Mercedes Pagonabarraga. La meva feina com a jurista de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) m’acosta diàriament a històries de famílies que no viuen precisament moments o vides fàcils. No sempre és senzill ni còmode prendre determinades decisions que poden comportar la separació, si més no temporal, de la convivència de nenes o nens amb els seus pares. Però sí que és tremendament humà si tractes de centrar-te en cadascuna de les persones de les diverses famílies que d’alguna manera atens, i no deixes de sorprendre’t ni d’aprendre sobre la condició humana en intentar entendre les diverses reaccions que pares, mares, i fills/es tenen davant del que els ha tocat viure.
Heus aquí el meu tribut a una dona que no em va deixar indiferent, sinó que va tocar profundament el meu interior ajudant-me, amb el seu sofriment, a entendre i agrair. (more…)
Melilla II: humanitat des de la distopia
Mercedes Pagonabarraga. Si en l’anterior escrit em vaig centrar en exposar el coneixement que de la realitat de Frontera Sud he tingut a través del meu viatge a Melilla, ara m’agradaria fer-ho en les vivències i sentiments que a nivell de grup i personalment vaig experimentar, ja que són aquestes, en definitiva, les que ens van conformant i transformant.
I ho faré a través de quatre aspectes o sentiments: el de la claustrofòbia, el de l’esperança, el de la unicitat humana i el de la col·lectivitat humana.
El ser testimoni directe de les greus vulneracions de drets humans que es produeixen diàriament a Melilla cap als col·lectius més vulnerables, com els nens i nenes, les dones víctimes de xarxes de tracta o de semiesclavitud, els immigrants que et mostren les cicatrius de les concertines o joves vivint al carrer i esnifant cola, fa inevitable que el que estan veient els teus ulls vagi entrant cap al teu interior. (more…)
Melilla: radiografia d’una distopia
Mercedes Pagonabarraga. Al març vaig tenir l’oportunitat de realitzar un viatge de la mà d’Intermón-Oxfam a Melilla per conèixer de primera mà la tasca que realitzen diverses organitzacions a Frontera Sud.
Quatre dies intensos en què les persones que treballen per i amb els migrants de Melilla i Nador ens van acollir de tal manera que va resultar no un mer conèixer sinó un viure, a través del compartir, la realitat de frontera que lamentablement hem construït i mantenim al sud de l’Estat espanyol, tan artificiosament com que ni tan sols s’ha ubicat al continent europeu. (more…)
Menors estrangers no acompanyats: una situació límit
Mercedes Pagonabarraga. Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò darrerament de l’arribada al nostre país d’un nombre cada vegada més elevat de Menors Estrangers No Acompanyats (a partir d’ara MENA), però el fenomen no és cap novetat. En efecte, el fenomen de la immigració dels MENA va irrompre a l’Estat espanyol a mitjan anys noranta, i va ser el 1998 quan es va disparar amb intensitat i es va començar a registrar un augment considerable de la quantitat d’arribades. Per tant, es tracta d’una realitat amb la qual convivim des de fa dues dècades, en el transcurs de les quals s’ha anat posant en qüestió i modificant el sistema d’acollida i protecció dels MENA al nostre país amb l’objectiu d’anar-se adaptant a les necessitats que aquests menors d’edat presenten. Vegem-ne ara les singularitats principals i específiques i les respostes que es mereixen.
Qui són els MENA?
L’Observació General número 6 elaborada pel Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, l’any 2005, defineix els MENA com «els menors que estan separats d’ambdós pares i altres parents i no rep atencions de cap dels adults als quals, per llei o per costum, correspon aquesta responsabilitat». (more…)
¿Por qué una Convención sobre los Derechos del Niño?
Mercedes Pagonabarraga. El 20 de noviembre de 1989 la Asamblea General de la ONU proclamó la Convención sobre los derechos del niño, que recoge los derechos que se consideran inalienables para la dignidad de todo niño, niña o adolescente. La Convención tiene 54 artículos en los que desarrolla, entre otros, desde el derecho intrínseco a la vida, al derecho de los niños y las niñas a la educación, al más alto nivel posible de salud, a la protección contra todo tipo de violencia y explotación, y a beneficiarse de políticas sociales que garanticen un nivel de vida adecuado para su desarrollo físico, mental, espiritual, moral y social.
Se trata por tanto, de un compendio de derechos humanos, entendiendo como tales al conjunto de normas básicas, necesarias para asegurar que toda persona pueda vivir como un ser humano, desarrollándose con plena dignidad. (more…)
La mirada de la infancia
Mercedes Pagonabarraga. El pasado 6 de febrero, en el marco del Ciclo los “Dilluns dels Drets Humans”, organizado por Cristianisme i Justícia, Justicia i Pau y Mans Unides, se abordó el problema de las repercusiones que la pobreza provoca en la infancia bajo la rúbrica “Frenar el aumento de la pobreza infantil: ¿cómo protegemos a los más vulnerables?”, y comparto del todo las reflexiones que expusieron tanto Salvador Busquets como Sor Lucía Caram.
Me congratulo ya al inicio de la conferencia al afirmar Busquets que “pobreza sólo hay una, que se manifiesta en todos los ámbitos del ser humano y que se debe, por tanto, hablar de la vertiente infantil de la pobreza”. Esta primera aproximación me parece de vital importancia no sólo por cuanto enfoca realmente el problema de la pobreza estructural que vive nuestra sociedad y, por ende, permite un abordaje del problema de manera más sistémica y eficaz, sino por cuanto se dignifica la infancia al tratarla como sujeto de derechos y no como mero objeto de protección. (more…)
