Compasió, cura i misericòrdia
[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al quart capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]
Lucía Ramón. La cura és una dimensió indispensable de la justícia. Des del pensament i la praxi ecofeminista i dels moviments socials, se’ns proposa repensar el subjecte, les relacions socials, l’economia i la política en relació amb aquesta clau per revertir la crisi ecològica i civilitzatòria en què estem immersos; eixamplar el nostre treball per la justícia des de les aportacions de les lluites socials per la ciutadania i les nostres pròpies experiències de cuidar i ser cuidats.
La idea de cuidanania expressa una alternativa al nostre model actual més enllà del concepte tradicional de ciutadania, que posa en el centre els mercats, que imposa un model impossible d’autonomia atomitzada i que exclou els i les que treballen fora del mercat, inclosa la natura. Davant d’aquesta lògica que invisibilitza i desvaloritza els processos que fan possible la vida, que ens sosté quan som fràgils i dependents, i que oculta la nostra interdependència i vulnerabilitat constitutives, la cuidanania posa la cura de la vida en el centre de la vida personal i comunitària, de l’anàlisi social, de l’economia i de la política. (more…)
Canal Youtube: presentació del quadern nº 176 CJ ‘Dones en peu de vetlla. Justícia, cura i transformació’
Lucía Ramón. L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern, al qual pots accedir en aquest enllaç. Aquí sota pots veure la presentació que la pròpia autora fa del seu text.
‘Dones en peu de vetlla’: Quaden de CiJ nº 176
Lucía Ramón. L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern, que pots descarregar-te’l en el següent enllaç: http://www.cristianismeijusticia.net/dones-en-peu-de-vetlla
La tristesa segons la Pasqua
Lucía Ramón. En una cultura que busca dreceres davant de qualsevol dolor, que no ens ensenya a respectar els temps de dol, que ens acostuma a viure en l’epidermis com a consumidors d’experiències, els relats pasquals són una interpel·lació per viure i sentir la vida d’una altra manera. Afronten la qüestió del sofriment com a part substancial de la vida, també de la vida espiritual. Com a àmbit de revelació en el qual pot irrompre l’esperança quan el dolor inevitable no s’eludeix, quan s’encara des de l’amor i des de la recerca radical de sentit.
En aquest horitzó hem de situar les llàgrimes de Maria Magdalena. La deixebla valenta que farà dol davant la tomba del Mestre –l’expressió més terrible (more…)
Lo que se oculta tras el velo de Shaima
Lucía Ramón. El “velo” de Shaima es un símbolo ambivalente que da que pensar. Por una parte, tras muchos juicios simplistas se oculta el prejuicio y el desconocimiento de las mujeres musulmanas. El velo no es más que un símbolo de opresión del que Occidente tiene que salvarlas. Desde esta perspectiva es inconcebible que una mujer adulta y libre se ponga el pañuelo, a no ser que haya decidido someterse voluntariamente a un estatus inferior que la degrada como ser humano. Pero no todas las mujeres que se cubren con el pañuelo son víctimas de la ignorancia y la costumbre, de la violencia islamista o de la presión de su comunidad, como piensan “los detractores del velo”. (more…)
Allò que s’amaga darrere el vel de Shaima
Lucía Ramón. El “vel” de Shaima és un símbol ambivalent que fa pensar. Per un costat, darrere molts judicis simplistes s’amaga el prejudici i el desoneixement de les dones musulmanes. El vel no és més que un símbol d’opressió del que Occident ha d’alliberar-les. Des d’aquesta perspectiva és inconcebible que una dona adulta i lliure es posi el vel, a no ser que hagi decidit sotmetre’s voluntàriament a un estatus inferior que la degrada com a ésser humà. Però no totes les dones que es cobreixen amb un mocador són víctimes de la ignorància i la tradició, de la violència islamista o de la pressió de la seva comunitat, com pensen “els detractors del vel”. (more…)
Entrevista a Lucía Ramón en Religión Digital
Vídeos. Entrevista a Lucía Ramón sobre su libro “Queremos el pan y las rosas”, que Cristianisme i Justícia presentó recientemente.
Comentaris recents