La primera pregunta del Resucitado
Lucía Ramón. En estos días de Pascua volvemos a los relatos originarios que dan cuenta de la experiencia fundacional de la fe cristiana y los encontramos llenos de discípulas. Mujeres cristianas, amigas de Jesús, que le amaron y le cuidaron hasta el final. Ellas no solo le siguieron por los caminos durante su ministerio público, también le acompañaron en sus momentos más trágicos, al pie de la Cruz, y se atrevieron a desafiar al miedo y la vergüenza pública para amortajarlo.
En una luminosa mañana de primavera María Magdalena, María de Santiago y Salomé caminan hacia el huerto donde reposa el cuerpo de Jesús para ungirlo con sus manos gastadas por los trabajos “serviles” e invisibles de mujeres. Cuantas veces los encuentros de las mujeres con Jesús pasan por la mediación del cuerpo: nutrir, alimentar, dar de beber, lavar, acariciar, sanar y buscar la sanación. Nadie como ellas entendió que la salvación es encarnada, pasa por nuestros cuerpos. (more…)
Compasió, cura i misericòrdia
[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al quart capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]
Lucía Ramón. La cura és una dimensió indispensable de la justícia. Des del pensament i la praxi ecofeminista i dels moviments socials, se’ns proposa repensar el subjecte, les relacions socials, l’economia i la política en relació amb aquesta clau per revertir la crisi ecològica i civilitzatòria en què estem immersos; eixamplar el nostre treball per la justícia des de les aportacions de les lluites socials per la ciutadania i les nostres pròpies experiències de cuidar i ser cuidats.
La idea de cuidanania expressa una alternativa al nostre model actual més enllà del concepte tradicional de ciutadania, que posa en el centre els mercats, que imposa un model impossible d’autonomia atomitzada i que exclou els i les que treballen fora del mercat, inclosa la natura. Davant d’aquesta lògica que invisibilitza i desvaloritza els processos que fan possible la vida, que ens sosté quan som fràgils i dependents, i que oculta la nostra interdependència i vulnerabilitat constitutives, la cuidanania posa la cura de la vida en el centre de la vida personal i comunitària, de l’anàlisi social, de l’economia i de la política. (more…)
Entrevista amb Lucía Ramón: ‘Dones en peu de vetlla. Justícia, cura i transformació’
Lucía Ramón. L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern, al qual pots accedir en aquest enllaç. Aquí sota pots veure la presentació que la pròpia autora fa del seu text.
‘Dones en peu de vetlla’: Quaden de CiJ nº 176
Lucía Ramón. L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern, que pots descarregar-te’l en el següent enllaç: http://www.cristianismeijusticia.net/dones-en-peu-de-vetlla
La tristesa segons la Pasqua
Lucía Ramón. En una cultura que busca dreceres davant de qualsevol dolor, que no ens ensenya a respectar els temps de dol, que ens acostuma a viure en l’epidermis com a consumidors d’experiències, els relats pasquals són una interpel·lació per viure i sentir la vida d’una altra manera. Afronten la qüestió del sofriment com a part substancial de la vida, també de la vida espiritual. Com a àmbit de revelació en el qual pot irrompre l’esperança quan el dolor inevitable no s’eludeix, quan s’encara des de l’amor i des de la recerca radical de sentit.
En aquest horitzó hem de situar les llàgrimes de Maria Magdalena. La deixebla valenta que farà dol davant la tomba del Mestre –l’expressió més terrible (more…)
Allò que s’amaga darrere el vel de Shaima
Lucía Ramón. El “vel” de Shaima és un símbol ambivalent que fa pensar. Per un costat, darrere molts judicis simplistes s’amaga el prejudici i el desoneixement de les dones musulmanes. El vel no és més que un símbol d’opressió del que Occident ha d’alliberar-les. Des d’aquesta perspectiva és inconcebible que una dona adulta i lliure es posi el vel, a no ser que hagi decidit sotmetre’s voluntàriament a un estatus inferior que la degrada com a ésser humà. Però no totes les dones que es cobreixen amb un mocador són víctimes de la ignorància i la tradició, de la violència islamista o de la pressió de la seva comunitat, com pensen “els detractors del vel”. (more…)
Fer nostre el dejuni
Lucía Ramón. El dejuni és un tresor de saviesa per aquells que s’avinguin a practicar-lo seriosament, fent-lo seu com una oportunitat de creixement, com un signe contracultural en “un món que es divideix entre els que mengen i els que són menjats” (D. Aleixandre). El dejuni cristià és un signe de conversió, de despreniment, amb ell ens preparem per al pas de Déu entrenosaltres. Aquest horitzó ens ajuda a relativitzar totes aquestes rutines, coses o idees en les quals dipositem la nostra confiança i tranquil.litat cada dia, però que ens fan perdre de vista allo més important. Tot això és bo, però relatiu. Només Déu és absolut. També és signe de tristesa i arrepentiment davant el mal propi i al.lié, davant les creus del nostre món a les quals també nosaltres contribuïm. És una invitació a una mirada lúcida i compassiva vers els que pateixen i vers les causes de la seva situació: no té sentit si no ens porta a obrir-nos als altres. (more…)
