Tras el 25N, cambio mental: pongamos el acento en los hombres
Lourdes Zambrana. Día 25 de noviembre de 2018 por la mañana, escuchando la radio mientras desayuno. Una tertuliana comenta que ve muchas chicas borrachas los fines de semana, y que son presas fáciles para los hombres que quieren abusar de ellas. Que hay que educar a las chicas para que no pierdan el control sobre sí mismas. El locutor, un hombre joven, le responde que las chicas tienen derecho a beber los que quieran, y a emborracharse si quieren. La tertuliana responde que si pero…
¿Por qué siempre se pone el acento en nosotras y no en ellos? Por si alguien no se ha dado cuenta, la violencia machista la ejercen los hombres…. ¿Por qué tenemos que educar a nuestras hijas en el miedo? ¿No sería más lógico educar a nuestros hijos en el respeto? (more…)
Techo y comida: ¿y a ti quién te rescata?
Lourdes Zambrana. Techo y comida es una película de 2015 del director jerezano Juan Miguel del Castillo, protagonizada por una magistral Natalia de Molina. Pero dicho esto, Techo y comida es mucho más. Es la historia de muchas familias que han sufrido la crisis. Familias con una vida normalizada (sin aquellos estigmas que nos sirven para culpabilizar a los que tienen peores cartas en la vida) que terminan en la exclusión. Paro de larga duración, trabajos precarios… Cada vez resulta más difícil acceder a un trabajo. Es una espiral, cuanto más tiempo llevas sin trabajar, más difícil es que te llamen para una entrevista. La autoestima cae en picado, aumenta el desánimo. Cuando se agotan los ahorros, cuando ya no se puede pedir más favores a la familia o a los amigos, cuando no hay red social, no hay malla que sostenga la pobreza. La angustia, la soledad, la incertidumbre. Una soledad inmensa y vergüenza. Culpabilidad por que no soy capaz de mantener a mi familia. No soy capaz ni de encontrar un trabajo de miseria. (more…)
¿Y ahora qué?: algunas reflexiones tras la huelga del 8 de marzo
Lourdes Zambrana. “¿Y ahora qué? ¿Qué vais a hacer para continuar esto?”, me pregunta un machista-disfrazado-de-progre el día 9 de marzo en el trabajo. Mi compañera, bregada en muchas batallas, le responde que vamos a hacer lo mismo que hemos hecho hasta ahora: seguir luchandp día a día, gesto a gesto… Y yo añado que vamos a seguir haciendo lo mismo, pero contentas, animadas y orgullosas por haber llenado las calles de una marea violeta imparable. Aparentemente todo sigue igual, pero nosotras no estamos igual. Hemos experimentado y disfrutado la sororidad y la complicidad entre mujeres.
El día 8 de marzo paramos el mundo para reclamar que los derechos humanos se cumplan también en nosotras porque, al fin y al cabo, el feminismo es eso: un movimiento social y político que lucha por los derechos humanos, para que estos se cumplan y se respeten en esa mitad de la población, nosotras, que no siempre los podemos dar por supuestos. (more…)
#25N: No és no
Lourdes Zambrana. Dos titulars:
El jutge admet un informe sobre la víctima encarregat per un membre de ‘La Manada’ a un detectiu.
El jutge, que va negar admetre com a proves de càrrec en el judici els missatges compartits pels acusats i els seus amics per WhatsApp, en què es van veure indicis d’un altre possible cas d’abús sexual, admet ara un document que se centra en la vida de la víctima posterior als fets. (Público, 14-11-2017). (more…)
Feliç Dia Internacional de la Dona?
Lourdes Zambrana. A la festa de l’escuma de l’institut de l’estiu passat, a una de les meves filles adolescents li van tocar un pit aprofitant la confusió.
Una tarda d’hivern, a les 6 de la tarda que ja era fosc, una altra de les meves filles, també adolescent, va haver de sortir corrent d’un carrer poc transitat perquè un home la seguia i la increpava.
Porto una faldilla per sobre del genoll. Alguns homes al metro em repassen com si jo fos el bestiar que van a comprar a la fira.
Escolto una cançó per la ràdio, és reggaeton. La tornada diu “Eres mía y solo mía”. Canvio d’emissora. Un grup de rock català canta “Heu vingut a robar-nos les dones”. Apago la ràdio. (more…)
Cansada de l’emprenedoria
Lourdes Zambrana. Contínuament escolto i llegeixo als mitjans de comunicació exemples de persones que amb la crisi han optat per crear els seus propis negocis, persones emprenedores que han decidit inventar la seva pròpia sortida a la crisi. Amb tot el meu respecte i la meva admiració per a aquestes persones que fartes de buscar i buscar, decideixen inventar, l’emprenedoria amaga una perillosa trampa ideològica: la idea que la sortida de la crisi és individual, no col·lectiva, i que sortiran endavant els més valents i els més vàlids. Si no surts endavant és perquè no vals. Els mitjans de comunicació repeteixen i repeteixen exemples d’emprenedors, a les administracions públiques i les entitats socials es multipliquen els cursos per a emprenedors, i les entitats bancàries obren línies de microcrèdits per a aquestes iniciatives. Com sempre, en el context neoliberal, una idea es repeteix i es repeteix fins a la sacietat, fins que ens cala i ens inunda i se’ns fa pròpia quan no és més que un axioma -de vegades fins i tot fins a una mentida- repetit fins al cansament i fins que es converteix veritat. (more…)
Els rostres de la crisi
Lourdes Zambrana. Tinc davant meu l’Antonio (l’Antonio no es diu Antonio, però tant se val). Té 42 anys. Massa vell perquè les empreses l’agafin i massa jove per a beneficiar-se dels incentius de contractació i altres recursos per a persones més grans de 45 anys.
Porta tres mesos sense treballar. És un treballador especialitzat (oficial de 1ª en soldadura) i un currículum (more…)
La difícil conciliació de la vida familiar i laboral
Lourdes Zambrana. Aquests dies s’ha donat a conèixer l’aprovació del nou calendari escolar per als propers dos cursos a Catalunya. Inclou canvis com avançar en una setmana l’inici de les classes (7 de setembre) i, a canvi, una setmana de vacances al febrer. Les raons són bàsicament una racionalització dels períodes de vacances, ja que es considera adequat una millor distribució dels (more…)
