De com Pierre Cardin va fer de si mateix una marca
Josep M. Margenat. Amb l’any gairebé complert, llegeixo aquest titular i recordo l’article de Josep M. Lozano a La Vanguardia del tres de desembre. Parlava de vocació. El recomano. És un text im-perdible. Vegem, què deia Josep M. Lozano? Preguntava: “Senten parlar molt els joves de vocació? Ho dubto”.
Durant anys, a les classes d’Ètica empresarial a la universitat, quan arribàvem al tema cinquè sobre el treball, parlàvem i proposàvem alguna lectura als estudiants sobre la vocació, per exemple, les conferències de Max Weber sobre el polític i sobre el científic. Cada vegada es va fer més difícil. A molts de nosaltres, als més grans, la paraula “vocació” ens podia sonar a paraula religiosa, almenys. Als més joves, ni a això. (more…)
Dues banderes (II)
Josep M. Margenat. [Fa alguns dies publicàvem en aquest mateix espai la primera part d’aquesta reflexió].
El mal esperit divideix i bloqueja. Sant Ignasi prevé contra la temptació de la divisió, que ens vol embolicar “perquè no tirem endavant”. És el que vol l’enemic de natura humana: que no tirem endavant (Exercicis 314:1, 315:2, 333: 4, 334:3; anoto gairebé textualment tots els termes ignasians usats: plaers aparents, delectacions imaginades, plaers sensuals, mossegar, tristar, posar impediments, inquietar amb falses raons, portar a la seva danyada intenció i malícia, enganys encoberts, perverses intencions, aflaquir, inquietar, contorbar l’ànima, treure la pau, la tranquil·litat, la quietud, intenció depravada, estrèpit, etc. “perquè no tiri endavant”). El mal esperit sempre ens sedueix perquè no tirem endavant. Aquesta és la pregunta essencial que em faig davant el discerniment, el d’altres i el propi. Això o allò, milita contra el Regne?, sospito que és un impediment per no tirar endavant?, em dec estar enganyant? El Regne és l’horitzó únic del discerniment: allò que no ajuda a què s’acosti, el frena ( “katekhôn“, Rm 1:18). Podem seguir enganyant-nos amb les paraules, però ja no en la nostra consciència. De quin costat estem?, sota quina bandera? Si no ens armem espiritualment per a aquest combat, no podrem afrontar l’etapa que ve. (more…)
Dues banderes (I)
Josep M. Margenat. Fa mig any vaig escriure en aquest blog 25 regles per a un discerniment social. Era una relació de punts. Avui proposo un exercici necessari, fins i tot urgent, per al qual no em trobo preparat, però que no puc eludir. Em pregunto on es juguen, ens juguem, les dones i els homes del nostre temps, el caràcter humà i humanitzador de la nostra civilització. Només sé que allà on es doni aquest “joc”, hem de ser-hi, he de ser-hi. Confesso la meva incertesa i la meva perplexitat. On i com hi he de ser? Certament no ho sé, però sempre penso en els dos avisos amb què Gaston Fessard es va dirigir a l’opinió francesa, des del encara clandestí quadern Témoignage chrétien: Aneu amb compte, no aneu a perdre la vostra ànima (France, prends garde de perdre ton eâm, 1941). Cinc anys després, quan l’amenaça ja no era el nazisme i els seus còmplices francesos -els seguidors de Pétain i els que s’havien amagat després de ser-ne-, sinó la fascinació comunista-soviètica, el jesuïta normand (1897-1978) va publicar un nou quadern, aquest ja no clandestinament, amb un altre avís important: “France, prends garde de perdre ta liberté” (“França, tingues cura de no perdre la llibertat”. Ànima i llibertat. També ara podem perdre-les. D’una banda, la lectura de l’apassionant multi-biografia de Géraldine Schwarz Los amnésicos. Historia de una família europea, (París 2017), publicada en castellà el 2019, em deixa sempre una pregunta, un avís: no dec ser jo mateix, no dec estar sent-ho, un “Mitläufer”? D’altra banda, la pràctica dels Exercicis m’ajuda i m’exigeix plantejar una vegada i una altra la necessitat de discernir “els enganys del mal cabdill” (Exercicis espirituals de sant Ignasi, 139:1). M’atreveixo a resumir els tres camps en els quals el cabdill de tots els enemics voldrà enganyar-me, atraient-me o seduint-me amb “enganys encoberts i perverses intencions” (Exercicis espirituals, 332:2): seguretat biopolítica, enfrontament i divisió. Per això és ineludible saber sota quina bandera militem pacíficament. (more…)
Amistad fraterna (sobre Hilari Raguer)
Josep M. Margenat. En los libros VIII y IX de su Ética a Nicómaco, Aristóteles trata sobre la amistad cívica, a la que otros se refieren como amistad fraterna. Introduce así a los lectores en la temática que desarrolla en sus libros sobre la Política. Ayer nos enterábamos de la muerte de Hilari Raguer, monje en Montserrat, a quien conocí hace 40 años. Hilari es para mí un ejemplo de la amistad fraterna que ha forjado el catalanismo cívico que es una de nuestras señas de identidad colectiva. Entonces licenciado reciente, preparaba mi tesina (así se decía entonces, hoy sería TFG o TFM). Hilari me ayudó. Mucho. Su generosidad fue siempre llamativa. Papeles, que luego serían editados por él: circulares del pare Torrent, oratoriano y vicario general de Barcelona durante la guerra de España, informes del cardenal Vidal a Roma, cartas de Carrasco i Formiguera desde su prisión en Burgos a su esposa, etc., pero no quiero ni puedo reducir este comentario a recuerdos personales. (more…)
El jull i el pagès
Josep M. Margenat. El paludisme (o malària) mata cada any 400.000 persones, principalment a l’Àfrica, principalment nens. En 2017 van ser 435.000 els morts, el 90% a l’Àfrica, segons xifres de l’OMS que va recordar el Papa al Regina coeli del diumenge de Pasqua de 2020. Aquest any podrien ser gairebé el doble, prop de 800.000, ja que la distribució de mosquiteres i medicines ha disminuït a causa de l’altra pandèmia. Dos terços dels que moren són nens de menys de cinc anys. Amb el Regne del cel, diu la paràbola narrada per Mateu al capítol 13 del seu escrit El llibre de l’origen, passa com amb un home que havia sembrat llavor bona, però algú va sembrar jull i quan van créixer ho van fer juntes; es va haver d’esperar a la sega, no abans, per separar la bona planta de la dolenta i recollir el fruit esperat. La precipitació de qui hagués volgut resoldre-ho tot d’una vegada hagués destrossat la sembra i totes les possibilitats de creixement. (more…)
25 regles per a un discerniment social
Josep M. Margenat. Els canvis culturals arriben lentament. Quan una interpretació de la realitat social deixa de servir, apareix una altra interpretació més plausible. En aquest moment el canvi és possible, abans no. Estem en una situació de canvi? És aviat per dir-ho. En la societat accelerada, cada moment necessita una intensitat aparent de resposta. Hem de discernir si el moment ha arribat i quins canvis són possibles. ¿S’han preparat ja “interpretacions” diferents que puguin servir de recanvi? Tractem d’aplicar alguns criteris de discerniment a la nostra situació col·lectiva. Formulades amb verbs, aquestes “regles per al discerniment social” serveixen per respondre a les preguntes: què hem de fer ?, què podem esperar? (more…)
Promover, remover y facilitar
Josep M. Margenat. “Las doncellas prudentes de que habla el evangelio (Mt 25: 1-13) son las que durante su vida han comunicado el aceite de su lámpara a todas las criaturas, multiplicando las capacidades, las suyas y las de los demás, en el amor a Dios y los hermanos”. Esto, casi a la letra, lo escribió en 1950 Giorgio La Pira, el alcalde democristiano de Florencia, sin carnet de partido ninguno y defensor de los pobres. “Mi único carnet es el bautismo y ése no se pude romper”, le gustaba decir (y lo repitió cuando los suyos bloquearon su candidatura a la alcaldía…y perdieron). (more…)
