El jull i el pagès
Josep M. Margenat. El paludisme (o malària) mata cada any 400.000 persones, principalment a l’Àfrica, principalment nens. En 2017 van ser 435.000 els morts, el 90% a l’Àfrica, segons xifres de l’OMS que va recordar el Papa al Regina coeli del diumenge de Pasqua de 2020. Aquest any podrien ser gairebé el doble, prop de 800.000, ja que la distribució de mosquiteres i medicines ha disminuït a causa de l’altra pandèmia. Dos terços dels que moren són nens de menys de cinc anys. Amb el Regne del cel, diu la paràbola narrada per Mateu al capítol 13 del seu escrit El llibre de l’origen, passa com amb un home que havia sembrat llavor bona, però algú va sembrar jull i quan van créixer ho van fer juntes; es va haver d’esperar a la sega, no abans, per separar la bona planta de la dolenta i recollir el fruit esperat. La precipitació de qui hagués volgut resoldre-ho tot d’una vegada hagués destrossat la sembra i totes les possibilitats de creixement. (more…)
25 regles per a un discerniment social
Josep M. Margenat. Els canvis culturals arriben lentament. Quan una interpretació de la realitat social deixa de servir, apareix una altra interpretació més plausible. En aquest moment el canvi és possible, abans no. Estem en una situació de canvi? És aviat per dir-ho. En la societat accelerada, cada moment necessita una intensitat aparent de resposta. Hem de discernir si el moment ha arribat i quins canvis són possibles. ¿S’han preparat ja “interpretacions” diferents que puguin servir de recanvi? Tractem d’aplicar alguns criteris de discerniment a la nostra situació col·lectiva. Formulades amb verbs, aquestes “regles per al discerniment social” serveixen per respondre a les preguntes: què hem de fer ?, què podem esperar? (more…)
Promover, remover y facilitar
Josep M. Margenat. “Las doncellas prudentes de que habla el evangelio (Mt 25: 1-13) son las que durante su vida han comunicado el aceite de su lámpara a todas las criaturas, multiplicando las capacidades, las suyas y las de los demás, en el amor a Dios y los hermanos”. Esto, casi a la letra, lo escribió en 1950 Giorgio La Pira, el alcalde democristiano de Florencia, sin carnet de partido ninguno y defensor de los pobres. “Mi único carnet es el bautismo y ése no se pude romper”, le gustaba decir (y lo repitió cuando los suyos bloquearon su candidatura a la alcaldía…y perdieron). (more…)
