Cooperació solidària per sortir de la crisi
Daniel Jover. S’ha instal·lat una visió conformista que tendeix a justificar el drama actual culpabilizant a les víctimes. Una bretxa insalvable entre els integrats i els exclosos, neutralitzada per l’heterogènia capa de precaritzats. Aquesta seria la millor coartada per mantenir i reproduir la dualització de la societat: responsabilitzar als perdedors de la seva situació. I, com a pal·liatiu, una creixent assistencializació de les polítiques socials i d’ocupació que, tergiversant els conceptes d’inserció, comunitat i responsabilitat social es converteixen en un fals remei que segreguen i fragmenten selectivament.
La cultura de la inevitabilitat de l’exclusió social impedeix treballar a favor de la justícia i de la dedicació als més desfavorits. Però no hi ha pitjor falsedat que el de qui s’enganya a si mateix. Res no canviarà si no aprenem a crear vincles, a fer un canvi mental. La transformació personal és condició de qualsevol canvi social. (more…)
L’essència de la vida inclou el misteri de la mort
Daniel Jover. Els primers llaços es creen entorn dels afectes, els sentiments i la necessitat bàsica de la cura essencial.
Quan sentim les passions també trobem els sofriments. Hem d’aprendre a acceptar les limitacions imposades pel més temporal dels costums, que és viure.
Què fem quan apareix la mort que ningú no ha convidat? (more…)
Gratitud
Daniel Jover. Vull fer un elogi d’aquest sentiment en perill d’extinció que es diu gratitud. Agraïment a les persones que ens han acompanyat en algun període de la nostra vida; ens van ajudar sense demanar res a canvi i gràcies a elles, hem evolucionat essent qui som. El seu exemple de gratuïtat i compromís és l’estímul necessari per avançar assumint la nostra responsabilitat. Al final de tot, cadascú afronta amb les seves accions o omissions les qüestions més importants que planteja l’existència, i una d’elles és ser agraïts.
No crec en la separació pensament/vida. Juntament amb l’atzar o la Providència, som coautors del nostre guió i testimonis de la nostra època: si no vius ni treballes d’acord amb el que penses i sents, al final acabes sentint i pensant tal com treballes i vius. (more…)
¿Crisis económica o crisis civilizatoria?
Daniel Jover. [Iglesia Viva] Es un deber ético denunciar este sistema socio-económico y cultural que se desmorona, incapaz de sostener la dignidad y la vida en la Tierra. Pero no basta con criticar: tenemos también la responsabilidad de anunciar alternativas liberadoras comprometiéndonos en su realización. Somos constructores de Esperanza porque la crisis está dejando una sociedad rota y fragmentada. Con niveles de exclusión social, de paro y desigualdades que están erosionando la cohesión social. Y sin embargo la paradoja de la situación en que vivimos es que parece que hemos perdido nuestras herramientas de análisis y comprensión. La coherencia y pertinencia entre la lectura de la crisis civilizatoria y el discurso interpretativo es necesaria para construir las respuestas adecuadas.
No se puede optar por una civilización diferente sin memoria histórica ni esperanza en un futuro mejor y en el potencial de la condición humana para construir sociedades justas y fraternas. En este artículo se apuesta por la alegría de la cooperación y la solidaridad, por la lucidez de la indignación y el espíritu anti fatalista. (more…)
Educació, dignitat, causa humana
Daniel Jover. [El diari de l’educació] Tu risa me hace libre, me pone alas. Miguel Hernández
He intentat que la meua reflexió[1] tinguera la llum i la força d’aquest element que està omnipresent en la nostra pràctica educativa: el somriure. L’educació, o és alegre, o és fúnebre. En certa manera, som sentinelles de la llibertat i l’alegria necessàries per a una pràctica transformadora. Davant d’una allau de normes legislatives tan autoritàries com inútils, reivindico que l’educació és diàleg i art. L’educador o l’educadora és artista perquè juga creativament amb una matèria amb la qual treballa de manera permanent, escolta els sons del silenci i sap utilitzar un tipus d’intel·ligència que no t’ensenyen a cap màster: la intuïció i la cooperació.
Hem de revitalitzar la intel·ligència intuïtiva i cooperativa per a percebre la força dels somriures, expressió d’una profunda alegria. Per això, educar sempre reivindica el joc i la cooperació com a base de qualsevol aprenentatge. (more…)
