El 3 de juny del 2024 va morir el teòleg Jürgen Moltmann (1926-2024). La mort del pensador protestant tanca, d’alguna manera, la gran teologia del segle XX. Dic “gran teologia” perquè Moltmann va ser punt de referència d’una forma diferent i dinàmica de fer teologia. Amb el pensador alemany emergeixen altres noms notables: K. Rahner, W. Pannenberg, P. Tilich, H. Von Balthasar, G. Gutiérrez. Hi ha tants noms, tantes històries, tantes provocacions a l’hora de pensar, tanta llibertat d’esperit, tanta imaginació teològica al servei de l’experiència creient…
A l’hora del dinar del 4 de juny, amb alguns dels col·legues de la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile preníem consciència de que el corpus de l’autor alemany es tancava. Ja no hi haurà més escriptura directa. Ara l’escriptura reprèn camins d’apropiació i lectures interpretatives. Aquest gest —tal com ho expressa Derrida— és un element que en la nostra disciplina teològica és central perquè és des d’allà on es comença a avaluar i llegir l’obra del pensador. L’escriptura i els gestos de Moltmann continuaran obrint un solc, una manera de pensar i dialogar críticament amb els elements de la nostra cultura per assolir una teologia adulta, crítica amb i crítica de si mateixa, una teologia conscient dels aparells discursius que posseeix. Per això, Moltmann és, sense dubte, un passat amb mirada de futur.
Derrida va escriure una vegada que el gest de l’escriptura es desplaçava entre una paraula perduda i una paraula promesa, desplaçament que deambulava a través d’una línia trencadissa. Penso que Moltmann representa aquest desplaçament que mira cap el futur, un dels seus grans temes teològics. Per això es reconegut com el teòleg de l’esperança. El jesuïta espanyol Juan Alfaro en un llibre de 1985 recorda que va ser el pensador alemany qui li va donar nova vitalitat a l’esperança com a constitutiu cristià. Avui en temps on els relats de l’emergència planetària son tan quotidians, on els rumors de guerra apareixen amb tanta força, on les institucions cristianes busquen pensar de maneres més reptadores, tornar a llegir a Jürgen Moltmann és un desafiament per al nostre pensar teològic. Cal seguir construint una intel·ligència creient amb mirada de futur, que és en definitiva el futur de Crist com bé ho ha revelat Franco Rojas (2022) en un estudi recent sobre l’obra de Moltmann on Rojas va treballar aquesta qüestió. Cal tornar a mirar aquestes figures capdavanteres que, sense dubte, continuaran parlant, cridant i protestant i convidant-nos a mirar al Déu crucificat que és també el Déu creador i consumador de la història.
Acabo aquestes línies, escrites des de la pressa i des de la prosa, dient que, sense dubte, la nostra teologia s’ha vist i es veu enriquida amb els grans homes i dones que han donat forma a la nostra reflexió. Han estat ells i elles els que des de les seves preguntes i recerques van ser capaços d’articular la intel·ligència creient. Ara ens toca als teòlegs i teòlogues que vam aprendre teologia llegint Moltmann, als que pertanyem a les generacions més joves, a seguir pensant i reconeixent l’obra i les aportacions fonamentals del pensador alemany.
Memòria agraïda per Jürgen Moltmann, el teòleg de l’esperança.
[Imatge de Maeterlinck, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons]
