Recomanacions literàries de l’equip de Cristianisme i Justícia

Com cada any per la Diada de Sant Jordi, diverses persones de l’equip de Cristianisme i Justícia que escriuen al Blog CJ recomanen llibres de tot tipus: novel·la, assaig o poesia. Que tingueu bon dia!

• M. Carmen de la Fuente, directora de la Fundació Migra Studium, recomana Estoy contigo (Anagrama, 2019), de Melania G. Mazzucco.

«Explica la història de la Brigitte, una dona que arriba a l’estació de Termini a Roma i el procés que viu com a sol·licitant d’asil a Itàlia. Al llarg del relat s’aborden també els motius de la seva fugida del Congo i el trànsit fins a arribar a Europa. D’una banda, podria ser la història de tantes persones que arriben a casa nostra cercant refugi i a la vegada, és la vivència d’una dona sobre la qual impacten les -brutals- violències en origen, trànsit i també en el país que suposadament l’ha d’acollir. El llibre ens parla de refugi i de migració, però també de les persones i institucions amb les quals entra en contacte, de la mirada que tenen cap a ella i de com, els serveis i projectes socials, no poden oblidar mai que es dirigeixen a persones amb històries, cultures i creences pròpies (sembla obvi, oi?)».

• Xavi Casanovas (@xcasanovasc) ens recomana Hotel silencio (Alfaguara, 2019), de Auður Ava Ólafsdóttir.

«A vegades els llibres arriben de forma totalment inesperada. I és una meravella que, sense haver-los buscat tu, estiguin plens de paraules dirigides directament a tu. Això és el que em va ocórrer amb aquesta novel·la islandesa. Va caure a les meves mans com a regal improvisat del company de blog Carlos Maza. Serveixi aquesta recomanació d’agraïment i per a seguir la cadena. Des de la primera pàgina la història t’atrapa: no saps bé si estàs davant una novel·la negra, una comèdia tràgica o un assaig existencialista. Tampoc cal dir que els autors nòrdics tenen un món molt particular. La recent lectura de Trilogia, de l’últim premi Nobel Jon Fosse, va provocar-me sensacions molt semblants: una barreja de fredor ambiental, descripcions exòtiques de mons fronterers, i una gran claredat en descriure elements centrals de la condició humana. No us perdeu les aventures de Jonàs, un home que, als seus gairebé cinquanta anys, decideix posar fi a una vida a la qual no troba sentit. Ara bé, els seus coneixements de paleta, quan està ja prop de l’abisme, li obren la possibilitat de trobar un nou sí a la vida. Perquè a vegades només fa falta estar en el lloc adequat perquè tot torni a cobrar sentit. Tal com ell mateix afirma: “Davant el paisatge de ruïnes i pols que s’estén a l’altre costat de la finestra, la meva infelicitat sembla, si més no, una estupidesa”. Molt recomanable i lleuger. Us angoixareu una mica, reflexionareu molt i passareu una bona estona».

• Pep Mària sj recomana L’artefacte (Edicions 1984, 2022), de Josep Ortiz.

«Un jove físic jueu nascut a Hongria ha de fugir d’Alemanya amb l’ascens dels nazis i l’inici de la segona guerra mundial. Té un amic també físic que ha parat als Estats Units, i el crida per col·laborar en l’elaboració de la bomba atòmica – a la qual els implicats es refereixen com “l’artefacte”. Als anys 1970, ja en torn dels 60 anys d’edat i després de molts anys vivint a Austràlia, decideix tornar a Berlín, perquè hi havia perdut el contacte amb la seva xicota: una cristiana anti-nazi que havia estat reclosa en un camp de concentració durant la guerra. Argument sòlid i amb girs inesperats; profunditat psicològica dels protagonistes; clara presentació dels debats físics i polítics en torn de la bomba atòmica i el seu ús a Hiroshima i Nagasaki».

• Jesús Martínez Gordo recomana Diálogos sobre Dios. Crítica racional y convicción de fe, atea y creyente (PPC Editorial, 2024), escrit a quatre mans entre Javier Madrazo Lavín, Jesús Martínez Gordo, Alejandro Sota Aira i Manuel J. Tello.

«En l’origen d’aquest llibre es troben algunes de les reaccions provocades per la publicació de Ateos y creyentes: qué decimos cuando decimos ‘Dios’; un text presidit per la sorpresa de la conversió al deisme d’Antony Flew, fins aquest moment, el defensor més apassionat d’un antiteisme, marcadament cientificista i materialista, durant la segona meitat del segle XX. I, igualment, pels també sorprenents trànsits a la creença cristiana del genetista estatunidenc, Francis S. Collins, i del pensador britànic, Clive Staples Lewis, després d’haver-se autoidentificat tots dos com a ateus durant una bona part de la seva vida».

• El responsable l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, Manu Andueza, recomana dos llibres. Primer, La tarde del cristianismo (Herder, 2023), de Tomáš Halík, i segon, No hemos odiado a los pobres (Txalaparta, 2023), cent cartes de Lorenzo Milani. D’aquest llibre Manu Andueza en va escriure una ressenya al Blog CJ.

Sobre La tarde del cristianismo: «es tracta d’un llibre que reflexiona al voltant de la situació actual de la fe i cap a on s’ha de dirigir el cristianisme per a ser fidel a si mateix. Un llibre interessant i profund, seriós. Halík és un autor molt interessant, potser uns dels teòlegs actuals amb unes idees més clares i molt treballades. En general, la seva obra ajuda molt a pensar, i més en la situació actual del cristianisme. En aquest llibre recull el seu pensament convidant-nos a viure des de la maduresa i recuperant els elements centrals de la fe per a aplicar-los en la vida quotidiana, donant respostes a les necessitats del món, especialment dels més desfavorits».

Sobre No hemos odiado a los pobres: «Milani és un dels grans profetes del s. XX. El papa Francesc va dir sobre ell que és el model d’educador cristià. Per a conèixer aquest home i el seu pensament hi ha tres aspectes fonamentals. El seu text Experiències pastorals, publicat per la BAC, on explica les seves experiències com a vicari d’una parròquia; Carta a una mestra, un llibre escrit juntament amb els seus alumnes, i sens dubte un dels millors llibres de pedagogia mai escrits (Freire va dir que era el millor que ell havia vist) i traduït a més de 60 idiomes (el primer va ser el català); i les cartes que va escriure en la seva curta vida. Ara, per fi, trobem recollides en aquest llibre 100 de les seves cartes en castellà (gairebé la totalitat estan publicades en italià). En les seves cartes es pot conèixer l’aspecte més humà i personal de Milani. Al mateix temps veiem el seu pensament, la seva fe, el seu amor als últims, la seva dedicació… Es tracta d’unes cartes plenes de sentit i vida, de sentiment i ànima. Unes cartes per a llegir, pensar i fins i tot pregar. Com a anècdota: un dels qui va rebre una d’aquestes cartes la va portar sempre amb ell a la butxaca, per no oblidar el seu missatge; un missatge que ens acosta i ens recorda la manera de viure avui l’evangeli».

• Juanjo Peris (@JuanjoPeris1) recomana Homosexualidad. Las razones de Dios (San Pablo, 2022), de Miguel Sánchez Zambrano.

«És un llibre necessari i una invitació a ser autèntics. Si l’homosexualitat no és escollida, només pot ser regal de Déu. En aquest llibre, prologat per Carlos Domínguez sj, Miguel Sánchez Zambrano ens exposa les raons per desmuntar la condemna de l’homosexualitat a l’església, i ens aporta raons per somiar. L’autor ens narra la seva experiència de condemna, sofriment i homofòbia internalitzada i somatitzada en un focus epilèptic i el seu procés de sanació després d’un procés de justícia restaurativa. És d’agrair que l’editorial San Pablo publiqués aquesta obra i la difongués en llibreries religioses amb l’objectiu de provocar el diàleg i d’incentivar l’aprofundiment sobre el tema. Escrit des de l’experiència, la recerca, el discerniment i el cor, el llibre ens ofereix una valuosa eina per a la reflexió i el diàleg».

• Lucía Montobbio (@lucia_montobbio) recomana Una altra vida per viure (Galaxia Gutenberg, 2019), de l’escriptor suec d’origen grec Theodor Kallifatides.

«Aquest títol me’l va recomanar un amic professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Em va dir que segons ell, tot el de Kallifatides podria agradar-me. I la va encertar. Recomano aquesta obra que es llegeix ràpidament. Té poc més de 150 pàgines. L’autor escriu sobre temes ben actuals com els prejudicis contra els immigrants, la crisi de l’habitatge, la intolerància religiosa… També sobre qüestions personals: el sentit del treball, el sentit de la vida, l’envelliment. Temes profunds tractats amb bellesa, delicadesa. Ha estat una descoberta que parla del lloc que ocupa cadascun de nosaltres en un món canviant. Sort, que l’autor no va fer cas d’aquell amic que va dir: “Ningú hauria d’escriure després dels setanta-cinc anys.” Si t’agrada la literatura reflexiva i introspectiva, aquest llibre pot ser una bona elecció».

• Pau Vidal sj, delegat de la Plataforma Apostòlica dels jesuïtes a Catalinya, recomana Hem hagut de marxar (Akiara, 2024), de Laia de Ahumada i il·lustracions de Cinta Fosch.

«Aquest llibre és una petita joia amb sis entrevistes a persones joves migrants. Com tots els llibres de l’editorial Akiara, està fet amb una gran cura, en tots els seus detalls, un clar compromís vers l’ecoedició. Les il·lustracions donen una gran profunditat al relat trenat de dolor, injustícia, solidaritat i esperança a parts iguals. El llibre és una excel·lent eina de sensibilització i incidència sobre el valor de la diversitat i l’hospitalitat per les nostres societats occidentals».

• Rafael Díaz-Salazar recomana el libro Verde, roja y violeta. Una izquierda para construir ecosocialismo (El Viejo Topo, 2023), que recull textos de Francisco Fernández Buey.

«Aquest llibre és una mena de brúixola per a orientar l’emancipació en temps de desconcert de l’esquerra. L’autor proposa articular el vermell del moviment obrer, el verd de l’ecologisme i el violeta del feminisme. L’obra s’obra amb una anàlisi de la crisi de la civilització capitalista i es tanca amb la proposta d’un nou internacionalisme. També aborda els temes de l’ecologia, de la pobresa, l’aportació de Simone Weil al feminisme i la política ecosocialista».

• Javier Vitoria, teòleg, recomana l’últim llibre de Marina Garcés, El temps de la promesa (Anagrama, 2023).

«Marina Garcés explora el concepte de promesa en una societat aterrida pel futur, obsessionada per la predicció i projecció, controlar i planificar. Però qui s’atreveix avui a prometre alguna cosa? El llibre ens ofereix les claus històriques, filosòfiques i literàries del poder de la promesa i de la seva actual fragilitat. Prometre, ens diu l’autora, pot ser una forma de rebel·lió que introdueixi la batalla pel valor de la paraula en un present incert i un futur amenaçat. És un text incisiu i esperançador que fa pensar i convida a fer-se càrrec de la realitat».

• José Ignacio González Faus sj recomana Tres mujeres judías repiensan a Dios, escrito por Carlos Domínguez Morano.

«L’autor és un gran psiquiatre que ens situa bé en tots els alts i baixos d’unes psicologies molt riques però a vegades molt complicades. El fet que es tracti de persones jueves que acaben sent cristianes molt pròximes al cristianisme, que totes acabessin “màrtirs” i la seva visió de Déu (tema molt actual avui), el torna molt recomanable».

• Myriam Rodríguez del Real (@MyriamRdR) recomana ¿Un futuro sin cristo? Voces de una generación (PPC, 2023), coordinat per Tomás Marín Mena.

«En aquesta obra podem llegir la multiplicitat de 33 veus joves reunides per conversar sobre els grans temes i reptes del cristianisme en la nostra actualitat. Però la diversitat del text no es queda només en el format, to o longitud, sinó que, a més, es toquen temes tan diversos com “el riure”, “el perdó”, “l’educació”, “economia” o el “feminisme” i des de moltes mirades diferents. Això li confereix, crec, una riquesa a aquesta obra enfocada a la construcció del diàleg amb el món, en concret amb els joves».

• Josep Maria Margenat sj recomana el llibre d’Enric Juliana, España: el pacto y la furia. Una historia política de nuestro país del 11M al presente (Arpa, 2024) i l’obra de Francisco Fernández Buey.

Sobre el primer: «escric aquestes línies quan només fa un any de l’acte de Magariños (l’estadi de bàsquet de Madrid on es va celebrar l’assemblea fundacional de Sumar, el 3 d’abril de 2023). Ha passat només un any de la divisió de l’esquerra no socialdemòcrata: Podemos i els altres (Comuns, Compromís, la xarxa de Yolanda Díaz), i sembla una eternitat. Aquest llibre és història d’una època, del temps present, que ens ajuda a recordar allò viscut recentment, i que a vegades sembla més actual que les coses ocorregudes l’any passat. Així és la vida. Per a comprendre el món –aquesta és la tasca dels científics socials en general– necessitem allò que els historiadors denominem “camps d’intel·ligibilitat”; sovint hem de recular, veure el que ha succeït amb perspectiva, observar els temps i els espais. Aquest llibre ajuda».

Sobre el segon: «Paco Fernández Buey (1943-2021), professor a la Pompeu Fabra de Barcelona i creador de les revistes Materiales i Mientras tanto, va ser un del grans experts espanyols de Gramsci, juntament amb Manolo Sacristán (1925-1985) i Rafael Díaz-Salazar. Aquest últim, fa tres anys, va publicar Sobre izquierda alternativa y cristianismo emancipador (Trotta) i l’any passat Verde, roja y violeta. Una izquierda para construir ecosocialismo (El Viejo Topo) amb 42 textos de Fernández Buey. Les seves invitacions i reflexions són adequades per una societat alternativa, textos que neixen del moviment obrer, l’ecologisme social i el feminisme. Tots dos llibres són importants per una reflexió teòrica sobre el socialisme i sobre un cristianisme emancipador. Les dues introduccions de l’editor, Rafa Díaz-Salazar (116 pàgines), són molt importants i és bo llegir-les. Díaz-Salazar va participar a la IV Jornada de CJ (octubre 2023). Aquests dos llibres donen “llums llargues” per a veure millor cap a on anem. Antonio Gramsci (1891-1937) va ser l’inspirador inqüestionable d’una cultura popular alternativa per a poder “somiar desperts”.

• Jaume Flaquer sj (@j_Flaquer) recomana un llibre acadèmic: Jesuits and Islam in Europe (ed. Brill, 2023), editat per Emanuele Colombo i Paul Shore.

Aquest curs ha aparegut un important estudi sobre la història de la primitiva relació entre els Jesuïtes i l’Islam. És d’accés obert a la pàgina de l’editor. Fa un repàs molt complet sobre les relacions històriques entre els segles XVI-XVIII. Comença amb la visió de sant Ignasi a partir de diversos episodis de la seva vida. Per al públic espanyol és molt interessant conèixer la pastoral especialment respectuosa envers els moriscos, així com l’aproximació acadèmica del jesuïta Ignacio de las Casas del s. XVII. El llibre continua amb altres interaccions en l’espai europeu, on destaca el treball amb esclaus musulmans a Itàlia.

• Nemo Castelli sj (@nemocastelli_sj) també aporta dues lectures. La primera, La Teología Indecente. Perversiones teológicas, en sexo, género y política (Ed. Bellaterra, 2005), de la teòloga argentina Marcella Althaus-Reid. La segona és Chistes para desorientar a la poesía (Chistes parra desorientar a la policía) (Visor Libros, 1983), de Nicanor Parra.

Sobre la primera: tot i que està escrit des de la realitat Llatinoamericana i en particular la de l’Argentina, ningú quedarà igual després de la lectura de La Teología Indecente. Perversiones teológicas, en sexo, género y política. Innovadora, lúdica, revoltosa i intrigant, la seva autora parla “sense embuts”, per a “desvestir” les ideologies sexuals que arrelen sota el sistema de dominació que oprimeix a tots, però sobretot a les dones i divergències sexuals empobrides i racialitzades.

Sobre la segona: és temps de re-visitar el llibre Chistes para desorientar a la poesía (Chistes parra desorientar a la policía) de l’anti-poeta xilè Nicanor Parra (1914-1918), escrit en plena dictadura de Pinochet, quan la persecució política campejava i la resistència s’organitzava. Parra té la ironia, l’humor i el riure a flor de paper per a desfullar qualsevol sentimentalisme dels seus versos… i ajudar-nos a exorcitzar amb paraula nua i descarnada l’horror sota la pell quotidiana, aquesta presència invisible però segura de l’engany, el dolor, la bogeria… fins i tot de la pròpia mort.

[Imatge de Mirko Ster a Pixabay]