Un any més les col·laboradores i col·laboradors del blog de Cristianisme i Justícia s’han animat a compartir les recomanacions literàries per celebrar la Diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre. Poesia, novel·la, assaig, conte… Llibres que aborden temàtiques i problemàtiques de diversa índole, però amb un element en comú: ens empenyeran a la reflexió.
- Ramiro Pàmpols inaugura aquest llistat amb la recomanació d’un llibre de la col·lecció “Servidoras y Testigos” de l’Editorial Sal Terrae: En camino con Ignacio (2021).
«Es tracta d’una llarga conversa del pare Arturo Sosa amb el periodista Darío Menor. M’ha impactat com la formació política d’Arturo Sosa fa que es traspuï en la conversa quan parla de la necessitat de tenir sempre una mirada política sobre qualsevol realitat i buscar amb lucidesa la “transformació” d’aquesta realitat, anant al fons dels problemes».
- Lucia Montobbio (@lucia_montobbio) ens aconsella la lectura de La màgia de llegir en veu alta (Viena Edicions, 2022), de Meghan Cox Gurdon.
«Què provoques quan llegeixes en veu alta? Aquest és un llibre que parla sobre l’efecte que genera la lectura en el cervell en un temps dominat per les pantalles. No només en el cervell, sinó que també en vincles personals. Llegir contes als fills abans d’anar a dormir, llegir a un malalt en un hospital, llegir per compartir amb els amics o la parella, llegir en veu alta a l’aula… convida al benestar i a la felicitat. Només cal un llibre, dues o més persones, un lloc tranquil i una estona perquè l’espectacle comenci».
- Parlant de contes, Pau Vidal ens porta l’àlbum il·lustrat Cues de somnis (Akiara books, 2022), amb text de Rita Sineiro i il·lustracions de Laia Domènech.
«Una realitat molt dura, explicada amb una gran sensibilitat, que tots els infants que viuen a països que reben persones refugiades fugint de la guerra, conflictes i altres situacions haurien de conèixer. I de pas, als pares i mares també els pot ajudar molt a sensibilitzar-se sobre el que impliquen les necropolítiques migratories europees».
- Carlos Maza (@CralsMS) recomana El retrat de matrimoni (L’Altra Editorial, 2023), de Maggie O’Farrell.
«Des de la seva mateixa concepció, Lucrezia, filla del duc Cosimo I de Médicis, ha estat una nena especial. De petita va quedar fascinada per una tigressa que el seu pare va fer portar a palau. Està excepcionalment dotada per a la pintura. Ara ha arribat a la fortesa juntament amb el seu marit, el duc de Ferrara, i creu que aquest vol matar-la. El xoc d’una nena que apunta a un canvi d’època amb un món masculí educat per al manteniment del poder, i que només hi veu el mitjà per obtenir un hereu. Què passarà si Lucrezia no s’assembla al retrat que aquest món ha projectat per a ella?»
- Pepa Torres (@Pepatorrespere1), voraç lectora i prolífica escriptora i activista, ens deixa no una, sinó tres recomanacions:
¿Cómo conversar con un fascista? Reflexiones sobre el autoritarismo de la vida cotidiana (Akal, 2015), de Marcia Tiburi .
«El llibre parteix de la tesi que una bona teoria no tradueix o aplica una pràctica, sinó que la proposa directament, en si mateixa ja està oferint una alternativa, no sols en els ques, sinó també en els com. El llibre en si és una proposta de recuperar el diàleg com la capacitat humana de crear llaços. Una proposta de construir una política dels llaços humans des d’una alegria revolucionària i la recuperació del comú, des de la imaginació i el compartir les pròpies vulnerabilitats davant de la tirania a la tirania de la prepotència i l’individualisme».
Iglesia sin rebajas. Hacia una teología que aboga por la igualdad de género (PPC, 2022), de Curín García Calvo .
«El llibre presenta una anàlisi rigorosa i alhora clarificadora de la situació de les dones a l’església, les seves propostes i reivindicacions, així com la postura del Magisteri davant d’elles. Urgeix a la renovació antropològica des de la relacionalitat, que superi concepcions com la del geni femení o la complementarietat i posar així punt i final a la subalternitat i l’exclusió de les dones a la totalitat de ministeris».
Diez años de sol y edad (Antología 2006-2016) (Pregunta, Zaragoza, 2018), de Begoña Abad.
«El llibre recull una selecció de poemes d’aquesta singular teixidora de paraules amb una capacitat insòlita de fer poesia mentre està bullint l’arròs a la seva cuina, buscant tresors entre la runa, o parint paraules a la gatzoneta. Poemes escrits sempre a l’esquerra del pare i compromesos amb la llum i l’amor. Poesia sempre necessària per “permitir que la vida vaya construyéndonos/ como el templo que somos/sin poner la torpe resistencia /de nuestros miedos”».
- Per la seva banda, Felisa Elizondo suggereix la lectura d’El Bajísimo (Ediciones El Gallo de oro, 2016/ ed. orig. Gallimard, 1992), de Christian Bobin.
«L’any passat moria discretament, com havia viscut al seu recés campestre de Le Creusot, un poeta que mereix ser més conegut entre nosaltres i que va ser aixecat a la llista dels premiats per aquest petit llibre. Es tracta d’una originalíssima -no podria no ser-ho- biografia poètica del Poverello d’Assís. Algú que va viure en un segle de mercaders, clergues i soldats, és retratat/recreat amb una finor i una agudesa que als d’aquest segle ens despulla, i estova les nostres qüestionables certeses amb la cara i les paraules de pobre».
- Felipe García, membre del Seminari Social de CJ, es decanta per La mutació sentimental (Pagès editors, 2011) de l’experta en robòtica Carme Torras.
«És una novel·la de ciència ficció que va guanyar el X Premi de Narrativa de Ciència Ficció Manuel Pedrolo de Ciutat de Mataró, 2007. Tracta de les relacions humanes amb robots i l’abast de la intel·ligència artificial (IA). L’autora escriu de manera molt pedagògica i planteja problemes i situacions que poden ser molt didàctiques ara que estem a les portes dels nous programes d’IA».
- Igual que Pepa Torres, Rafael Díaz-Salazar tampoc no s’ha pogut definir per un sol llibre, així que ens anima a la lectura de tres obres molt diferents entre si, però que ens ajuden a comprendre el món on vivim:
Resonancias. Antología poética, 1964-2022 (Cátedra, 2022), de Clara Janés.
«És una fortuna poder tenir compilat el millor d’una de les grans poetes espanyoles. Les empremtes de Joan de la Creu, Teresa d’Àvila i diversos místics sufís són molt presents a la seva obra, però la seva poesia va més enllà i s’inscriu en el terreny amorós i eròtic. Hi ha un rerefons que enllaça amb María Zambrano i els corrents feministes que estan repensant allò femení més enllà de les polítiques d’igualtat de gènere».
Guerra Fría 2.0. Claves para entender la nueva política internacional (Icaria, 2023), de Mariano Aguirre.
«Una valuosa anàlisi de les tensions en un món en què creix el bel·licisme, la destrucció del medi ambient i les desigualtats socioeconòmiques. Especial interès tenen els capítols dedicats al rerefons de la guerra d’Ucraïna, als antagonismes entre els Estats Units i la Xina, el rol d’Índia, Turquia i la Unió Europea a la nova geopolítica. No podem deixar aquests temes en mans d’experts, ja que necessitem una ciutadania global ben informada per mobilitzar-se per la pau i la justícia».
Ecofeminismos. La sostenibilidad de la vida (Icaria, 2023), de Yayo Herrero i Verónica Gago.
«L’ecofeminisme és el sector més interessant dins el feminisme i l’ecologisme. No tots els feminismes plurals i fins i tot antagònics s’hi basen. Una desgràcia. Aquest llibre és especialment valuós perquè la meitat dd’ell es basa en un diàleg entre les dues autores. A l’altra meitat, Yayo Herrero reflexiona sobre “la vida en comú en temps d’emergències”. El llibre és curt, econòmic i es llegeix fàcilment. Un excel·lent regal per a amistats estimades».
- Manuel Sánchez-Moreno (@manukareol) proposa els dos darrers llibres de Luis García Montero i l’última novel·la d’Almudena Grandes.
«D’una banda, el seu poemari Un año y tres meses (Tusquets, 2022) dedicat a la seva dona, l’escriptora Almudena Grandes. Una declaració d’amor, vida i resiliència, que aborda aspectes com ara la malaltia o les cures. Poemes escrits mentre l’escriptora, a la fase final de la malaltia i ajudada per Montero, acabava la seva darrera obra: Todo va a mejorar (Tusquets, 2022). Amb aquest mateix esperit, García Montero, va publicar Prometeo (Alfaguara, 2022), un llibre que barreja diversos estils abordant l’esperança, la superació, la solidaritat. Crec que la clau de tots aquests llibres proposats és la resiliència i aprendre a viure amb les envestides de la vida, fent una cosa exemplar i sense perdre les ganes d’aconseguir un món una mica més just».
- Josep F. Mària ens apropa a la biografia Francesc Cambó. L’últim retrat (Edicions 62, 2022), de Borja de Riquer.
«Aquesta biografia de l’eminent polític, mecenes, financer i bon vivant català nascut a Verges (Baix Empordà) el 1876 i mort a Buenos Aires el 1947, és d’una riquesa i d’un rigor admirables. L’historiador De Riquer ens presenta un personatge clau en el temps de la restauració borbònica amb Alfons XIII, i fins a la proclamació de la Segona República el 1931. Era conservador, amant de l’”ordre”, i catalanista. Al capdavant de la Lliga i en companyia de gent com Prat de la Riba, va aconseguir l’aprovació de la Mancomunitat de Catalunya i per tant un primer grau d’autogovern que després es va poder aprofundir amb l’Estatut de Núria (1932). Tot i això, quan la qüestió social va esclatar amb virulència a Catalunya i Espanya, es va inclinar pels que defensaven a tot preu “l’ordre”. Aquests anys convulsos (1931-1939) va creure que la dreta espanyola restauraria l’ordre i mantindria l’autonomia de Catalunya. Va ser ingenu respecte al segon punt, com el recentment mort Josep Piqué».
- Myriam Rodríguez del Real (@MyriamRdR) recomana Jesús y las mujeres (Lumen, 2018) un petit assaig d’Enzo Bianchi, fundador i prior de la comunitat monàstica Bose.
«L’autor analitza a través dels textos de les escriptures el paper summament important de les dones a la vida de Crist. Aquestes van ser part de les persones que integraven el grup de deixebles de Jesús, que va trencar amb la tradició jueva que relegava les dones a un segon pla i les considerava inferiors, restituint-ne la dignitat a través de paraules, actes i símbols. Enzo Bianchi planteja el missatge de Jesucrist com a revolucionari al seu temps: un missatge d’amor, justícia i igualtat entre homes i dones».
- Marcela Villalobos Cid (@marchevc79) ens parla d’El niño que fuimos (Alfaguara, 2019), de l’escriptora Alma Delia Murillo:
«Vaig descobrir l’escriptora mexicana Alma Delia Murillo durant la pandèmia de la Covid i el primer confinament. Primer, a través de les columnes que publicava en alguns diaris, i més tard, gràcies a les seves novel·les. Alma Delia té un estil d’escriptura àgil, filós i amb un gran sentit de l’humor en què fa un retrat de la realitat mexicana i dels mexicans en aquests temps de post modernitat. El seu llibre El niño que fuimos relata la història de 3 grans amics que es coneixen en un internat durant la infància i com la vida els torna a reunir a l’edat adulta. Un capbussat a aquests vincles que perduren a través del temps i la distància i que ens recorden que tots som un grup d’adults semifuncionals que necessiten aquests “amics de tota la vida”, amb els quals hem compartit les nostres històries i als que no necessitem explicar-los res, simplement, són aquí, segueixen i continuaran aquí».
- Silvia Martínez Cano (@silviamcano) aposta per la memòria amb Vicente Enrique y Tarancón. La consecuencia del Evangelio (Khaf, 2023), de Joseba Louzao Villar.
«Recordar el passat recent és un exercici especialment sa per a la nostra vida. Ens vincula no només a la nostra pròpia història, sinó a persones que representen idees i esdeveniments d’aquesta història. A la història recent de l’Església Espanyola hi ha persones que van ser decisives per configurar les relacions contemporànies de l’Església amb la societat espanyola. Aquesta minibiografia de Vicente Enrique i Tarancón recull rigorosament les aportacions de la seva acció eclesial i política en un període de transició que, com tota transició, va ser convuls. El llibre s’atura en aquells elements de diàleg social que no només van ser importants en aquell moment, sinó que no poden servir també per avui. Fer memòria té aquest benefici, que s’aprèn del passat».
- José María Segura (@jmsssj) insisteix a recomanar la imprescindible lectura de La maldición de ser niña (Ediciones Mensajero, 2022), de Dominique Sigaud, llibre que el mateix José María va ressenyar al bloc de CJ fa alguns mesos.
«És un llibre fonamental. Per dur, per explícit, per estar profusament documentat… Perquè posa nom i xifres a la realitat oculta de les violències que es perpetren contra les nenes a tot el món».
- Suso López (@Susolopez) ens acosta a l’obra del periodista gallec Arturo Lezcano, Madrid, 1983. Cuando todo se acelera (Libros del KO. 2021).
«Aquesta obra posa en crisi la idea comunament estesa que és l’any 1982, amb la victòria de Felipe González a les eleccions generals, quan acaba la transició i comença la democràcia. Res més allunyat de la realitat. 1983, amb epicentre a Madrid, s’erigeix com un any en què passa tot el que podia passar (corrupció, emergència de la moguda, guerra bruta contra el terrorisme, eclosió dels moviments veïnals, reconversió industrial, l’expansió de la droga, tragèdies que deixen 400 morts en 20 dies…) en un país els vímets fonamentals dels quals (institucions, mecanismes democràtics, infraestructures, etc.) estaven a mig fer. Un assaig trepidant, que atrapa des de la primera a l’última pàgina, i que situa bé les pluges de construcció de l’Estat els fangs de les quals encara avui lamentem».
- Josep Mª Margenat tanca aquest llistat de recomanacions amb dues obres de dos bons amics, així com grans intel·lectuals:
Una manera de estar en el mundo. Relectura de los Ejercicios Espirituales de san Ignacio de Loyola, de Josep M. Rambla Blanch (Mensajero (GCL), 2020).
«Comentari complet del llibre dels Exercicis, fruit d’un treball col·lectiu i perllongat durant més de trenta anys a l’Escola ignasiana d’Espiritualitat (EIDES). Déu no ha volgut actuar des de fora, sinó fer-se un de nosaltres “a crits i amb llàgrimes”. Va obrir un camí perquè el recorrem. Déu és a prop i vol comunicar-se amb nosaltres. La mistagogia, l’art d’entrar en aquesta comunicació directa amb Déu, es pot aprendre i practicar. El llibret ignasià Exercicis, que es va començar a compondre a Manresa fa cinc-cents anys, proposa iniciar “una manera d’estar al món”».
Imprescindible la verdad (Herder, 2022), de José A. Pérez Tapias.
«El professor universitari estudia l’alteritat i denuncia la impostura de la mentida. Si a la vida pública que l’autor, antic parlamentari, no ignora, no hi ha confiança, només la dialèctica de l’amic/enemic l’única cosa que avança és la destrucció. La veritat allibera i dóna vida. L’opinió pública desapareix si no hi ha criteri de veritat, si defugim la cerca del sentit. Els dogmatismes i els ídols han de ser desemmascarats».
Esperem que gaudiu de la lectura.
[Imatge extreta de freepik]