En el món audiovisual s’anomena fora de camp tot allò que no es mostra en pantalla, però ja sigui pels diàlegs, els sons o altres elements presents en la imatge enquadrada, sabem que està passant. Quan es mostra un parc i sentim nens i nenes rient; tot i no veure’ls directament, entenem que a prop hi deu haver un grup d’infants passant-ho bé.
Als informatius, als diaris o a les xarxes haurem vist imatges preses en moments de desnonaments amb homes o dones evidenciant un fort patiment, amb equips judicials, cossos policials, personal tècnic esperant per canviar el pany i, en el millor dels casos, un munt de persones donant suport a qui ha de ser desnonat. Però hi ha tot d’elements que no queden representats en aquestes fotografies: què passa en el fora de camp en aquests moments de tanta fragilitat?
A Badalona durant el mes de gener hi ha hagut 50 ordres de desnonament programades. Els números fan saltar alarmes, però quan, a més, hi posem noms i cares, es converteix en una situació que fa estremir.
En el fora de camp d’aquests moments hi trobem nens i nenes que estan a l’escola amb l’angoixa de no saber si quan surtin mantindran les quatre parets on habiten. Són infants que potser es troben enmig d’un conflicte per contestar malament a algun company, que porten tot el dia sense voler parlar amb ningú, que no tenen els deures fets, o que no disposen del material necessari per seguir la classe. Quan no tens assegurat un dret fonamental com la possibilitat de viure en un espai protector, hi ha altres àmbits que afecten directament al present de la infància: la gestió emocional, les repercussions en la salut mental o la dificultat de rendiment acadèmic, en són alguns exemples. En el millor dels casos, quan soni l’últim timbre del dia, el pare o la mare els estaran esperant fora i els comunicaran amb una eufòria immesurable que s’ha aconseguit aturar el desnonament i que els han concedit una pròrroga d’un mes. Un mes per trobar una llar còmoda, agradable i segura?
L’acompanyament als infants que no tenen una casa estable, que viuen en un habitatge insalubre o que han de compartir una única habitació amb tota la família és una realitat que s’està fent crònica. I malgrat que els progenitors volen protegir els seus fills i filles, la manca de xarxa social que tenen provoca que l’angoixa, el nerviosisme i les tensions estiguin presents en la convivència familiar.
Darrere cada desnonament hi ha la violència que pateixen els nens i nenes i, tot i que aquesta no queda reflectida en les dures imatges que veiem, és un dels elements claus del fora de camp que cal abordar. Hem de pensar que aquest patiment del present també afectarà el seu futur i, per tant, assegurar el dret a un nivell de vida adequat dels infants és una mesura de prevenció necessària per oferir la possibilitat de crear trajectòries de vida amb sentit.
[Imatge de Rudy and Peter Skitterians a Pixabay]