No explicaré res d’extraordinari perquè, si expliqués res extraordinari, voldria dir que m’allunyaria de l’espiritualitat ignasiana. Per tant, si puc ser testimoni des de la vida senzilla de cada dia, potser podré afirmar que la meva vida es mou dins i des de l’espiritualitat ignasiana. Però, alhora, aquí rau la dificultat. Perquè, una cosa és viure de l’espiritualitat ignasiana, des del que és racional o superficial i, una altra cosa, és que l’espiritualitat ignasiana impregni el meu cor i sigui el que enfoqui la meva vida.
Penso que haig de donar gràcies perquè tot i que el meu camí espiritual, de seguiment de Jesús, ve amarat de l’espiritualitat de santa Teresa, conèixer aquest sant Ignasi mogut per l’amor ha estat fonamental al llarg de la meva vida i de les circumstàncies que m’ha tocat viure: algunes doloroses i altres ben joioses, o molt joioses, diria.
Explico, doncs, com intento viure, humilment, des d’aquesta espiritualitat ignasiana a través de dos aspectes i una Persona: la repetició, el Tot i Jesucrist.
La repetició
En primer lloc, sé que la paraula no és motivadora, però voldria expressar el significat que té per a mi aquesta paraula. Pensar en la repetició em porta a la vida de cada dia, a la vida quotidiana i al sentit que té. Sovint sento dir que “repetir” és molt ignasià. Doncs, és així, sant Ignasi, amb la seva pedagogia, m’ha ajudat molt a veure que per aprofundir i viure la densitat de la vida cal la “repetició”, no com acció avorrida, sinó com un acte ple de sentit perquè hi trobo la fidelitat i la creativitat. Com a estudiant i amant de la música, he tingut la sort de tenir mestres que m’han fet comprovar que només amb la repetició, això sí, amb tota la consciència, es pot aconseguir entendre des de dins què és allò que expresso i comunico. Els veïns dels que hem estudiat música saben de què parlem quan parlem de repetir… Com n’és de diferent sentir repeticions des de lluny que escoltar-les des de dins el cor!
La vida de cada dia és on bateguen aquestes pulsacions que, tot i semblar repeticions rutinàries, són batecs de novetat i profunditat, i no parlo de situacions extraordinàries, sinó de moments que em porta la realitat: anar a buscar els fills petits a l’escola o els fills, ja adolescents que arriben a casa i o bé callen o t’empaiten per la casa per compartir alguna vivència del que també ha estat el seu dia; la trucada de l’amic o l’amiga quan estic a punt d’entrar a una reunió i em sap greu no contestar; realitzar una tasca que no m’agrada a la feina; el transport públic amb nous rostres cada dia o l’estació de Bicing buida que m’obliga a córrer per no fer tard…
El que més m’agrada de les repeticions és la possibilitat de viure la meva “cadença personal”. Per una banda, la cadença del temps i del ritme, sempre respectat i acompanyat. Fins i tot en temps d’exercicis espirituals a la vida quotidiana. Exercicis que em van durar més de dos anys… Per una altra banda, el que significa la cadença musical com a moment d’expressió creativa i lliure de l’intèrpret dins d’un concert, quan l’orquestra resta en silenci. Per mi, Creativitat i Llibertat, aquesta vegada en majúscules, són dos dons que experimento dins aquest concert que és l’espiritualitat ignasiana.
Però quant camí em falta encara per recórrer i aprendre d’aquesta “repetició engrescadora”!
El Tot
Les repeticions serien banals, grises o monòtones sense creure de veritat que Déu està en totes les coses: “Entre los pucheros anda el Señor”, com deia santa Teresa; i com diu sant Ignasi: “Hallar a Dios en todas las cosas”. De vegades és difícil veure Déu en totes les coses o totes les coses en Déu. Per això és essencial en la meva vida aquesta pregària que inclou alhora el silenci i la Paraula. El silenci que m’ajuda a acollir aquest amor de Déu en tota la meva persona i la Paraula que em parla d’aquest Tot.
M’impressiona el sant Ignasi que davant unes petites flors pot dir “Sé de qui em parleu”, mostrant com fins i tot un petit detall li parlava de Déu. Semblaria una estampa franciscana i, en canvi, és una anécdota de la vida d’Ignasi quan ja era gran. M’ajuda en la meva vida com puc anar transformant aquesta sensibilitat i aprendre que en les coses petites hi és Tot.
Però, no només és trobar Déu en Tot, sinó que em demana el Tot. I això no és abstracte, això vol dir que em vol tota i des de la totalitat de la meva vida. Des del petit món de les meves accions i relacions: la meva llar, la parella, els fills, la feina, els companys i companyes de comunitat, els amics i amigues, les persones que trobo durant el dia, fins a les grans decisions que han marcat o van marcant aquest camí vers el Tot.
És la “Simfonia del Tot” que expressa el Josep M. Rambla en el llibre Moverse por el amor: i, aquest, és un desig que m’inspira cada dia.
Jesucrist
I tot el que he dit fins ara, em seria impossible sense allò que per a sant Ignasi és fonamental: la relació personal i d’amistat amb Jesús i fer el camí junts. Sentir-me sota la seva mirada plena i amorosa i sentir que tot és més harmònic quan vaig acompanyada per Ell i que la qualitat dels moments viscuts, de les converses i de les relacions vénen d’aquesta intimitat. Aquesta calidesa de la trobada amb Jesús que em mou i em commou, però, és una espiritualitat que toca de peus a terra i és que no es pot tenir un Amic com Jesús sense sentir l’impuls de la solidaritat. Conèixer i seguir a Jesús em fa veure dia a dia que el centre no sóc jo i que l’actitud de servei, de justícia, la solidaritat cap als més febles i vulnerables, cap als més pobres, cap als humiliats de la societat em suposa viure des d’actituds en sortida: a què dedico el meu temps, com distribueixo l’economia familiar, on van a parar els meus diners, l’honestedat en la feina, la cordialitat, evitar les preferències motivades per lloc social, posar-me al costat dels humils…en definitiva, optar dia a dia pel Jesús de l’Evangeli. Sant Ignasi ho va deixar clar: “En tot estimar i servir”.
A partir del meu gust per la lectura, vull destacar l’experiència lectora de sant Ignasi. I és que va ser la lectura la desencadenant que el va fer veure què l’acostava a Déu i què no: quan llegia sobre la vida de Jesús i dels sants, amics de Déu, sentia aquesta alegria més profunda. Quan llegia llibres “mundans i falsos” només sentia un plaer aparent i fugisser. Els dos títols dels llibres que acaben de publicar-se d’en Josep M. Rambla penso que concentren el que sant Ignasi ens va deixar i que causa plaer autèntic i alegria verdadera: l’única manera d’estar en el món és moure’s per l’amor.
[Escrit llegit en l’acte en homenatge al Josep M. Rambla SJ que podeu visualitzar íntegrament aquí/Imatge de Mar a Pixabay]