El Fòrum Econòmic Mundial va anunciar a la seva habitual reunió anual de gener que el món està patint una policrisi en què convergeixen situacions catastròfiques d’ordre econòmic, polític (assenyalen la polarització), informàtic (cibercrim), bèl·lic, geoestratègic, energètic, migratori i mediambiental. A aquesta policrisi caldria afegir-hi la crisi de salut mental que pateixen els nens i joves del món occidental. La civilització occidental pateix una corrosió interior per la fragilització insostenible de les generacions més joves.
La preocupació per la salut mental de nens i joves s’ha convertit per primera vegada en la història en una de les preocupacions més grans de les famílies i una qüestió que suscita molta més atenció a l’agenda pública. Ja a l’octubre del 2021, l’equip de salut mental de The Lancet, liderat per l’investigador Damian Santomauro, donava a conèixer el primer estudi de l’impacte de la pandèmia i el confinament sobre la salut mental mundial: un creixement del 27,6% de la depressió severa i el 25% de l’ansietat. Dos terços dels augments van afectar les dones i també hi va haver una prevalença més gran en joves.
Recentment, un informe de l’OCDE publicat el desembre del 2022 va revelar que durant el 2020 el 35,5% d’adolescents i joves espanyols van mostrar símptomes de depressió. Pocs dies després l’INE informava del tràgic rècord històric de suïcidis infantojuvenils a Espanya: 338 suïcidis el 2021. L’Institut de Psiquiatria i Salut Mental de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid estima un augment del 25% en els casos de depressió severa infantojuvenil (León, 2023). A Espanya, l’edat mitjana del trastorn psicològic de la població general ha baixat a 14,5 anys.
Una enquesta del Pew Research Center (Minkin & Horowitz, 2023) apunta en la mateixa direcció. La salut mental dels fills ja és la preocupació més gran dels pares nord-americans amb fills menors de 18 anys. És una preocupació extrema per al 40%, mitjana per al 36% i no és objecte de preocupació pel 23%. Que abusin de les drogues o l’alcohol és extremadament preocupant per al 23% de pares, moderadament per al 30% i no ho és per al 47%. L’enquesta va ser realitzada el setembre-octubre del 2022. Són els pares caucàsics o blancs —especialment les mares— els que manifesten més neguit sobre la salut mental.
Les incidències de la Covid són la gran disrupció en la salut mental infantojuvenil, però hi ha diverses fonts que empitjoren la seva salut mental, entre les quals destaquen les addiccions a les xarxes mediàtiques, la competitivitat progressiva patida des de l’escola, els abandonaments i ruptures familiars, així com la pèrdua de referents sòlids. El problema de salut mental és previ a la Covid i aquesta ho ha intensificat. Ja el 2021 l’Acadèmia Pediàtrica Nacional va establir l’emergència nacional als Estats Units pel rècord de suïcidis juvenils que assola el país.
Pel que fa als problemes causats per xarxes mediàtiques i pantalles, el gener del 2023, el sistema d’escoles públiques de la ciutat nord-americana de Seattle (un centenar de centres i cinquanta mil estudiants) ha interposat una demanda a les grans tecnològiques com Meta per provocar la crisi de salut mental juvenil. El 6 de gener es va denunciar Meta per explotació infantil en aprofitar-se econòmicament dels menors i causar-los depressió, ansietat i tendències suïcides. Després de tantes dècades en què l’explotació semblava un terme obsolet, torna a primera plana per posar el focus al model de negoci de xarxes com Instagram o Facebook de Meta. Els Estats Units pateixen un rècord de casos amb trastorns psicològics.
Les xarxes mediàtiques provoquen addicció per maximitzar la permanència a les xarxes i així cobrar per injectar-los publicitat i vendre les seves dades a tercers. Les promeses d’una conversa global han esdevingut un parany hipercapitalista i antidemòcrata. Ja el 2017 Instagram i Pinterest van haver de testificar als jutjats britànics pel suïcidi de l’adolescent Molly Russelll, de 14 anys (Beauregaird, 2023).
La pressió competitiva a escoles, universitats i treballs també és una de les causes del deteriorament de la salut mental infantil i juvenil. La neurosi pels rànquings escolars i universitaris injecta una insana ambició en tot el sistema i desenfoca els joves sobre les aspiracions a la vida. La mateixa enquesta del Pew revela que tots els pares prioritzen per al futur dels seus fills que tinguin prou diners per ser independents (88% dels pares té aquesta aspiració per als seus fills) i carreres laborals que gaudeixin (88%), mentre que només un 21% desitja per als fills que es casin i un 20% que tinguin fills. És més, el 46% de pares no aspira en absolut que en el futur els seus fills es casin o tinguin descendència. Alhora, també és una aspiració majoritària que els seus fills obtinguin un grau universitari: ho vol un 41% del total de pares. Puja aquest percentatge entre els pares asiàtics fins al 70%, ho vol el 57% de pares llatins, el 51% dels afroamericans i només el 29% de pares blancs. Als Estats Units, el 4,75% de la població és universitària. Ser un treballador esforçat és la segona aspiració per als fills quan siguin adults, tal com ho assenyala el 88% dels entrevistats; i el 65% pretén que el fill sigui d’adult una persona ambiciosa.
Nens i joves són un sismògraf que ens revelen per on va la societat, són com el canari de la mina que mostra la presència de gasos perniciosos. La civilització s’enfronta a desafiaments externs extraordinaris, però la font de risc més gran està brotant en el seu cor.
Referències
- Beauregaird, Luis Pablo (2023). Las grandes tecnológicas, denunciadas por provocar la crisis de salud mental de los jóvenes en Estados Unidos. El País, 11 de gener de 2023.
- Foro Económico Mundial (2023). Informe de Riesgos Globales 2023. Foro Económico Mundial, gener de 2023.
- León García, Juan (2023). La mala salud mental es cada vez más joven. Cinco Días, 19 de gener de 2023.
- Minkin, Rachel & Horowitz, Juliana Menasce (2023). Parenting in America Today. Pew Research Center, 24 de gener de 2023.
- Santomauro, Damian F. et al. (2021). Global prevalence and burden of depressive and anxiety disorders in 204 countries and territories in 2020 due to the COVID-19 pandemic. The Lancet, 8 d’octubre de 2021.